Societat

Turisme

A l’interior del delta

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat invertirà dos milions per atreure els visitants de les platges cap als atractius turístics de les ciutats

S’instal·larà un nou mirador als espais naturals i es treballarà per connectar itineraris no motoritzats

Es vol descongestionar el litoral i donar a conèixer museus, recintes històrics i la gastronomia local

El pla turístic preveu construir un nou mirador dins dels espais naturals del delta del Llobregat

El Baix Llo­bre­gat con­cen­tra algu­nes de les des­ti­na­ci­ons de sol i platja més popu­lars de l’àrea metro­po­li­tana, com la platja de Cas­tell­de­fels, amb cinc quilòmetres de lon­gi­tud i ben con­nec­tada amb trans­port públic. L’àmplia franja lito­ral, amb una bona oferta gas­tronòmica que inclou una quin­zena de guin­gue­tes de tem­po­rada, va atreure l’estiu pas­sat 1,6 mili­ons de visi­tants. El lito­ral de Gavà va rebre 1,3 mili­ons de banyis­tes, men­tre que el de Vila­de­cans i el Prat en van sumar un milió. Són plat­ges d’estils dife­rents: més urbana i amb més oferta de res­tau­ració la de Cas­tell­de­fels. Més inte­grada en un sis­tema dunar la de Gavà. Més sal­vat­ges i allu­nya­des del nucli urbà les de Vila­de­cans i el Prat. Cadas­cuna amb la seva per­so­na­li­tat i recep­to­res de mili­ons de visi­tants locals, sobre­tot, ja que el 80% pro­ce­dei­xen de l’àrea metro­po­li­tana. Però també d’arreu de Cata­lu­nya –un 10,7%–, de l’Estat –2,6%– i del món –3,3%–, segons l’enquesta de plat­ges de l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) del 2022.

El turisme de sol i platja del Baix Llo­bre­gat gau­deix de bona salut. Però el Con­sorci de Turisme comar­cal vol anar més enllà i fer que els visi­tants de la platja s’endin­sin cap a l’inte­rior i des­co­brei­xin atrac­tius turístics a poca distància del lito­ral. N’hi ha uns quants. Per exem­ple, el cas­tell de Cas­tell­de­fels, que es pot visi­tar després de les suc­ces­si­ves refor­mes dels últims anys i que, des de fa dos anys, té un museu interac­tiu dedi­cat al món de la pira­te­ria. I el Parc Arqueològic Mines de Gavà, una explo­tació minera amb 6.000 anys d’anti­gui­tat d’on s’extreia la varis­cita, un mine­ral que ser­via com a moneda de canvi al neolític. El museu té com a ele­ment més pre­uat l’estàtua d’una Venus. Un altre reclam turístic més enllà de la platja el cons­ti­tu­eix el con­junt de zones natu­rals del delta del Llo­bre­gat, amb lla­cu­nes i obser­va­to­ris orni­tològics al Prat i Vila­de­cans i on es pot con­tem­plar una impor­tant vari­e­tat de flora i fauna. La zona pro­pera al riu Llo­bre­gat té una extensa xarxa de quilòmetres que es poden recórrer a peu i amb bici­cleta i que s’endin­sen entre els horts, on és pos­si­ble com­prar ver­du­res direc­ta­ment als page­sos que les cul­ti­ven.

Amb la volun­tat de rei­vin­di­car els atrac­tius de la zona del delta del Llo­bre­gat i vin­cu­lar-los a un turisme sos­te­ni­ble de sol i platja, el Con­sorci de Turisme ads­crit al Con­sell Comar­cal del Baix Llo­bre­gat està col·labo­rant amb la Dipu­tació en el desen­vo­lu­pa­ment de vuit acci­ons inno­va­do­res. Estan reco­lli­des en el pla de sos­te­ni­bi­li­tat turística del delta del Llo­bre­gat, un pro­jecte pres­su­pos­tat en dos mili­ons d’euros en què par­ti­ci­pen també els muni­ci­pis de Cas­tell­de­fels, el Prat, Vila­de­cans, Gavà i Sant Boi. El pro­jecte es finançarà amb els fons euro­peus Next Gene­ra­tion, que posen l’accent en la sos­te­ni­bi­li­tat i la tran­sició ecològica.

