Societat

Societat

Via Laietana, dos anys plantats

Des del juny del 2020, dos dimarts de cada mes es du a terme una acció per reclamar la conversió de la prefectura policial en un centre de memòria

Fins al maig, 64 testimonis han retratat la ‘casa del terror’

El testimoni de les tortures infligides a l’edifici de la prefectura superior de la policia espanyola a Barcelona per dues dones, Dolores López Resina i Genoveva Munells, ressonarà dimarts vinent davant els murs de Via Laietana, 43, coincidint amb el segon aniversari de l’inici de la campanya promoguda per la Comissió de la Dignitat i l’ANC amb el propòsit de convertir l’edifici en un espai de memòria democràtica.

López Resina, detinguda el 1980 per haver atemptat contra el monument als caiguts de l’avinguda Diagonal, va ser torturada durant deu dies a Via Laietana. El seu testimoni ha estat escrit a la presó, on encara compleix condemna per la seva relació amb ETA, organització de la qual és la presa de més edat en cara en captiveri. Genoveva Munells va ser militant del FRAP, organització armada d’extrema esquerra, i va ser detinguda el setembre del 1975, poc abans de la mort del dictador Franco.

Fins a la data d’avui, ja són 64 els testimonis que han desfilat des del 15 de juny del 2020 i fins al maig passat davant de la Prefectura en els actes de reivindicació on s’escolten casos reals de víctimes de tortura a l’edifici policial. Entre les persones que han fet testimoniatge hi ha Agustí Alcoberro, Matilde Aragó, Lluís Cabrera o Teresa Alabèrnia, entre d’altres. No tots són casos de temps passats, la jove Xènia Garcia, detinguda en les manifestacions independentistes del 2019, ja va explicar el tracte degradant de què va ser víctima dins de l’edifici. Al juliol, el pare de Guillem Padilla, un menor que va ser detingut davant les càmeres de tota la premsa al mig de la Via Laietana, també el 2019, explicarà la traumàtica i denigrant experiència del seu fill.

Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ressalta aquesta presència de testimonis de tots els temps, també de recents. “La societat no pot passar per alt aquests fets i oblidar-ho”, diu. Cruanyes explica que la seva acció ha aconseguit “posar damunt la taula” la realitat de les tortures i que els testimonis són l’evidència de la continuada vulneració de drets humans. Cruanyes destaca que per a molts testimonis explicar uns fets que havien callat fins ara ha tingut un efecte “reparador” i critica “el govern més progressista de la història” per haver ignorat la seva reclamació.

Aprofitant l’última campanya electoral, la iniciativa Via Laietana, 43, que persegueix el mateix objectiu, va demanar a tots els candidats a l’alcaldia de Barcelona la seva posició sobre el futur de l’edifici. Trias, ERC, els comuns i la CUP van respondre mostrant el seu suport al projecte d’espai de memòria.

Cruanyes avisa: “Continuarem lluitant fins a aconseguir el nostre objectiu.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Salut

La calor incrementa el risc d’hospitalització per trastorns metabòlics i obesitat

barcelona

Creu Roja va atendre a les comarques gironines 32.263 persones en el 2023

GIRONA

El Consorci de Solius revisa a l’alça les tarifes per eixugar el dèficit pels tancaments

SANTA CRISTINA d’ARO

La unitat d’hospitalització a domicili del Trueta arriba als 200 pacients atesos en els set mesos

GIRONA

Augment de les franges de protecció d’incendis i del pressupost a Sant Cugat

Sant cugat del Vallès

La Societat Cercle Calongí celebra el seu centenari

CALONGE i ST. ANTONI

La sequera afecta 66.500 hectàrees de boscos, el doble que les del 2022

BRUNYOLA
enogastronomia

Els millors vermuts semidolç i semisec del món són de Lleida

Lleida

Girona fa un pas més per eliminar la simbologia franquista de la via pública

GIRONA