Societat

Religió

Joves ultracatòlics, en auge a Catalunya

Un grup de joves fundat per un capellà de l’Opus de Madrid triomfa a Catalunya, on organitza els dilluns “hores santes” per fer “adoracions davant el Santíssim”

L’Església catalana mostra la seva preocupació per l’auge de grups de joves catòlics ultraconservadors aliens a la manera de fer pròpia i històrica de les parròquies i dels joves del país

Capellans de la diòcesi de Barcelona rebutgen l’empara d’Omella als grups de joves ultres
Hakuna organitza adoracions davant el Santíssim; després, se’n van a fer copes

Cada dilluns a les nou de la nit, a la parròquia Mare de Déu dels Dolors del car­rer Begur de Bar­ce­lona un grup d’uni­ver­si­ta­ris ultra­catòlics mem­bres del grup Hakuna cele­bra l’hora santa. A Girona, l’hora santa també la cele­bren el dilluns de nou a deu de la nit a l’església del Sagrat Cor de Jesús, al car­rer de l’Albe­reda, i a Lleida, una mica més aviat, a les 20.15 h a la parròquia de la Mercè. A la diòcesi de Ter­rassa, acaba de for­mar-se un grup d’Hakuna, però encara no hi ha ofi­ci­a­lit­zada una hora santa.

Aquesta hora santa “comença amb una xer­rada de for­mació d’uns quinze minuts sobre diver­sos temes que fa un sacer­dot o un con­vi­dat espe­cial i, després de la reflexió, es fa l’ado­ració eucarística davant el Santíssim”, explica la Maca­rena, Maca, por­ta­veu d’Hakuna, que asse­gura: “Ara, ja tenim un carisma propi, una manera de viure la fe con­creta i seguim els nos­tres guions, can­tem les nos­tres pròpies cançons.”

“Quan aca­ben aquesta ado­ració al Santíssim, no es que­den a l’euca­ris­tia”, denun­cia un capellà de la diòcesi de Bar­ce­lona que vol que­dar en l’ano­ni­mat i que asse­gura que l’arri­bada d’Hakuna a Bar­ce­lona i les pro­por­ci­ons que està aga­fant el movi­ment han creat un gran males­tar a la diòcesi, perquè els cape­llans cata­lans veuen aquest grup de joves “molt allu­nyat” de la manera de fer de l’Església cata­lana i els grups de joves que es for­men al vol­tant de les parròquies pròpies. “Que només ado­rin el Santíssim i es con­fes­sin però no vagin a les mis­ses, ni tan sols el diu­menge, diu molt d’aquest grup”, denun­cia. Aquest i un altre pre­vere bar­ce­loní no dub­ten a defi­nir els segui­dors de Hakuna de Bar­ce­lona de “joves que viuen per sobre de la Dia­go­nal”, pro­vi­nents majo­ritària­ment d’esco­les cris­ti­a­nes molt con­ser­va­do­res i pro­pers a grups polítics ultres (“són joves que van amb la pol­sera amb la ban­dera espa­nyola, per enten­dre’ns”, pun­tu­a­lit­zen per arro­do­nir el per­fil).

Aquí a Cata­lu­nya, on des del Vaticà II l’Església ha estat, sobre­tot, de caire més pro­gres­sista i les opci­ons molt con­ser­va­do­res han estat mino­ritàries, alguns cape­llans i enti­tats catòliques de base han denun­ciat al car­de­nal Ome­lla que aquest grup i d’altres de simi­lars, com ara Effetà i Emaús (afins també a les ado­ra­ci­ons, però que es conei­xen, sobre­tot, pels seus retirs espi­ri­tu­als –previ paga­ment– de caps de set­mana) han estat “impor­tats” des de Madrid, d’altres llocs de l’Estat i fins i tot d’altres països que tenen mane­res de fer dife­rents a les pròpies i que són pròximes a un ide­ari polític radi­cal i, a Cata­lu­nya, a més a més, “anti­ca­ta­la­nista”. Algun expert no ha dub­tat a tipi­fi­car Effetà i Emaús –i els seus retirs sepa­rats per sexes per “aco­llir Crist i gua­rir les feri­des inter­nes”– de sec­tes. En tot cas, són opci­ons allu­nya­des de la tra­dició del nos­tre país que no agra­den. Lamen­ten “l’empara que els està donat la diòcesi”. Als cape­llans cata­lans afins al Vaticà II –encara són majo­ria, tot i que van des­a­pa­rei­xent perquè no tenen relleu– els pre­o­cupa la radi­ca­li­tat que s’està impo­sant en l’Església cata­lana, i no només per part de l’auge d’aquests grups de joves con­ser­va­dors, sinó també per la situ­ació que es viu als semi­na­ris, on la tendència és de semi­na­ris­tes cada cop més allu­nyats d’una Església oberta que han retor­nat als alçacolls, tots, i a la sotana, alguns.