El pres­su­post del pro­jecte del delta del Llo­bre­gat està des­ti­nat a la res­tau­ració i la rena­tu­ra­lit­zació dels pai­sat­ges dunars de les plat­ges i la sen­si­bi­lit­zació i for­mació sobre els efec­tes que el canvi climàtic hi pro­voca. Així ho explica la con­se­llera en fun­ci­ons de Turisme comar­cal, Gemma Rodríguez, que deta­lla algu­nes de les actu­a­ci­ons pre­vis­tes. “S’està tre­ba­llant per reduir l’impacte del canvi climàtic i l’acció humana en les dunes de les plat­ges, afec­ta­des per la regressió de la sorra”, explica, tot recor­dant la tasca que fa l’AMB en matèria de rege­ne­ració dunar.

El pla pre­veu cons­truir un nou mira­dor en una ubi­cació encara per deci­dir i dins dels espais natu­rals del delta. S’afe­gi­ria als exis­tents, com els que hi ha ins­tal·lats a tocar de la platja del Prat i per­me­ten una visió panoràmica del lito­ral i l’aero­port. “Els iti­ne­ra­ris són una peça molt impor­tant del pla, ja que, tot i que la con­vo­catòria és per al turisme de sol i platja, el que volem és des­con­ges­ti­o­nar les plat­ges i dur els turis­tes a l’inte­rior dels muni­ci­pis a través d’iti­ne­ra­ris no moto­rit­zats”, explica la con­se­llera. “Tenim al cap unir els cinc muni­ci­pis entre si i cada nucli urbà amb la seva platja”, asse­nyala, tot recor­dant que, encara que Sant Boi no tin­gui platja, se l’ha inclòs en el pla perquè forma part del delta del Llo­bre­gat. La car­re­tera C-245, que ha estat reha­bi­li­tada recent­ment amb la inclusió d’un car­ril bici, podria ser­vir com a nexe d’unió de les cinc ciu­tats en aquest pla de pro­moció turística sos­te­ni­ble. La con­se­llera explica que s’hau­ria de fer alguna obra en un espai con­cret, encara per defi­nir, per adap­tar l’iti­ne­rari a la mobi­li­tat sos­te­ni­ble.

Rodríguez cita emble­mes com ara el cas­tell de Cas­tell­de­fels, les mines pre­històriques de Gavà i les ter­mes roma­nes de Sant Boi, “atrac­tius museístics en entorns on es tre­ba­lla molt la gas­tro­no­mia i el sabor de l’horta”. També des­taca les pos­si­bi­li­tats de pro­moció de la zona que per­metrà la cele­bració de la copa Amèrica a Bar­ce­lona el 2024. “Es tracta de donar coherència a totes les actu­a­ci­ons, amb l’ajuda d’eines com apli­ca­ci­ons de mòbil”, diu. Al setem­bre començaran els tre­balls per per­me­tre que el 2024 es facin visi­bles les pri­me­res actu­a­ci­ons i que la pri­ma­vera del 2025 el pla de sos­te­ni­bi­li­tat turística del delta del Llo­bre­gat esti­gui ple­na­ment implan­tat als cinc muni­ci­pis.

Surf d’estel amb horari
L’Ajuntament de Castelldefels regula, coincidint amb l’estiu, la pràctica de surf d’estel a la platja. Fins al 22 de setembre es podrà practicar a la tarda en una zona acotada i amb una llicència. Estarà permès entre les quatre i les vuit de la tarda, sempre que hi hagi un vent constant de 15 nusos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia