Societat

Religió

Joves ultracatòlics, en auge a Catalunya

Un grup de joves fundat per un capellà de l’Opus de Madrid triomfa a Catalunya, on organitza els dilluns “hores santes” per fer “adoracions davant el Santíssim”

L’Església catalana mostra la seva preocupació per l’auge de grups de joves catòlics ultraconservadors aliens a la manera de fer pròpia i històrica de les parròquies i dels joves del país

Capellans de la diòcesi de Barcelona rebutgen l’empara d’Omella als grups de joves ultres
Hakuna organitza adoracions davant el Santíssim; després, se’n van a fer copes

Cada dilluns a les nou de la nit, a la parròquia Mare de Déu dels Dolors del carrer Begur de Barcelona un grup d’universitaris ultracatòlics membres del grup Hakuna celebra l’hora santa. A Girona, l’hora santa també la celebren el dilluns de nou a deu de la nit a l’església del Sagrat Cor de Jesús, al carrer de l’Albereda, i a Lleida, una mica més aviat, a les 20.15 h a la parròquia de la Mercè. A la diòcesi de Terrassa, acaba de formar-se un grup d’Hakuna, però encara no hi ha oficialitzada una hora santa.

Aquesta hora santa “comença amb una xerrada de formació d’uns quinze minuts sobre diversos temes que fa un sacerdot o un convidat especial i, després de la reflexió, es fa l’adoració eucarística davant el Santíssim”, explica la Macarena, Maca, portaveu d’Hakuna, que assegura: “Ara, ja tenim un carisma propi, una manera de viure la fe concreta i seguim els nostres guions, cantem les nostres pròpies cançons.”

“Quan acaben aquesta adoració al Santíssim, no es queden a l’eucaristia”, denuncia un capellà de la diòcesi de Barcelona que vol quedar en l’anonimat i que assegura que l’arribada d’Hakuna a Barcelona i les proporcions que està agafant el moviment han creat un gran malestar a la diòcesi, perquè els capellans catalans veuen aquest grup de joves “molt allunyat” de la manera de fer de l’Església catalana i els grups de joves que es formen al voltant de les parròquies pròpies. “Que només adorin el Santíssim i es confessin però no vagin a les misses, ni tan sols el diumenge, diu molt d’aquest grup”, denuncia. Aquest i un altre prevere barceloní no dubten a definir els seguidors de Hakuna de Barcelona de “joves que viuen per sobre de la Diagonal”, provinents majoritàriament d’escoles cristianes molt conservadores i propers a grups polítics ultres (“són joves que van amb la polsera amb la bandera espanyola, per entendre’ns”, puntualitzen per arrodonir el perfil).

Aquí a Catalunya, on des del Vaticà II l’Església ha estat, sobretot, de caire més progressista i les opcions molt conservadores han estat minoritàries, alguns capellans i entitats catòliques de base han denunciat al cardenal Omella que aquest grup i d’altres de similars, com ara Effetà i Emaús (afins també a les adoracions, però que es coneixen, sobretot, pels seus retirs espirituals –previ pagament– de caps de setmana) han estat “importats” des de Madrid, d’altres llocs de l’Estat i fins i tot d’altres països que tenen maneres de fer diferents a les pròpies i que són pròximes a un ideari polític radical i, a Catalunya, a més a més, “anticatalanista”. Algun expert no ha dubtat a tipificar Effetà i Emaús –i els seus retirs separats per sexes per “acollir Crist i guarir les ferides internes”– de sectes. En tot cas, són opcions allunyades de la tradició del nostre país que no agraden. Lamenten “l’empara que els està donat la diòcesi”. Als capellans catalans afins al Vaticà II –encara són majoria, tot i que van desapareixent perquè no tenen relleu– els preocupa la radicalitat que s’està imposant en l’Església catalana, i no només per part de l’auge d’aquests grups de joves conservadors, sinó també per la situació que es viu als seminaris, on la tendència és de seminaristes cada cop més allunyats d’una Església oberta que han retornat als alçacolls, tots, i a la sotana, alguns.

El mes de setembre, grups catòlics ultres convocats per la plataforma internacional 40 Dies per la Vida (el bisbat de Barcelona els va publicar la iniciativa a la seva pàgina oficial) es van posar a resar el rosari de manera ininterrompuda durant 40 dies davant de clíniques que fan avortaments (cosa que va provocar, en algun cas, enfrontaments amb activistes feministes). “Això aquí nosaltres no ho fem. Podem estar en contra de l’avortament, però mai no ens havíem prestat a fer una cosa com aquesta”, diu contundent mossèn P.T. Hakuna, per la seva banda, que es declara “provida”, manté que ells no hi van participar.

Hakuna el va fundar el capellà de l’Opus Dei José Pedro Manglano (Don Josepe), que era sacerdot a la parròquia de San Josemaría Escrivá del municipi madrileny d’Aravaca, després de la Jornada Mundial de la Joventut del 2013 a Rio de Janeiro (“en què es va implicar molt un grup de joves catòlics madrilenys que van veure que volien continuar vivint junt aquella experiència”, diu la Maca, la portaveu d’Hakuna). El 2017, Hakuna va adquirir personalitat jurídica i va ser reconeguda pel cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro. “Ja fa uns anys que Don Josepe no forma part de l’Opus, perquè Hakuna ha crescut molt i ha hagut de deixar aquell carisma per dedicar-se al nostre carisma a temps complet –assegura la portaveu d’Hakuna–. Per nosaltres la relació amb els bisbes és molt important, perquè sempre que volem formar un grup nou en algun lloc primer anem a parlar amb ells.” Sobre la desvinculació d’Hakuna de l’Opus Dei, un dels capellans entrevistats per fer aquest reportatge només ha volgut dir una cosa: “Són molt llestos, els de l’Opus!”

És la Maca, la portaveu d’Hakuna, qui assegura que la tercera part de les seves hores santes (després de la xerrada i l’adoració eucarística) “és tan important com les altres dues parts”. Aquesta tercera part consisteix a anar-se’n “a prendre unes cerveses i de festa”. “I això no és dolent: la festa és important per a nosaltres, que som joves”, puntualitza. Precisament el fundador d’Hakuna, Don Josepe, és autor de llibres considerats ja èxits de vendes en què escriu les bondats d’anar-se’n de marxa i prendre copes després de les adoracions al Santíssim. “Compartir la vida és el que ens fa comunitat. Compartir les cerveses, els viatges, l’oració és el que ens uneix”, diu la Maca. La portaveu d’Hakuna hi insisteix: “A nosaltres ens agrada dir que volem que la gent ens faci servir, que vingui a resar a les nostres hores santes, que vingui a posar-se de genolls davant l’hòstia amb nosaltres encara que sigui d’un altre carisma si això els serveix per arribar a Déu.” “Pots venir-hi quan vulguis i marxar-ne quan vulguis: ets lliure. La qüestió és que et podem ajudar a resar i que siguis feliç i estiguis en pau amb Déu”, diu aquesta membre d’Hakuna, que explica: “Tenim uns grups de vida que es diuen Revolcaderos en què sí que ja es demana una certa continuïtat per fer comunitat; una secció que es diu Forofos, oberta a altres realitats de l’Església i en què s’organitzen activitats amb altres carismes, com ara l’Obra [Opus Dei] i el Camí Neocatecumenal, o en activitats diocesanes, i, finalment, hi ha els membres Pringaos, que es comprometen a seguir Crist amb el nostre carisma. Pringaos té sentit perquè probablement Crist va ser el major pringat de la història, el que va donar més sense esperar res”. Els membres del Camí Neocatecumenal, fundat per Kiko Argüello, es coneixen amb el nom de kikos i són ultres que també es van fer grans durant el papat de Joan Pau II. A Barcelona, tenen la parròquia Santa Joaquima Vedruna, a Sant Gervasi.

Hakuna té un grup de música, Hakuna Group Music, “que fa de ganxo” per atreure joves a aquesta opció ultraconservadora del catolicisme. Va sorgir dels joves que cantaven durant les adoracions i, ara, ja tenen 20.000 oients a Spotify i 8.000 subscriptors al seu canal Youtube. Han tret quatre discos i, els últims anys, han fet diversos concerts a Barcelona –amb totes les entrades venudes–, a la sala Luz de Gas. “La música és una de les coses amb què es pot captar gent jove”, diu el teòleg Quim Cervera.