El mes de setem­bre, grups catòlics ultres con­vo­cats per la pla­ta­forma inter­na­ci­o­nal 40 Dies per la Vida (el bis­bat de Bar­ce­lona els va publi­car la ini­ci­a­tiva a la seva pàgina ofi­cial) es van posar a resar el rosari de manera inin­ter­rom­puda durant 40 dies davant de clíniques que fan avor­ta­ments (cosa que va pro­vo­car, en algun cas, enfron­ta­ments amb acti­vis­tes femi­nis­tes). “Això aquí nosal­tres no ho fem. Podem estar en con­tra de l’avor­ta­ment, però mai no ens havíem pres­tat a fer una cosa com aquesta”, diu con­tun­dent mossèn P.T. Hakuna, per la seva banda, que es declara “pro­vida”, manté que ells no hi van par­ti­ci­par.

Hakuna el va fun­dar el capellà de l’Opus Dei José Pedro Man­glano (Don Josepe), que era sacer­dot a la parròquia de San Jose­maría Escrivá del muni­cipi madri­leny d’Ara­vaca, després de la Jor­nada Mun­dial de la Joven­tut del 2013 a Rio de Janeiro (“en què es va impli­car molt un grup de joves catòlics madri­lenys que van veure que volien con­ti­nuar vivint junt aque­lla experiència”, diu la Maca, la por­ta­veu d’Hakuna). El 2017, Hakuna va adqui­rir per­so­na­li­tat jurídica i va ser reco­ne­guda pel car­de­nal arque­bisbe de Madrid, Car­los Osoro. “Ja fa uns anys que Don Josepe no forma part de l’Opus, perquè Hakuna ha cres­cut molt i ha hagut de dei­xar aquell carisma per dedi­car-se al nos­tre carisma a temps com­plet –asse­gura la por­ta­veu d’Hakuna–. Per nosal­tres la relació amb els bis­bes és molt impor­tant, perquè sem­pre que volem for­mar un grup nou en algun lloc pri­mer anem a par­lar amb ells.” Sobre la des­vin­cu­lació d’Hakuna de l’Opus Dei, un dels cape­llans entre­vis­tats per fer aquest repor­tatge només ha vol­gut dir una cosa: “Són molt lles­tos, els de l’Opus!”

És la Maca, la por­ta­veu d’Hakuna, qui asse­gura que la ter­cera part de les seves hores san­tes (després de la xer­rada i l’ado­ració eucarística) “és tan impor­tant com les altres dues parts”. Aquesta ter­cera part con­sis­teix a anar-se’n “a pren­dre unes cer­ve­ses i de festa”. “I això no és dolent: la festa és impor­tant per a nosal­tres, que som joves”, pun­tu­a­litza. Pre­ci­sa­ment el fun­da­dor d’Hakuna, Don Josepe, és autor de lli­bres con­si­de­rats ja èxits de ven­des en què escriu les bon­dats d’anar-se’n de marxa i pren­dre copes després de les ado­ra­ci­ons al Santíssim. “Com­par­tir la vida és el que ens fa comu­ni­tat. Com­par­tir les cer­ve­ses, els viat­ges, l’oració és el que ens uneix”, diu la Maca. La por­ta­veu d’Hakuna hi insis­teix: “A nosal­tres ens agrada dir que volem que la gent ens faci ser­vir, que vin­gui a resar a les nos­tres hores san­tes, que vin­gui a posar-se de genolls davant l’hòstia amb nosal­tres encara que sigui d’un altre carisma si això els ser­veix per arri­bar a Déu.” “Pots venir-hi quan vul­guis i mar­xar-ne quan vul­guis: ets lliure. La qüestió és que et podem aju­dar a resar i que siguis feliç i esti­guis en pau amb Déu”, diu aquesta mem­bre d’Hakuna, que explica: “Tenim uns grups de vida que es diuen Revol­ca­de­ros en què sí que ja es demana una certa con­tinuïtat per fer comu­ni­tat; una secció que es diu Foro­fos, oberta a altres rea­li­tats de l’Església i en què s’orga­nit­zen acti­vi­tats amb altres caris­mes, com ara l’Obra [Opus Dei] i el Camí Neo­ca­te­cu­me­nal, o en acti­vi­tats dio­ce­sa­nes, i, final­ment, hi ha els mem­bres Prin­gaos, que es com­pro­me­ten a seguir Crist amb el nos­tre carisma. Prin­gaos té sen­tit perquè pro­ba­ble­ment Crist va ser el major prin­gat de la història, el que va donar més sense espe­rar res”. Els mem­bres del Camí Neo­ca­te­cu­me­nal, fun­dat per Kiko Argüello, es conei­xen amb el nom de kikos i són ultres que també es van fer grans durant el papat de Joan Pau II. A Bar­ce­lona, tenen la parròquia Santa Joa­quima Vedruna, a Sant Ger­vasi.

