A la llum d'un meló

Les soci­e­tats agràries sem­pre s'han carac­te­rit­zat, al País Valencià, pel fet d'opti­mit­zar els pro­duc­tes del camp. Una vegada més, la síndria, el que ací es coneix com a meló d'alger o meló d'aigua, pro­ta­go­nitza una festa ben interes­sant en aquesta loca­li­tat de la comarca del Com­tat, el dia en què la població comença ofi­ci­al­ment les seues fes­tes majors.

A par­tir de les 19.30 hores, els gegants i cabuts obren la cor­rua de xiquets i xique­tes que, por­tant el seu fana­let tre­ba­llat pels seus fami­li­ars, llu­ei­xen aquest pro­ducte de la terra il·lumi­nat per una espelma, ciri o bugia al seu inte­rior, i recor­den així el viure de la població en temps d'estiu durant els segles ante­ri­ors.

Aquesta cer­ca­vila suposa l'inici de les fes­tes del poble i es tracta d'una acti­vi­tat infan­til i juve­nil, que sem­pre va acom­pa­nyada per la banda de música i el tabal i la dolçaina. A par­tir d'aquest moment, s'ini­cien qua­tre dies de festa grossa en què tot el cos­tu­mari fes­ter de la població surt al car­rer en un moment o en un altre.

Una vegada arri­bats a aquesta població, no es pot dei­xar de visi­tar el San­tu­ari de la Mare de Déu d'Agres i fer les diver­ses rutes que por­ten cap al cim més alt de la Serra de Mari­ola. També resulta reco­ma­na­ble tas­tar la peri­cana, l'arròs caldós, el conill a l'allet o el gas­patxo.

Pel que fa a monu­ments urbans, resulta reco­ma­na­ble la pujada al cas­tell àrab, la visita al san­tu­ari del segle XVIII i a l'església par­ro­quial renai­xen­tista.