política
La repressió ja suma 187 anys de presó
Sense fre ni aturador, la repressió desplegada per l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya, a través de l’aplicació del Codi Penal, ja arriba a 57 persones condemnades a penes de presó que sumen un total de 187 anys.
El balanç de l’acció de la terna repressiva formada per cossos policials, fiscals i jutges és només provisional, perquè hi ha un nombre elevat de casos que encara són ben vius, amb processats que ni tan sols saben quin és l’abast concret de l’acusació, d’altres que esperen data de judici i un tercer col·lectiu pendent de sentència o de revisió de sentència.
A hores d’ara no hi ha cap persona complint pena de presó en reclusió per fets vinculats a l’independentisme, des que el govern espanyol va indultar líders socials i polítics del sobiranisme que havien estat condemnats a un total de 99 anys i sis mesos de presó pel Tribunal Suprem. Aquesta situació, però, es podria trencar dijous si un recurs d’última hora no impedeix l’ingrés a la presó de Dani Gallardo per acabar de complir la condemna de quatre anys de presó.
La llista de presos polítics podria anar creixent, i el proper activista a traspassar el llindar de la reixa podria ser Adrián Sas, que a la tardor està previst que conegui la sentència del Tribunal Suprem sobre el seu cas que ha de confirmar o anul·lar una condemna de tres anys i sis mesos de presó pels delictes d’atemptat i lesions. En declaracions a aquest diari, Sas va criticar ahir la “incertesa” que suposa per al seu futur estar pendent encara de la fermesa d’una sentència per uns fets de l’1 d’octubre del 2018. Sas explica que tot i la condemna s’ha mantingut actiu en la mobilització política, “i amb un pas més si cal”, per aconseguir l’objectiu de l’“amnistia política per a tots els antifeixistes”.
El gros dels condemnats a presó ho han estat per la seva participació en les protestes de carrer del que es va conèixer com la “tardor calenta” del 2019, un cop es va fer pública la sentència del Suprem amb els 99,6 anys de presó. L’últim judici per fets relacionats amb aquells dies d’ira popular es va tancar dimecres de la setmana passada, en què la fiscalia va mantenir una duríssima petició global de 24 anys de presó per a tres activistes, dos dels quals ja van estar tancats a la presó de manera preventiva.
Aquests processats coneixeran la seva sort després de l’estiu. En canvi, ja la saben tres activistes més, veïns de Granollers, a qui l’Audiència de Barcelona va imposar aquest juliol penes de tres anys de presó per uns fets de l’1 d’octubre del 2020.
La constant en la persecució dels activistes de carrer de l’independentisme és la duresa de l’acusació de la fiscalia en contraposició amb una debilitat de la prova acusatòria. Això ha fet que joves per a qui s’havia demanat una pena de set anys de presó hagin acceptat condemnes inferiors als dos anys per no ingressar-hi, tot i declarar-se innocents. D’altres que han anat a judici han aconseguit desarborar la debilitat de l’acusació, a vegades amb el suport dels tribunals, que en les sentències han deixat constància de la poca eficàcia probatòria de policies i fiscals. Un dels casos més sonats el va dictar l’Audiència de Girona, que va absoldre un jove acusat de llançar una llamborda amb l’argument que l’acusació d’un agent de policia no és suficient per condemnar una persona.
A la suma acusadora de la justícia espanyola contra l’independentisme, caldrà afegir-hi a partir de la tardor vinent la petició de presó que farà la fiscalia per als dotze acusats per terrorisme de la coneguda com a operació Judes.
També després de l’estiu se sabrà la data de celebració del judici per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el diputat d’ERC Josep Maria Jové, amb peticions de 6,3 anys i 7 els dos últims. Tampoc se sap quan es jutjarà l’activista de Vila-rodona Joel Muñoz, per a qui es demanen 18 anys de presó.
Dani Gallardo: “Llibertat, quin nom més bonic que tens”
Tretze mesos a la presó donen per a massa coses. Quan hi va ser de manera preventiva, entre l’octubre del 2019 i el novembre del 2020, Dani Gallardo es va dedicar a pensar i a escriure cançons. “Llibertat, quin nom més bonic que tens”, va escriure aleshores en un vers d’una de les cançons que ara canta pels carrers.
A Gallardo no li cal tornar a la presó per continuar escrivint. El llarg període que ha passat entre la sentència de primera instància de l’Audiència de Madrid i la confirmació de la condemna per part del Tribunal Suprem –rebaixada de 4,6 a 4 anys– l’ha aprofitat per continuar component temes i cantant-los sempre que pot.
En Dani viu al Garraf, té domicili conegut, parella estable, no té antecedents més enllà del cas de la sentència i, per tant, compleix els requisits per poder sol·licitar la paralització de l’ingrés a presó. Així ho va explicar ahir gent del seu grup de suport en un acte davant la seu del TSJC que va aplegar fins a 300 persones que van clamar per la llibertat d’en Dani. Es va demanar a tothom estar atents a les xarxes socials per veure com evoluciona l’últim recurs de súplica presentat per evitar-ne l’empresonament i que s’espera que es resolgui en breu. De moment, però, “s’ha guanyat una mica de temps per a en Dani”, van dir.
En l’acte hi havia represaliats que ja han estat condemnats o que encara esperen judici. Entre d’altres, David Budria, CDR acusat de terrorisme; Roger Espanyol, acusat per la mateixa policia que li va buidar un ull; Laura Borràs, condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, i Elisenda Paluzie, que va ser investigada per unes simples declaracions a TV3 sobre les protestes al carrer.