societat
El CEAB de Blanes impulsa un mapa de l’Estat que monitora els mosquits que transmeten malalties
Durant les últimes dècades han augmentat patologies com el dengue o el chikungunya que no tenen vacuna
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha creat un mapa interactiu que informa gairebé a temps real sobre la presència i l’activitat de mosquits d’interès epidemiològics (com el cas del tigre) arreu de l’Estat. Segons informa l’ACN, el projecte inclou més de 69.500 informes de mosquits i 30.000 de picades, que poden consultar-se a través de l’aplicació Mosquito Alert.D’aquesta manera, els usuaris podran saber quines espècies hi ha a la seva zona i també conèixer-ne la morfologia. El nou mapa ha estat elaborat en el marc del Big Mosquito Bytes, un projecte pioner que uneix ciència ciutadana i big data amb l’objectiu de predir on hi ha una probabilitat més gran que es produeixi un brot de malalties infeccioses transmeses per mosquits per prevenir-les.
La incidència de malalties com el dengue i el chikungunya, que contagien mosquits com el tigre, han augmentat de manera dràstica en les últimes dècades, amb més de quatre milions de casos notificats de dengue al món el 2022. L’absència actual de vacunes eficaces contra aquestes malalties fa de la prevenció i el control dels mosquits les millors eines per combatre-les.
“Les fotografies fetes pels ciutadans ajuden a vigilar l’expansió del mosquit tigre, i alhora permeten detectar la possible introducció de noves espècies, com va passar amb el mosquit del Japó a Astúries el 2018”, explica Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), institució que lidera el projecte Big Mosquito Bytes, en el qual també participen investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos III, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut Max Planck d’Investigació Demogràfica, a Alemanya.
Participació ciutadana per detectar mosquits
A banda de visualitzar la presència de les diferents espècies de mosquits, també es pot consultar on s’han documentat picades d’aquests insectes, una informació de la qual els experts no podrien disposar sense la participació ciutadana.
D’aquesta manera, el mapa inclou una estimació mensual de patrons d’activitat (picades) i de probabilitat de trobar cadascuna de les espècies d’estudi: el mosquit tigre, el mosquit de la febre groga, el mosquit del Japó, el mosquit de Corea i el mosquit comú.
“Es tracta d’un sistema innovador que recull i recalcula les dades obtingudes per la ciutadania en temps real i les combina amb dades climàtiques i d’ús del sòl, entre altres variables”, assenyala John Palmer, codirector de Mosquito Alert i professor de la UPF, que afegeix que “la informació obtinguda per aquests models permet avaluar millor el risc de brots de malalties transmeses per mosquits i possibilita una millor gestió del risc”.
Amb aquest projecte es vol conscienciar, informar i empoderar les persones en la lluita contra els mosquits que poden transmetre malalties. Les dades ofertes de manera pública es poden utilitzar per facilitar la presa de decisions i les polítiques públiques: “Volem retornar a la ciutadania la informació que comparteixen amb nosaltres de manera individual; volem que la gent i també les entitats de gestió puguin saber quins mosquits hi ha al seu poble o ciutat i quan estan actius”.
En paral·lel, també s’ofereixen eines perquè qualsevol persona pugui aprendre a identificar les diferents espècies i prendre mesures, sigui protegint-se per evitar-ne les picades o bé eliminant dels patis i balcons els llocs on podrien criar els mosquits.
Presentació el 21 de juny
El nou mapa, que ja està disponible, es presentarà a la ciutadania durant el pròxim debat CaixaResearch organitzat per la Fundació la Caixa, que es farà el 21 de juny a les set de la tarda. A l’esdeveniment en línia, hi participaran dos investigadors del CSIC: Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, i Jordi Figuerola Borrás, professor d’Investigació a l’Estació Biològica de Doñana, Consell Superior d’Investigacions Científiques (EBD-CSIC).