La realitat és aquesta: mentre les parròquies van quedant desertes i només va a missa gent gran, les opcions més radicals atrauen els joves i creixen molt. Hakuna, un autèntic fenomen, Emaús i Effetá es nodreixen de joves que provenen de les escoles de l’Opus Dei, dels Legionaris de Crist i d’alguna altra escola cristiana concertada, com ara les Teresianes de Ganduixer, confirma mossèn F. “No t’hi trobaràs a ningú de per sota la Diagonal, en aquests tres grups ultraconservadors”, diu el capellà, que defensa que “els joves catòlics catalans majoritàriament tenen un tarannà més obert, més proper a Taizé o a grups socials de base, per entendre’ns”, apunta. “Són joves molt de la festa que fan bandera del seu espanyolisme i ultraconservadorisme, i en el seu ideari només hi ha fer créixer el catolicisme ultraconservador. No els veuràs ajudant una ONG del barri del Raval, per exemple, o anant a un camp de treball o fer tasques de voluntariat amb els més desfavorits de casa nostra”, explica un teòleg de Barcelona.

“Hi ha gent que ens diu que som conservadors i d’altres, que massa moderns amb això del grup de música i que després sempre anem a fer copes”, admet la Maca. Des de les opcions més progressistes de l’Església catalana veuen Hakuna, Effetà i Emaús “amb preocupació per la seva proximitat amb l’extrema dreta”. “També s’ha de dir que avui, en què tot és líquid o gasós, en què no hi ha referents a què agafar-se, en què la societat va perduda, la pregunta de Déu continua sent vàlida i aquests joves han trobat on agafar-se en aquestes organitzacions –apunta un sociòleg i teòleg que, sense defensar-los, intenta entendre el perquè de la recerca de la gent jove i per què s’aferren a aquests grups tan radicals–. Venen d’escoles ultracatòliques i aquesta és una opció continuista per a ells.”

A Barcelona, ha precedit Hakuna, Effetà i Emaús el grup Catholic Voices, del periodista Jaume Vives Vives (autoproclamant portaveu de Tabàrnia quan va aparèixer), un catòlic que té un frànkfurt a Barcelona que “els divendres de Quaresma no cuina carn”, segons explica ell mateix a Twitter. Diversos experts situen Catholic Voices i altres grups catòlics molt conservadors espanyols, com ara Hazte Oír (el de l’autobús trànsfob) i El Yunque (que va néixer a Mèxic i té molta força a Madrid) al darrere del creixement de Vox.

4
diòcesis
catalanes tenen grups d’Hakuna (Barcelona, Girona, Lleida i Terrassa), un grup ultracatòlic de joves fundat el 2013 per un capellà de l’Opus. Avui, aquest carisma (com ells s’anomenen) ja està present en 55 ciutats de 22 països del món.

L’únic ordenat a Barcelona aquest any és un legionari de Crist

Aquest 2023, a la diòcesi de Barcelona només s’ha ordenat un capellà. Ha estat un jove polonès dels Legionaris de Crist, Marcin Jablonski, de 32 anys, que fa classe a una escola (concertada) dels Legionaris de Crist i Regnum Christi: el Reial Monestir de Santa Isabel. L’ordenació la va presidir, el mes de gener, el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, al monestir de Pedralbes (a la foto, cedida pel bisbat, es veu el nou capellà celebrant l’ordenació amb joves membres de l’organització Legionaris de Crist). La congregació religiosa fundada pel pederasta criminal Marcial Maciel i que es va fer gran sota el pontificat de Joan Pau II també regenta el col·legi privat Highlands School d’Esplugues de Llobregat i una la casa de colònies a Sant Julià de Vilatorta. (Osona). Al seu voltant hi ha un moviment d’adolescents (amb ramificacions a tot el món) anomenat ECYD (sigles en castellà de Trobades, Conviccions i Decisions). Els ECYD de Barcelona han visitat el papa Francesc, diuen a les xarxes socials, on hi ha fotos on se’ls veu lluint grans banderes espanyoles.