Societat

Formentera, primer embat

L’arribada de pasteres a les Illes Balears, creixent des del 2019, és un desafiament per a les administracions

Formentera reclama ser declarada territori de primera línia de frontera exterior de la UE i més recursos tècnics i humans

L’arribada de migrants a les Balears és un repte entre administracions i posa a prova la sintonia mútua

Era un fet pun­tual abans, però des de fa cinc anys, les Illes Bale­ars con­vi­uen amb l’arri­bada de les pas­te­res del nord d’Àfrica, amb per­so­nes pro­vi­nents del Magrib, més de la mei­tat, i de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, el segon gran focus de pro­cedència dels dar­rers anys. Dins la deno­mi­nada ruta alge­ri­ana de la Medi­terrània Occi­den­tal, Mallorca, For­men­tera i, en menor nom­bre, Eivissa són les illes que reben aquest tipus d’embar­ca­ci­ons amb migrants. Menorca, al nord de l’arxipèlag, no n’ha rebut direc­ta­ment cap. For­men­tera és la pri­mera de totes les illes, la que queda més a prop geogràfica­ment, i per la seva dimensió, una de les més vul­ne­ra­bles. La vice­pre­si­denta pri­mera, con­se­llera de Mobi­li­tat i Gestió Ambi­en­tal de For­men­tera, Verónica Cas­telló, explica: “L’any més crític, de canvi de tendència en l’arri­bada de pas­te­res, va ser el 2019, i les xifres d’enguany són simi­lars a les dels anys pas­sats. És una ruta con­so­li­dada. En els dar­rers anys estan arri­bant mol­tes pas­te­res, fa uns anys eren dues o tres en un any, ara en un dia pot­ser n’arri­ben tres.” Cas­telló deta­lla que el Con­sell “no té cap com­petència en la gestió de les pas­te­res, tret de fer-nos càrrec dels menors no acom­pa­nyats que arri­ben a la costa”. Aquesta set­mana el Con­sell de For­men­tera, en què arran de les dar­re­res elec­ci­ons governa Sa Unió de For­men­tera –una coa­lició de caràcter con­ser­va­dor que també agrupa el PP–, ha apro­vat una moció per dema­nar ajuda. Ins­ten el govern espa­nyol i la Unió Euro­pea a decla­rar For­men­tera ter­ri­tori de pri­mera fron­tera de la Unió Euro­pea per dis­po­sar de més mit­jans tècnics i humans. En aquest sen­tit, Cas­telló deta­lla: “Tenim una poli­cia que té 13 o 14 agents, és una plan­ti­lla curta, perquè fa deu anys era de 22 agents. I ens queda curta, i la de la Guàrdia Civil no sé si s’arriba als 28 agents de l’any pas­sat, perquè s’ha reta­llat ja que davant les difi­cul­tats per tro­bar habi­tatge se’n van de l’illa. Per això dema­nem més mit­jans.” I afe­geix que també cal millo­rar el sis­tema inte­grat de vigilància exte­rior (SIVE) que ges­ti­ona la Guàrdia Civil ja que el radar d’Eivissa fa anys que no fun­ci­ona, diu. “I el 2022 es va apro­var una moció del PP al Congrés per recla­mar un radar a For­men­tera, però encara no ha arri­bat”, asse­nyala.

Una altra pro­blemàtica és la gestió de les embar­ca­ci­ons que arri­ben, i dema­nen al govern espa­nyol que n’assu­meixi el cost. La con­se­llera de Gestió Ambi­en­tal de For­men­tera afirma: “Les hem anat reti­rant nosal­tres i n’hi ha una tren­tena al punt de gestió de resi­dus des cap de Bar­ba­ria, però se n’ha de fer càrrec el govern espa­nyol.” Són embar­ca­ci­ons peti­tes que molts cops arri­ben a la costa sud de l’illa, la platja de Mig­jorn, o prop de l’altiplà de la Mola.

Acció coor­di­nada

El direc­tor insu­lar de l’admi­nis­tració gene­ral de l’Estat a les Pitiüses, Enri­que Sánchez Navar­rete, asse­gura que l’arri­bada de migrants a les Pitiüses els “ocupa, més que gene­rar pre­o­cu­pació”. “És un repte, tenim un pro­to­col que fun­ci­ona. Hem de recor­dar que el feno­men pun­tual es va començar a viure a finals dels 80 i va créixer el 2019. Ara donem una res­posta ràpida i eficaç. El 2018 o 2019 arri­ba­ven en dies con­crets, més embar­ca­ci­ons alhora, aquest any arri­ben amb comp­ta­go­tes, de forma dis­persa”, afirma. Segons dades de les arri­ba­des de les quals la Guàrdia Civil ha infor­mat la dele­gació del govern espa­nyol a les Illes, i que també ha pas­sat als mit­jans –vegeu el gràfic adjunt–, al con­junt de les Illes Bale­ars el 2019 van arri­bar-hi 41 pas­te­res i 507 migrants; el 2021 es cons­tata un salt impor­tant, amb 112 pas­te­res i 1.464 migrants, una xifra que, tot i anar aug­men­tant poste­ri­or­ment, es manté per sota de les 200 pas­te­res l’any i els 3.000 migrants anu­als. I aquest any 2023, a totes les Illes han arri­bat 58 pas­te­res i són devers 980 les per­so­nes migra­des que hi han arri­bat. En con­cret, a For­men­tera el 2023 hi han arri­bat 20 pas­te­res, amb 255 per­so­nes, i a Eivissa, qua­tre pas­te­res i 70 per­so­nes. “Unes xifres simi­lars a les de l’any pas­sat per l’època de l’any en què estem, ja que el gruix impor­tant d’arri­ba­des és de mit­jans d’agost a mit­jans del mes de novem­bre”, informa Sánchez Navar­rete. “Si se’ls inter­cepta al mar, Sal­va­ment Marítim res­cata els migrants, com sol pas­sar a Mallorca, i si arri­ben a la costa, els pri­mers a inter­ve­nir són la Guàrdia Civil i la poli­cia local, i després se’ls tras­llada a la poli­cia espa­nyola, que en fa la iden­ti­fi­cació, i és Creu Roja qui els atén”, explica. Tots els migrants entren dins el procés de devo­lució als seus països d’ori­gen, asse­gura Sánchez Navar­rete, “sobre­tot si tenen con­veni de devo­lució com Algèria i el Mar­roc, tots excepte els menors no acom­pa­nyats”. “I si no tenen iden­ti­fi­cació se’ls pre­nen les emprem­tes dac­ti­lars per con­ti­nuar amb el cir­cuit. Després de ser iden­ti­fi­cats, la poli­cia espa­nyola ho noti­fica al país impli­cat, i posa en conei­xe­ment de l’auto­ri­tat judi­cial l’ordre d’expulsió, i en 72 hores ingres­sen a un cen­tre d’inter­na­ment d’estran­gers (CIE) a la península”, explica. Sánchez Navar­rete des­carta que faci falta un CIE a Eivissa i For­men­tera o un cen­tre d’atenció a per­so­nes vul­ne­ra­bles, diu, “dona­des les bai­xes xifres d’arri­ba­des de migrants”. “No és que ho mini­mitzi, però no calen.”

El direc­tor insu­lar del govern espa­nyol a les Pitiüses asse­gura que el SIVE a For­men­tera està en tràmit admi­nis­tra­tiu: “És neces­sari, perquè el radar per­met detec­tar embar­ca­ci­ons, però és una eina més, no la més essen­cial. Els migrants no venen per que­dar-se, estan de pas cap a països francòfons. Se’ls detecta a tots.” Sobre la recla­mació per la gestió de les pas­te­res, Sánchez asse­gura que des de fa més d’un any es fan des­truc­ci­ons cer­ti­fi­ca­des al port d’Eivissa, a la Savina a For­men­tera, i a Mallorca, “i les des cap de Bar­ba­ria també es faran”, diu.

Ruta inversa
Menorquins especialment, però també mallorquins i pitiüsos van emigraren a Algèria al segle XIX davant les dificultats econòmiques i la pujança d’Alger, sota domini francès. El documental de la investigadora Natxa Pomar ‘Algèria, Balears. Un viatge d’anada i tornada’ en parla. També al segle XX, les Pitiüses van viure moltes emigracions de republicans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia