Un trosset de mar a casa

L’aug­ment de les tem­pe­ra­tu­res, la sequera i la mala gestió de l’aigua han pro­vo­cat que cada cop siguin més habi­tu­als les res­tric­ci­ons d’aigua. Atesa aquesta situ­ació, com es pot sobre­viure als mesos d’estiu? El pro­jecte MésQue Ini­ci­a­ti­ves impulsa un model alter­na­tiu de pis­ci­nes sos­te­ni­bles. Segons explica Jordi Tosca, un dels mem­bres de l’ini­ci­a­tiva, fa 17 anys que apos­ten per “reduir la quan­ti­tat d’aigua dolça que es con­su­meix de manera lúdica a les pis­ci­nes”. Així, el pro­jecte es basa a omplir-les amb aigua de mar. “No es tracta d’aigua dolça a què poste­ri­or­ment s’afe­geix sal, sinó que aga­fem aigua de la Costa Brava i la pas­sem per un procés de fil­tratge per eli­mi­nar-ne tota la matèria orgànica. A més, també fem un trac­ta­ment perquè l’aigua duri molt de temps dins de les pis­ci­nes (entre 5 i 6 anys), sense que s’hagin de bui­dar ni uti­lit­zar pro­duc­tes químics.” Aquest pro­jecte, que té una de les prin­ci­pals cap­ta­ci­ons d’aigua a Bla­nes, és una empresa decla­rada cen­tre espe­cial de tre­ball (CET) sense ànim de lucre. Un CET és un mitjà d’inte­gració de per­so­nes diver­si­tat fun­ci­o­nal en el mer­cat labo­ral. D’aquesta manera, l’objec­tiu prin­ci­pal del pro­jecte és “ela­bo­rar tas­ques pro­duc­ti­ves i asse­gu­rar tre­balls remu­ne­rats dels tre­ba­lla­dors amb diver­si­tat fun­ci­o­nal”.

Pel que fa a l’aigua de mar, Tosca recorda que es tracta d’un ele­ment que té nom­bro­ses vir­tuts a l’hora d’uti­lit­zar-lo de manera lúdica a les pis­ci­nes. “No cal sal arti­fi­cial, ni clor, ni altres tipus de pro­duc­tes químics perquè l’aigua quedi neta. Tam­poc no s’hi repro­du­ei­xen mos­quits, ni hi van abe­lles a beure aigua i té més flo­ta­bi­li­tat a causa de la sal. Per tant, per a la cana­lla i la gent gran és més segur, perquè no hi ha un risc tan alt d’ofe­gar-se”, explica. D’altra banda, també recorda que l’aigua de mar va bé “per a qual­se­vol malal­tia que es pugui tenir a la pell, com ara la pso­ri­asi”. Per tots aquests motius, Tosca con­si­dera que ini­ci­a­ti­ves com aquesta poden ser una alter­na­tiva, pri­mer, per com­ba­tre les res­tric­ci­ons de sequera i, segon, per començar a pren­dre consciència i ser més sos­te­ni­bles des d’una ves­sant lúdica. “L’aigua és un bé finit. Hem de començar a can­viar la cul­tura del con­sum de l’aigua, i un d’aquests can­vis pot ser omplir les pis­ci­nes amb aigua de mar.”