Esvorancs gegants a cel obert

La cons­ti­tució geològica de la comarca del Maresme és bàsica­ment de pedra granítica, que en molts indrets a prop de la costa es troba esmi­co­lada for­mant el que ano­me­nem “sauló”. Les explo­ta­ci­ons mine­res s’han con­cen­trat, des de fa dècades, als entorns dels bos­cos d’Argen­tona, Òrrius i Dos­rius per extreure els blocs de gra­nit i obte­nir els àrids que es neces­si­ten per a la cons­trucció i per fer obra pública. De la pedrera d’Òrrius, la més antiga que es manté en fun­ci­o­na­ment, des del 1987, van sor­tir els blocs de pedra per cons­truir el port de Mataró. Ales­ho­res, per evi­tar el pas de cami­ons de gran tonatge pel cen­tre del poble, es va obrir una car­re­tera d’accés directe a la collada de Par­pers, per on avui encara cir­cu­len els cami­ons que arri­ben a la pedrera. Ja fa anys que en aquesta pedrera als afo­res del poble no es fan deto­na­ci­ons per treure’n pedra, però sí que es manté l’acti­vi­tat. Hi arriba pedra d’altres llocs i es tre­ba­lla per donar forma a molts dels blocs que es tras­lla­den fins a la Sagrada Família. L’explo­tació té apro­vada des del 2006 una ampli­ació que s’ha anat pror­ro­gant per les al·lega­ci­ons que van pre­sen­tar els veïns, perquè topava amb els límits de l’espai d’interès natu­ral de la Con­re­ria-Sant Mateu Céllecs, així com els acces­sos i la com­pa­ti­bi­li­tat urbanística. Tot i tenir la fiança actu­a­lit­zada i dipo­si­tada, l’empresa que fa l’explo­tació tenia pen­dents els tre­balls de res­tau­ració.

L’extracció d’àrids obliga, des del 1981, a res­tau­rar l’entorn afec­tat per l’acti­vi­tat un cop fina­litza la con­cessió, que no és per anys sinó fins a com­ple­tar la superfície auto­rit­zada. En el pro­jecte d’explo­tació, les empre­ses han de fer cons­tar una pro­gra­mació de recons­trucció perquè l’oro­gra­fia del ter­reny torni a que­dar tal com estava a l’inici i dipo­si­tar una fiança per assu­mir-ne el cost.

A Argen­tona no passa des­a­per­ce­but l’esvo­ranc de l’antiga pedrera de la Feu, inte­grat al pai­satge i tes­ti­moni del pas­sat miner que va tenir el muni­cipi. Durant anys es va bata­llar des de l’enti­tat eco­lo­gista Natura perquè es refo­restés la pedrera un cop l’empresa va fer sus­pensió de paga­ments quan fina­lit­zava la con­cessió. Des d’aquesta enti­tat, cri­ti­quen que els diners de la fiança que es va dipo­si­tar al seu moment no hagin ser­vit per tirar enda­vant cap pro­jecte i que s’esti­gui “natu­ra­lit­zant” per si mateix amb el pas dels anys.

Pel que fa a la pedrera del Busqué, ubi­cada entre els ter­mes de Dos­rius i Argen­tona, la Gene­ra­li­tat hi fa el segui­ment del pla de refo­res­tació. L’última ins­pecció es va fer l’any pas­sat i final­ment la res­tau­ració no es durà a terme amb dipòsit de runes per falta de com­pa­ti­bi­li­tat urbanística i caldrà fer la res­tau­ració amb ter­res netes, tal com es va apro­var ini­ci­al­ment. L’admi­nis­tració ha fet un tele­se­gui­ment dels tre­balls aquest 2023. Els veïns de Dos­rius es van opo­sar al seu dia que la pedrera es res­taurés amb les escòries de la inci­ne­ra­dora de Mataró. Des del 2007, aquesta pedrera està en procés de res­tau­ració i s’està reom­plint amb un dipòsit con­tro­lat després que el 2016 es com­pro­ves­sin en el procés de res­tau­ració alguns tre­balls fora de l’àrea.