Urbanisme

Territori

Planificant el futur del Pirineu

El govern, que a l’abril va aprovar el primer document estratègic, a final d’any enllestirà el pla d’acció 2024-2030 per impulsar el desenvolupament sostenible d’aquesta àrea

Es divideix en vuit punts, on hi ha formació, turisme, productes propis, esports o mobilitat

Les vuit comar­ques del Piri­neu, a més de l’Aran, repre­sen­ten avui el 27,8% del ter­ri­tori de Cata­lu­nya, però només hi viu el 2% de la població. A més de la baixa den­si­tat que això repre­senta –tot just 17 habi­tants per km², pels 243 del con­junt del país–, la gent que hi viu també està més enve­llida, ja que un 22,3% té més de 65 anys, pel 19% del glo­bal. I la dinàmica de crei­xe­ment pobla­ci­o­nal des del 2001 també hi està molt per sota del país, un 10% pel 22,5%. Altres indi­ca­dors com la renda per càpita també hi estan en gene­ral per sota, en una eco­no­mia en què el sec­tor pri­mari i el de la cons­trucció hi tenen més pes que en el con­junt del país, i el sec­tor ser­veis i la indústria, en canvi, menys.

Amb totes aques­tes dades i sin­gu­la­ri­tats a la mà, el govern vol defi­nir ara un model propi de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble per a les comar­ques del Piri­neu en els pro­pers anys, que fomenti l’arre­la­ment de la població al ter­ri­tori i el res­pecte a l’entorn, i hi generi noves opor­tu­ni­tats econòmiques apro­fi­tant els sec­tors tra­di­ci­o­nals, però també altres d’inno­va­dors. I ho vol fer a par­tir de la iden­ti­fi­cació i poten­ci­ació d’àmbits i pro­jec­tes estratègics que gene­ren con­sens al ter­ri­tori i en poden ser els grans motors soci­o­e­conòmics del futur. Tot ple­gat té una pri­mera lla­vor i visi­bi­lit­zació en l’Estratègia del Piri­neu, un full de ruta que el Con­sell Exe­cu­tiu va apro­var a l’abril i que al llarg d’aquest 2023 diver­sos depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat estan con­cre­tant en un pla d’acció per al període 2024-2030. El docu­ment, que després rebrà una última vali­dació al ter­ri­tori, deta­llarà com es desen­vo­lu­pa­ran els pro­jec­tes, com s’hi impli­carà l’admi­nis­tració cata­lana i qui­nes fórmu­les hi haurà per fer-ne el segui­ment. “Igual que hi ha una Agenda Rural per al con­junt del país que emmarca les polítiques del món rural, volem poten­ciar aspec­tes sin­gu­lars del Piri­neu”, resu­meix a El Punt Avui Joan Mas­fer­rer, direc­tor gene­ral d’Estratègia Ter­ri­to­rial. Això sí, aquesta eina “no té un abast tan exhaus­tiu, sinó que vol tenir clars quins són els grans pro­jec­tes trans­for­ma­dors que gene­ren un desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble”, pun­tu­a­litza. Uns pro­jec­tes que depe­nen en part del govern, però també d’altres admi­nis­tra­ci­ons amb qui s’haurà de con­cer­tar, i del sec­tor pri­vat, amb qui es vol fomen­tar la coo­pe­ració publi­co­pri­vada. “És un docu­ment potent amb pro­jec­tes prou trans­for­ma­dors”, rei­vin­dica.

L’Estratègia del Piri­neu es divi­deix con­cre­ta­ment en vuit grans eixos, que fan de parai­gua a 14 pro­jec­tes de dife­rent abast. Segons Mas­fer­rer, “algu­nes coses ja s’estan fent, i altres estan a punt per posar-hi el focus”. Són aques­tes.

I. Habi­tatge

Davant les difi­cul­tats, avui, per tro­bar casa en mol­tes zones, arran de l’escassa oferta, sobre­tot de llo­guer, i dels ele­vats preus moti­vats sovint per la demanda turística i les sego­nes residències, es pretén des­ple­gar un pla ter­ri­to­rial sec­to­rial d’habi­tatge al Piri­neu, que asso­leixi almenys els 2.693 pisos soci­als el 2042. Així mateix, es pre­veu un reforç de les ofi­ci­nes d’habi­tatge del Piri­neu, a fi que tre­ba­llin en xarxa, amb més recur­sos tècnics i capa­ci­tat per asses­so­rar els ens locals.

