Medi ambient

Excursionisme

“Et pintem el camí que et porta a casa”

Avui compleix 50 anys el Comitè Català de Senders, que coordina les tasques de manteniment i marcatge dels més de 12.000 km de xarxa catalana

Se n’ocupen regularment vora 400 cuidadors, integrats en més de 130 entitats excursionistes

Catalunya, membre de ple dret, acollirà el 2024 l’assemblea de l’associació europea

El primer sender marcat a la península Ibèrica va ser l’actual GR-7 entre Tivissa i l’ermita de Sant Blai

Sem­bla que siguin allà de manera natu­ral, com un ele­ment més del pai­satge junt amb les pedres, els rie­rols, el mar i els arbres del bosc. Ens guien per seguir la ruta que tenim pen­sat fer pel medi natu­ral sense per­dre’ns i sense haver d’estar pen­dents cons­tant­ment del mapa, del GPS o de la nos­tra ori­en­tació. Són tot just mar­ques gui­xa­des en una roca, un tronc o una estaca que indi­quen el camí bo. Però no. No han estat sem­pre allà, ni han apa­re­gut per gene­ració espontània, ni es repin­ten soles. Qui en té cura, des de fa just avui mig segle, és el Comitè Català de Sen­ders (CCS), ads­crit a la Fede­ració d’Enti­tats Excur­si­o­nis­tes de Cata­lu­nya (FEEC), la ter­cera amb més afi­li­ats del país, uns 45.000, només superada per les de fut­bol i bàsquet.

El comitè, for­mat per mitja dot­zena ampli­a­ble de mem­bres, es reu­neix un cop al mes i entre les seves fun­ci­ons també hi ha l’asses­so­ra­ment, la pro­moció i poten­ci­ació del sen­de­risme i de les bones pràcti­ques a la mun­ta­nya i l’inter­canvi amb altres enti­tats i fede­ra­ci­ons, naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals. Això sí, la seva prin­ci­pal tasca és vet­llar pel cor­recte man­te­ni­ment de la senya­lit­zació horit­zon­tal de la xarxa de més de 12.000 km de sen­ders homo­lo­gats que hi ha a Cata­lu­nya. “Els equips, dia rere dia, van ins­pec­ci­o­nant els camins (hi pot haver eslla­vis­sa­des, tales...) i van reno­vant la senya­lit­zació d’acord amb la nor­ma­tiva homo­lo­gada”, explica a El Punt Avui el pre­si­dent del CCS, Josep Casa­no­vas. La freqüència del repin­tat varia segons el ter­ri­tori, ja que les con­di­ci­ons de des­gast no són les matei­xes al Piri­neu que a la costa o a l’inte­rior, “però la mit­jana és fer-ho cada tres anys”, explica. Això sí, el comitè sem­pre ho fa d’acord amb el pro­pi­e­tari o l’admi­nis­tració ges­tora de cada espai, que és la res­pon­sa­ble de la senya­lit­zació ver­ti­cal i a vega­des segueix el seu propi model, espe­ci­al­ment en el cas dels espais pro­te­gits. En tot cas, per dur-ne el con­trol, el comitè es basa en una comissió de sen­ders on hi ha repre­sen­tants de les nou vegue­ries en què divi­deix el país, que fa reu­ni­ons tri­mes­trals. En con­cret, es repar­tei­xen la feina sobre el ter­reny més de 130 enti­tats, amb un equip que avui voreja els 400 cui­da­dors. “Et pin­tem el camí que et porta a casa”, pro­cla­mava un d’ells, el veterà ripollès Marià Morera, en un vídeo pro­mo­ci­o­nal de la FEEC. I segu­ra­ment no hi hagi millor manera de resu­mir-ho.

Una neces­si­tat “moderna”

La neces­si­tat de con­ser­var la colos­sal xarxa que comu­nica pobles antics i actu­als, i tot tipus d’ele­ments patri­mo­ni­als i parat­ges natu­rals del nos­tre país, és rela­ti­va­ment recent. Fins ben entrat el segle pas­sat, fet i fet, la majo­ria d’aquests camins els uti­lit­zava regu­lar­ment molta gent que encara habi­tava a la mun­ta­nya, i jus­ta­ment això, el seu ús regu­lar, feia que no hi calgués un man­te­ni­ment espe­cial. El pro­gres­siu des­po­bla­ment de molts d’aquests nuclis, però, va fer que, a poc a poc, es comen­ces­sin a embar­dis­sar els camins i a per­dre les tra­ces. I els inqui­lins més habi­tual que que­da­ven sobre el ter­reny –els excur­si­o­nis­tes, un col·lec­tiu amb un pro­fund arre­la­ment al ter­ri­tori i al país– es van orga­nit­zar per començar a arran­jar-los. Tal com expli­cava Casa­no­vas en l’acte de com­me­mo­ració dels 50 anys, que es va orga­nit­zar fa unes set­ma­nes al Palau de la Gene­ra­li­tat, va ser a mit­jan segle XX quan, coin­ci­dint amb l’orga­nit­zació del Dia del Camí de Mun­ta­nya, algu­nes enti­tats excur­si­o­nis­tes tar­ra­go­ni­nes van començar a nete­jar sen­ders que s’havien per­dut. “Va ser a par­tir d’aquell moment que es va pren­dre consciència que si es volien seguir camins, aquests s’hau­rien d’arran­jar per a la bona pràctica del sen­de­risme”, cons­ta­tava. Això sí, no va ser fins a prin­cipi dels anys setanta que la missió de sal­var aquest tre­sor que s’estava per­dent pren­dria forma de debò. Va ser gràcies a les tro­ba­des que man­te­nien el Club Excur­si­o­nista de Gràcia (CEG) i el Cam­ping Club de France, en què es va tra­var una estreta relació que va per­me­tre als cata­lans entrar en con­tacte amb mem­bres del comitè de sen­ders francès, que havia nas­cut ja el 1947, com ho havien fet també en els anys poste­ri­ors a la II Guerra Mun­dial en altres països mun­ta­nyencs, com ara Àustria, Itàlia i Suïssa. Arran d’aquests con­tac­tes es va con­ve­nir en la neces­si­tat de man­te­nir els cor­ri­ols que unien la Cata­lu­nya del Nord i la del sud com una manera també de con­nec­tar-se a Europa i tren­car l’aïlla­ment d’una dic­ta­dura que ago­nit­zava.

Final­ment, la pro­posta de crear un comitè català la va pre­sen­tar, l’octu­bre de 1972 davant l’assem­blea de la FEEC, el pre­si­dent del CEG i direc­tor de la revista Vèrtex Car­les Albesa. El nou òrgan que­dava ofi­ci­al­ment cons­tituït el 5 de juny del 1973, avui fa 50 anys, tot i que les pri­me­res pin­ta­des, que serien també les pri­me­res de tota la Península, no van aparèixer fins força temps després. Va ser el 2 de març del 1975, quan Joan Cullell i Enric Aguadé, que havien par­ti­ci­pat en la fun­dació del comitè, pin­ta­ven les pri­me­res mar­ques d’un sen­der de gran recor­re­gut a la península Ibèrica. En con­cret, el GR-3, que més enda­vant pas­sa­ria a ano­me­nar-se GR-7, en un tram a les Ter­res de l’Ebre entre Tivissa i l’ermita de Sant Blai, amb pin­tura cedida de forma gratuïta per l’empresa Titan. Ells matei­xos serien, després, els encar­re­gats de for­mar altres excur­si­o­nis­tes en l’art de pin­tar com cal les mar­ques dels sen­ders, i començar a crear una xarxa que avui està més que con­so­li­dada, ja que està for­mada per 364 cui­da­dors, tots volun­ta­ris, de què gai­rebé la mei­tat, 172, són dones. “Cui­dar un sen­der va més enllà que seguir una ruta amb un GPS o una apli­cació de mòbil. És esti­mar la mun­ta­nya”, apun­tava en l’acte al Palau una d’elles, Mont­ser­rat Mar­to­rell, de l’Agru­pació Folklòrica de Sarrià. Per ella, aga­far els pots de pin­tura i els pin­zells i sor­tir a mar­car sen­ders no és més que “una sor­tida amb amics” i una manera de seguir gau­dint de la mun­ta­nya, i col·labo­rar de manera altru­ista en allò que s’havia tro­bat fet durant tants anys abans en els camins que més conei­xia. “Són una ins­tal·lació espor­tiva de pri­mer ordre per poten­ciar acti­vi­tats de mun­ta­nya i seguir cui­dant l’entorn que esti­mem”, subrat­llava també Casa­no­vas.

El pre­si­dent de la FEEC, Jordi Merino, res­sal­tava, al seu torn, que Cata­lu­nya va ser pio­nera a la Península en la senya­lit­zació dels sen­ders i feia una crida a con­ti­nuar apos­tant per la con­ser­vació de la mun­ta­nya i la con­vivència de les acti­vi­tats que s’hi fan amb la pre­ser­vació del medi ambi­ent. “L’excur­si­o­nisme català sem­pre ha anat i ha d’anar lli­gat a la nos­tra cul­tura, les nos­tres arrels i el nos­tre futur com a país”, tan­cava. La con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, subrat­llava, en la clau­sura, la gran “qua­li­tat” de la senya­lit­zació i ani­mava a con­ti­nuar la tasca, espe­ci­al­ment als sen­ders trans­fron­te­rers, a fi de con­ti­nuar fomen­tant la relació entre el nord i el sud. “Tenim una xarxa homo­lo­gada i segura gràcies a vosal­tres”, des­ta­cava. Vilagrà també agraïa que, l’any vinent, el Comitè Català de Sen­ders orga­nit­zarà l’assem­blea gene­ral de l’Asso­ci­ació Euro­pea de Sen­de­risme, de què és mem­bre de ple dret, amb un seguit d’actes que tin­dran l’epi­cen­tre a Mont­ser­rat. No serà la pri­mera assem­blea que es fa a Cata­lu­nya, ja que abans ja se’n van cele­brar a Mont­ser­rat mateix, on ara han vol­gut tor­nar expres­sa­ment, i a la Val d’Aran. Serà a l’octu­bre del 2024 i ja s’està en pre­pa­ra­tius, perquè es pre­veu que hi par­ti­ci­pin un cen­te­nar de dele­gats d’almenys una qua­ran­tena dels 56 països que en for­men part. Serà, doncs, una nova opor­tu­ni­tat per, amb els peus al ter­ri­tori, pro­jec­tar Cata­lu­nya al món.

Els tres grans.
A Europa, hi ha una xarxa immensa de senders, si bé tot just 12 estan homologats com a veritables autopistes continentals.. Tres travessen Catalunya: l’E-12, l’itinerari de l’arc mediterrani des del sud d’Itàlia fins a Tarifa, corresponent al costaner G-92; l’E-7, que ve d’Hongria, entra per Andorra i arriba a Portugal, que correspon al GR-4, i l’E-4, que ve de Grècia, entra per Puigcerdà i va al sud de la Península, coincidint amb el GR-7. Els dos últims conflueixen a l’Anoia i baixen cap al País Valencià, on es tornen a separar.

Marques ja mítiques

En funció de la llargada, existeixen tres grans tipus de senders homologats a Catalunya: els de gran recorregut (GR), de més de 50 km, que es marquen amb les ja mítiques franges vermelles i blanques; els de petit recorregut (PR), d’entre 10 i 50 km, marcats amb franges blanques i grogues, i els senders locals, de menys de 10 km, marcats amb blanc i verd. La senyalització catalana, que està unificada amb la francesa però no amb altres del continent, on hi ha petites variacions, també preveu variants, com ara les indicacions en forma d’L que remarquen un canvi de direcció i en forma de X que alerten que es pren una direcció equivocada. A vegades, els senyals es complementen amb fites ancestrals que van renovant els excursionistes a títol individual i de manera espontània, ja que, en aquest cas, no hi ha cap control ni se segueix cap tipus de regulació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia