També s’ha rectificat a Sant Hilari

L’altre dia comentàvem la rec­ti­fi­cació a Llo­ret de l’Hono­ra­ble Con­se­ller Gonzàlez-Cam­bray (a par­tir d’ara l’HCGC), con­se­ller d’Edu­cació. Però n’hi ha més. I aquesta altra situ­ació la vàrem viure el mes de novem­bre pas­sat. La vàrem viure fa cinc mesos a l’escola Sant Josep a Sant Hilari Sacalm.

Quan es va publi­car el Decret llei 10/2019, de 28 de maig, del pro­ce­di­ment d’inte­gració de cen­tres edu­ca­tius a la xarxa de titu­la­ri­tat de la Gene­ra­li­tat, aquest cen­tre con­cer­tat de Sant Hilari va sol·lici­tar imme­di­a­ta­ment aco­llir-s’hi. Evi­dent­ment s’hi havia de tre­ba­llar i així es va fer, però tot varen ser obs­ta­cles. A Bar­ce­lona no ho volien. Tenen uns números que cre­uen que amb això ja ho tenen tot, però a Girona érem uns quants que vèiem clar que el Sant Josep havia de pas­sar a cen­tre públic. Les famílies i el pro­fes­so­rat insis­tien i cre­ien que era la millor solució per al cen­tre i per a l’esco­la­rit­zació del muni­cipi. Durant tres anys, i mal­grat les con­ver­ses, reu­ni­ons i decep­ci­ons, pràcti­ca­ment no es va avançar gens. Evi­dent­ment hi havia aspec­tes orga­nit­za­tius a resol­dre i estruc­tu­rals dels edi­fi­cis, però res insal­va­ble. No obli­dem, tam­poc, que és un cen­tre con­cer­tat en què la gestió la por­ten les famílies i que històrica­ment, a par­tir de la seva cre­ació, fa més de cin­quanta anys, va fer pos­si­ble que molts alum­nes de Sant Hilari pogues­sin estu­diar. En aquells anys sei­xanta fer el bat­xi­ller i seguir estu­dis era real­ment difícil. Girona era molt lluny. I no par­lem de Bar­ce­lona. Tots aquests cen­tres de les comar­ques giro­ni­nes que durant els anys cin­quanta i sei­xanta varen fer aquesta funció social a les nos­tres comar­ques han estat clau en la for­mació i en millora de molts de nosal­tres i és just reconèixer-ho.

Bé, tor­nem a l’inici de curs 2022/23. El depar­ta­ment con­ti­nu­ava enro­cat i no volia que el col·legi Sant Josep passés a públic, mal­grat la mani­festa volun­tat de les famílies i del pro­fes­so­rat. Ni l’Ajun­ta­ment acon­se­guia can­viar la situ­ació. Paral·lela­ment, a Bar­ce­lona, era pos­si­ble una solució a l’escola Sant Felip Neri amb un acord entre l’Ajun­ta­ment i el depar­ta­ment. I tant de bo que fos així. Però a Sant Hilari no podia ésser. I era un cas sem­blant, molt sem­blant, que feia tres anys que estava espe­rant i s’estava patint.

Final­ment, el mateix depar­ta­ment va pla­ni­fi­car, sense voler, la solució final. El mes d’octu­bre pas­sat es va comu­ni­car al cen­tre que per­drien el con­cert de ter­cer d’ESO perquè només tenien quinze alum­nes en aquest nivell. Tenir quinze alum­nes a Sant Hilari no és el mateix que tenir-los a Saba­dell! Això com­por­tava que el cen­tre per­dria un ingrés de 78.000 euros i els abo­cava a la fallida. El col·legi Sant Josep no podia tenir números ver­mells, com és obvi, i varen comu­ni­car al depar­ta­ment la segu­re­tat del tan­ca­ment del cen­tre el 31 de desem­bre de 2022 ja que no podien seguir amb un dèficit asse­gu­rat i que ani­ria fent-se més gran. Això va encen­dre tots els llums ver­mells. S’havia d’actuar imme­di­a­ta­ment i l’HCGC –pèrit indus­trial i lli­cen­ciat en màrque­ting– ho va fer ràpida­ment, cosa que va evi­tar un col·lapse a Sant Hilari pel tan­ca­ment del col·legi Sant Josep i ho va recon­ver­tir tot ple­gat en un èxit, per ser, final­ment, el pri­mer cen­tre con­cer­tat de Girona que pas­sava a públic. La millor opció amb les elec­ci­ons muni­ci­pals al fons. No obli­dem, però, que alum­nat, pro­fes­so­rat i famílies han estat més de tres anys rebent les nega­ti­ves de Bar­ce­lona a la seva rei­vin­di­cació i havent de patir inne­cessària­ment per una solució que al final ha estat satis­factòria. Ells us ho poden cor­ro­bo­rar. En fi, len­ti­tud una altra vegada, i visió de màrque­ting de l’HCGC. Rec­ti­fica un altre cop. Pot­ser sí que és un savi.

Tot ple­gat, però, ens mos­tra una mala manera de fun­ci­o­nar. El que al final va ser tan fàcil perquè l’HCGC va veure les ore­lles al llop hau­ria estat millor haver-ho estu­diat i tre­ba­llat entre tots –famílies, docents i depar­ta­ment– i haver-ho resolt abans i evi­tar molta tensió i més d’una llàgrima de decepció i de ràbia.

Quan la paraula trans­for­mació s’uti­litza tan i tan sovint val­dria la pena apli­car-la en les solu­ci­ons quo­ti­di­a­nes i faci­li­tar les coses a la gent. Perquè, jo em pre­gunto, com és pos­si­ble que una cosa que era impos­si­ble a prin­cipi de curs i empit­jo­rava al mes d’octu­bre –tot reti­rant un con­cert a ter­cer d’ESO–, al mes de novem­bre feia un gir coper­nicà i tot que­dava resolt. S’havia d’haver escol­tat la gent des del prin­cipi i s’havia d’haver actuat ràpid. Són dues bones mede­ci­nes per a la nos­tra admi­nis­tració edu­ca­tiva. Sant Hilari es podia haver estal­viat un pati­ment de tres anys.