II. Conei­xe­ment

El Piri­neu és en gene­ral ara un ter­ri­tori man­cat de cen­tres for­ma­tius espe­ci­a­lit­zats, amb l’única petita excepció de l’hos­ta­le­ria i alguns àmbits espor­tius, fet que obliga molts joves a anar a estu­diar, i sovint tre­ba­llar i viure, a fora. Per posar-hi remei, es pro­posa ampliar i reforçar l’oferta uni­ver­sitària i de for­mació pro­fes­si­o­nal, amb espe­ci­a­li­tats adap­ta­des a les neces­si­tats d’aquest ter­ri­tori. Igual­ment, es pro­posa crear un grup de tre­ball esta­ble que, a mitjà i llarg ter­mini, coor­dini, pla­ni­fi­qui i visi­bi­litzi els cen­tres for­ma­tius i les ini­ci­a­ti­ves de recerca exis­tents.

III. Gestió fores­tal

El docu­ment reclama acti­var pro­ces­sos més efi­ci­ents de gestió dels bos­cos, a par­tir del tre­ball con­junt entre agents públics i pri­vats, per millo­rar-ne l’estat de con­ser­vació i reduir-hi el risc d’incen­dis, però també per donar sor­tida comer­cial a tot el mate­rial que en surti. Així, insta a imple­men­tar cen­tres trans­for­ma­dors de fusta que actuïn en tota la cadena fores­tal i situïn el Piri­neu com a proveïdor de pro­xi­mi­tat. Igual­ment, asse­nyala que es poden pro­mo­ci­o­nar alter­na­ti­ves de bio­en­gi­nye­ria per subs­ti­tuir el for­migó per fusta com a mate­rial cons­truc­tiu. Des del govern, a més, es poden pro­moure cam­pa­nyes per sen­si­bi­lit­zar dels avan­tat­ges de la fusta local, afa­vo­rir-la en lici­ta­ci­ons públi­ques o crear segells de qua­li­tat de la fusta cata­lana. D’altra banda, es pre­veu més suport tècnic i econòmic, tant a ens locals com a inver­si­ons pri­va­des, per a un des­ple­ga­ment pro­gres­siu de xar­xes de calor de bio­massa, per exem­ple per escal­far edi­fi­cis públics.

IV. Mobi­li­tat

A causa de la poca població i la com­pli­cada oro­gra­fia de les valls, que hi difi­culta les comu­ni­ca­ci­ons i una oferta àmplia de trans­port públic, el Piri­neu manté avui una gran dependència del trans­port pri­vat, tot i que les enti­tats locals hi ges­ti­o­nen ser­veis de trans­port esco­lar o a demanda. El docu­ment insta a crear un sis­tema inte­grat de trans­port públic piri­nenc, que potenciï i esten­gui a tot el ter­ri­tori aquest i altres ser­veis exis­tents com els taxis regu­lars, i hi millori les con­ne­xi­ons inter­nes entre les valls i amb l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. D’altra banda, l’Estratègia fa també un seguit de pro­pos­tes per millo­rar les infra­es­truc­tu­res: estu­diar noves con­ne­xi­ons fer­roviàries “via­bles tècni­ca­ment i econòmica­ment” –es recorda per exem­ple el pro­jecte per des­do­blar l’R3 entre Mont­cada i Vic, o la reno­vació del tram entre Ripoll i Alp–, l’impuls de noves rutes cicla­bles entre valls, com la Sort-Rialp o la via verda del Ter, i l’impuls a actu­a­ci­ons viàries com el car­ril 2+1 a la C-16 de Berga a Bagà o la millora de l’eix de Comi­ols per con­nec­tar millor el Pallars, a més de vet­llar perquè l’Estat actuï a l’N-260, la car­re­tera que creua el Piri­neu en horit­zon­tal

V. Qua­li­tat agro­a­li­mentària

Man­te­nir viu l’històric vin­cle del Piri­neu amb la page­sia i les pro­duc­ci­ons rama­de­res de mun­ta­nya és un “repte com­plex”, segons el docu­ment, perquè el sec­tor pri­mari va clara­ment a la baixa i, a més, hi ha pocs pro­jec­tes que tan­quen el cicle pro­duc­tiu fins al con­su­mi­dor final. A més, cal fomen­tar-hi models sos­te­ni­bles, però alhora tre­ba­llar amb cri­te­ris d’inno­vació i qua­li­tat que adap­tin la sin­gu­la­ri­tat als rep­tes del mer­cat. Per tot ple­gat es pro­posa crear un ser­vei de suport i dina­mit­zació del sec­tor agro­a­li­men­tari com a estruc­tura esta­ble per enfor­tir les ini­ci­a­ti­ves de dina­mit­zació exis­tents, amb espe­cial atenció al relleu gene­ra­ci­o­nal. Igual­ment, es pro­posa ana­lit­zar i reforçar les mar­ques i segells de qua­li­tat exis­tents, com són les DOP For­matge i Man­tega de l’Alt Urgell i la Cer­da­nya, la IGP Vede­lla dels Piri­neus Cata­lans o altres mar­ques de garan­tia exis­tents en pro­duc­tes ali­men­ta­ris del Ripollès i la Val d’Aran.

VI. Turisme

L’allau de visi­tants dels últims anys als espais natu­rals del Piri­neu, espe­ci­al­ment arran de la pandèmia, ha cons­ta­tat que cal una regu­lació que hi pre­servi l’equi­li­bri i en freni la degra­dació a què ja estan expo­sats per la crisi climàtica, que reque­reix nous enfo­ca­ments en l’oferta i mobi­li­tat turística. Es pro­posa, així, fomen­tar una mobi­li­tat des­car­bo­nit­zada, este­nent a més espais les regu­la­ci­ons d’accés, i pro­moure-hi l’arri­bada amb ser­veis de trans­port públic, però també amb nous tele­ca­bi­nes, a més de pro­moure boni­fi­ca­ci­ons per acce­dir a allot­ja­ments o des­ti­na­ci­ons turísti­ques en trans­port sos­te­ni­ble o ser­veis de llo­guer de bici­cle­tes elèctri­ques. A banda, es pro­posa diver­si­fi­car l’oferta de les esta­ci­ons d’esquí per trans­for­mar-les en esta­ci­ons de mun­ta­nya 365 dies, a fi de deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme, atreure nou públic i redis­tri­buir-lo cap a altres llocs d’interès com parcs natu­rals, cen­tres arte­sans o explo­ta­ci­ons rama­de­res.

VII. Pràctica espor­tiva

El docu­ment estratègic, que recorda que el 2023 el Piri­neu català ha rebut la pres­ti­gi­osa dis­tinció de Comu­ni­tat Euro­pea de l’Esport, aposta per fomen­tar les moda­li­tats espor­ti­ves més genuïnament piri­nen­ques, com les d’alta mun­ta­nya, de neu o d’aigües bra­ves. En aquest sen­tit, es pro­posa incre­men­tar el suport a les enti­tats espor­ti­ves locals que orga­nit­zin pro­ves com­pe­ti­ti­ves, però també fomen­tar que la població local hi par­ti­cipi, i acom­pa­nyar-les de pro­gra­mes for­ma­tius que incen­ti­vin l’esport de base, com ara les que ja es fan com a Esport Blanc Esco­lar. En el mateix sen­tit, i sense esmen­tar la can­di­da­tura de moment con­ge­lada als Jocs Olímpics d’hivern, aposta per fomen­tar com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb seus com­par­ti­des i apro­fi­tar-ne l’orga­nit­zació per millo­rar els equi­pa­ments exis­tents i reforçar les enti­tats orga­nit­za­do­res.

VIII. Ener­gies reno­va­bles

En dar­rer terme, el docu­ment pro­posa esta­blir un model energètic per al Piri­neu en la mateixa línia que el de la resta del país, és a dir, “econòmica­ment com­pe­ti­tiu i amb menys dependència exte­rior”, a par­tir de l’aug­ment de les ener­gies reno­va­bles i la reducció dels com­bus­ti­bles fòssils, ja que el com­promís és arri­bar el 2050 al 100% de pro­ducció verda d’ener­gia. A fi d’impul­sar-ho, es pro­posa reforçar les ofi­ci­nes comar­cals de tran­sició energètica cre­a­des recent­ment, que al Piri­neu tre­ba­llen en xarxa, i dotar-les de més capa­ci­tat i recur­sos per asses­so­rar els pro­jec­tes dels ens locals. “Cal que els muni­ci­pis siguin el més auto­su­fi­ci­ents pos­si­ble”, clou.

Centre INEFC.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va aprofitar la presentació que es va fer a l’abril de l’‘Estratègia del Pirineu’ a la Seu d’Urgell per anunciar la inversió de 4 milions d’euros en un nou edifici del centre INEFC Pirineus, que imparteix formació física a la ciutat, un edifici “singular” que es fusionarà amb l’entorn. “Ja està aprovat i esperem que ben aviat puguin començar les obres, puntualitzava.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.