Nudistes sense treva

El col·lec­tiu natu­rista obre nous fronts per defen­sar afer­ris­sa­da­ment un ter­reny con­que­rit a còpia de “tra­dició” i democràcia, però que con­ti­nuen veient tron­to­llar per la pressió crei­xent de banyis­tes –amb majo­ria tèxtil– a la recerca d’un pam qua­drat addi­ci­o­nal de sorra per des­ple­gar-hi la tova­llola. La dar­rera bata­lla que lliu­ren, aquesta tem­po­rada, té com a esce­nari la cala sa Boa­de­lla, a Llo­ret. Després de la carta que a finals de juliol van tra­me­tre, a escala gene­ral, al Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes de la Gene­ra­li­tat per defen­sar els seus drets, afe­gits als de banyar-se amb bur­quini o fer topless en qual­se­vol pis­cina, el pre­si­dent del Club Català de Natu­risme (CCN), Segi­mon Rovira, explica que aquesta set­mana han adreçat una altra mis­siva a l’Ajun­ta­ment de Llo­ret perquè defensi el dret a banyar-se des­pu­llats en una de les plat­ges emblemàtiques per al col·lec­tiu de la sei­xan­tena llarga que hi ha escam­pa­des pel lito­ral català.

El pro­blema a sa Boa­de­lla és comú al d’altres plat­ges i cales on la lli­ber­tat acaba arra­co­nant els nudis­tes davant una majo­ria tèxtil. El lito­ral és de tot­hom, però si hi pre­do­mi­nen banyis­tes amb ves­tit de bany, la situ­ació es torna recípro­ca­ment incòmoda. Ho cor­ro­bora un dels seus usu­a­ris habi­tu­als, natu­rista, Marc Can­tero Gubert, que admet que “la con­vivència edu­cada entre els dos col·lec­tius era la norma, però cada cop arri­ben més turis­tes desin­for­mats i tèxtils”. I això, diu, fa que aflo­rin més con­flic­tes: els menors que­den en sim­ples mira­des de des­a­pro­vació dels ves­tits cap als nudis­tes, però no és estrany que aca­bin deri­vant cap a les parau­les. “Alguns ens diuen que ens tapem, que hi ha nens”, diu Can­tero, que recorda que teòrica­ment cap llei impe­deix banyar-se des­pu­llat enlloc de cap platja, però el col·lec­tiu intenta cir­cums­criure’s allà on aquesta pràctica és tole­rada per les admi­nis­tra­ci­ons, però sense cap con­trol que sigui tole­rada pels altres usu­a­ris.

Rovira, des del CCN, explica que la rei­vin­di­cació a Llo­ret és bàsica­ment “la millora de la senya­lit­zació de la cala o la defi­nició d’una zona” en què el col·lec­tiu pugui gau­dir amb tran­quil·litat del bany, una rei­vin­di­cació que al con­sis­tori ja han rebut i de moment de manera cons­truc­tiva. “S’està tre­ba­llant en la millora de la senya­lit­zació, per subs­ti­tuir un car­tell força antic que s’actu­a­lit­zarà”, adme­ten fonts muni­ci­pals. Però també remar­quen que la platja és de “tra­dició nudista”, pot­ser una decisió salomònica per mirar de pre­ser­var el dret dels natu­ris­tes però ren­tant-se les mans en el cas que els car­tells no aca­bin de resol­dre el con­flicte, i estal­viar des­plaçaments de per­so­nal –si n’hi ha– en un indret rela­ti­va­ment inac­ces­si­ble en vehi­cles moto­rit­zats. L’apar­ca­ment més pro­per, si hi ha lloc a l’estiu, no estal­via haver de recórrer un sen­der de 200 metres de des­cens fins a la sorra, un peatge que en ple estiu ja podria ser dis­su­a­siu per a la massa de banyis­tes tèxtils, però que, alhora, és un atrac­tiu per als que cer­quen llocs menys freqüentats. És un feno­men que ja va fer repar­tir el públic de la platja Gran de Llo­ret cap a Fenals, els estius pandèmics del 2020 i el 2021, i que des d’ales­ho­res també n’expulsa de Fenals cap a sa Boa­de­lla. Les llis­tes i rànquings de plat­ges idíl·liques que turis­tes i visi­tants poten­ci­als con­sul­ten a través d’inter­net sovint tam­poc no aca­ben de con­tri­buir a escla­rir la rea­li­tat sobre les tra­di­ci­ons de cada indret.