Hakuna té un grup de música, Hakuna Group Music, “que fa de ganxo” per atreure joves a aquesta opció ultra­con­ser­va­dora del cato­li­cisme. Va sor­gir dels joves que can­ta­ven durant les ado­ra­ci­ons i, ara, ja tenen 20.000 oients a Spo­tify i 8.000 subs­crip­tors al seu canal You­tube. Han tret qua­tre dis­cos i, els últims anys, han fet diver­sos con­certs a Bar­ce­lona –amb totes les entra­des venu­des–, a la sala Luz de Gas. “La música és una de les coses amb què es pot cap­tar gent jove”, diu el teòleg Quim Cer­vera.

La rea­li­tat és aquesta: men­tre les parròquies van que­dant deser­tes i només va a missa gent gran, les opci­ons més radi­cals atra­uen els joves i crei­xen molt. Hakuna, un autèntic feno­men, Emaús i Effetá es nodrei­xen de joves que pro­ve­nen de les esco­les de l’Opus Dei, dels Legi­o­na­ris de Crist i d’alguna altra escola cris­ti­ana con­cer­tada, com ara les Tere­si­a­nes de Gan­dui­xer, con­firma mossèn F. “No t’hi tro­baràs a ningú de per sota la Dia­go­nal, en aquests tres grups ultra­con­ser­va­dors”, diu el capellà, que defensa que “els joves catòlics cata­lans majo­ritària­ment tenen un tarannà més obert, més pro­per a Taizé o a grups soci­als de base, per enten­dre’ns”, apunta. “Són joves molt de la festa que fan ban­dera del seu espa­nyo­lisme i ultra­con­ser­va­do­risme, i en el seu ide­ari només hi ha fer créixer el cato­li­cisme ultra­con­ser­va­dor. No els veuràs aju­dant una ONG del barri del Raval, per exem­ple, o anant a un camp de tre­ball o fer tas­ques de volun­ta­riat amb els més des­fa­vo­rits de casa nos­tra”, explica un teòleg de Bar­ce­lona.

“Hi ha gent que ens diu que som con­ser­va­dors i d’altres, que massa moderns amb això del grup de música i que després sem­pre anem a fer copes”, admet la Maca. Des de les opci­ons més pro­gres­sis­tes de l’Església cata­lana veuen Hakuna, Effetà i Emaús “amb pre­o­cu­pació per la seva pro­xi­mi­tat amb l’extrema dreta”. “També s’ha de dir que avui, en què tot és líquid o gasós, en què no hi ha refe­rents a què aga­far-se, en què la soci­e­tat va per­duda, la pre­gunta de Déu con­ti­nua sent vàlida i aquests joves han tro­bat on aga­far-se en aques­tes orga­nit­za­ci­ons –apunta un sociòleg i teòleg que, sense defen­sar-los, intenta enten­dre el perquè de la recerca de la gent jove i per què s’afer­ren a aquests grups tan radi­cals–. Venen d’esco­les ultra­catòliques i aquesta és una opció con­ti­nu­ista per a ells.”

A Bar­ce­lona, ha pre­ce­dit Hakuna, Effetà i Emaús el grup Cat­ho­lic Voi­ces, del peri­o­dista Jaume Vives Vives (auto­pro­cla­mant por­ta­veu de Tabàrnia quan va aparèixer), un catòlic que té un frànkfurt a Bar­ce­lona que “els diven­dres de Qua­resma no cuina carn”, segons explica ell mateix a Twit­ter. Diver­sos experts situen Cat­ho­lic Voi­ces i altres grups catòlics molt con­ser­va­dors espa­nyols, com ara Hazte Oír (el de l’autobús trànsfob) i El Yun­que (que va néixer a Mèxic i té molta força a Madrid) al dar­rere del crei­xe­ment de Vox.

4
diòcesis
catalanes tenen grups d’Hakuna (Barcelona, Girona, Lleida i Terrassa), un grup ultracatòlic de joves fundat el 2013 per un capellà de l’Opus. Avui, aquest carisma (com ells s’anomenen) ja està present en 55 ciutats de 22 països del món.

L’únic ordenat a Barcelona aquest any és un legionari de Crist

Aquest 2023, a la diòcesi de Barcelona només s’ha ordenat un capellà. Ha estat un jove polonès dels Legionaris de Crist, Marcin Jablonski, de 32 anys, que fa classe a una escola (concertada) dels Legionaris de Crist i Regnum Christi: el Reial Monestir de Santa Isabel. L’ordenació la va presidir, el mes de gener, el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, al monestir de Pedralbes (a la foto, cedida pel bisbat, es veu el nou capellà celebrant l’ordenació amb joves membres de l’organització Legionaris de Crist). La congregació religiosa fundada pel pederasta criminal Marcial Maciel i que es va fer gran sota el pontificat de Joan Pau II també regenta el col·legi privat Highlands School d’Esplugues de Llobregat i una la casa de colònies a Sant Julià de Vilatorta. (Osona). Al seu voltant hi ha un moviment d’adolescents (amb ramificacions a tot el món) anomenat ECYD (sigles en castellà de Trobades, Conviccions i Decisions). Els ECYD de Barcelona han visitat el papa Francesc, diuen a les xarxes socials, on hi ha fotos on se’ls veu lluint grans banderes espanyoles.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia