Medi ambient

La sequera a Catalunya

Els pantans cauen al mínim històric

Els embassaments de les conques internes van baixar ahir del 21% i van superar el rècord negatiu del segle XXI, que era del 31 de març del 2008

En conjunt, el sistema català té avui menys reserves que mai, ja que els de l’Ebre, al 33%, estan pitjor que fa 15 anys

Ara hi ha 600.000 catalans més, però es disposa de dessaladores i d’aigua regenerada

36 municipis de l’Empordà i el Baix Camp estan en emergència. Al desembre hi podria caure l’àrea de Barcelona

Els pantans de les conques internes van caure ahir fins als 146,01 hectòmetres cúbics emmagatzemats –el 21,03% de la seva capacitat total–, segons les dades oficials que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) actualitza cada migdia. Van assolir així el mínim absolut aquest segle i van superar el rècord negatiu del 31 de març del 2008, quan embassaven 146,26 hm³ d’aigua, el 21,06%. Diumenge al migdia tenien 146,57 hm³, un 21,11%. Això sí, si es consulten les dades oficioses a temps real en el mateix web de l’ACA, la disponibilitat encara era més baixa ahir a la tarda. En el conjunt dels nou embassaments amb capacitat superior als 2 hm³, que s’empren com a referència per fer els càlculs, a les sis les reserves se situaven en el 20,91%, tot just 145,25 hm³. La revifada puntual que amb les pluges del maig i juny van viure els pantans, doncs, del 25% al 30% aproximadament, ha quedat en foc d’encenalls, i tot just haurà frenat uns tres mesos la implacable tendència descendent.

Els anteriors grans episodis de sequera comparables a l’actual es van donar al voltant del 1945 –quan encara no estaven construïts els pantans més grans de Catalunya, que daten dels anys cinquanta i seixanta– i a finals dels vuitanta. Va ser en aquell moment –quan encara no existia tampoc el de la Llosa del Cavall, que el 1996 va afegir 80 hm³ de capacitat al sistema– que es va produir el mínim històric a les conques internes. En concret, va ser el 16 de novembre del 1989, quan hi havia embassats tot just 117,49 hm³, el 19,1% del màxim llavors. I d’aquestes conques, en depèn l’aigua d’ús domèstic de més del 90% de la població catalana, a més de gran part de la indústria... Estrictament, en el sistema Ter-Llobregat, que nodreix l’àrea metropolitana de Barcelona i bona part de la Catalunya Central i de les comarques de Girona, així, entre el 1989 i el 1990, es va arribar a una situació crítica, amb un mínim de tot just 80 hm³ que va deixar Barcelona a pocs dies d’aplicar-hi restriccions d’aigua de boca. Durant vora sis mesos, el volum emmagatzemat no arribaria a 125 hm³, de fet, inferior fins i tot al del 2008.

En tot cas, mentre les conques internes gestionen el 40% de l’aigua que cau al país, el 60% restant va a parar a l’Ebre i els seus afluents. I al mínim del segle XXI assolit ahir a les primeres, s’hi afegeix el fet que els pantans catalans de les conques ebrenques –que abasten encara no el 10% de la població, però dediquen en canvi prop del 90% a usos agrícoles– tampoc estan gaire millor. En concret, tot just al 33,12% ahir a les quatre de la tarda, segons dades a temps real dels catorze més grans de 2 hm³, alguns, això sí, compartits amb Aragó, consultables al web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). La xifra també està molt per sota del 45% d’aquell mateix 31 de març del 2008, quan, segons informes de l’ACA (sumant-hi el pantà de Mequinensa, el més gran de tota la conca de l’Ebre, tot i que no és estrictament a Catalunya), tenien 1.710 hm³ emmagatzemats. Ahir a la tarda n’hi havia tot just 1.185, 745 sense comptar-hi l’esmentat gegant aragonès. Es pot dir, doncs, que, des que estan construïts tots els pantans catalans actuals, avui és el dia que contenen menys reserves en conjunt. I la dada probablement serà més punyent encara en els propers dies, ja que no es preveuen pluges rellevants, com a mínim, en tota aquesta setmana.

Hi ha diferències notables, en tot cas, respecte a l’anterior gran sequera del 2008. D’entrada, un agreujant gens menor: que ara hi ha molta més gent a abastir, ja que la població catalana ha augmentat en 600.000 habitants –de 7,3 milions l’1 de gener del 2008 a 7,9 l’1 de gener de 2023, segons l’Idescat–. Això sí, també ha canviat la manera com s’ha assolit el mínim del 21% a les conques internes: si llavors s’hi va caure després de 18 mesos sense precipitacions importants, amb un règim pluviomètric similar ara s’ha trigat el doble a arribar-hi, 36 mesos, destacava dijous passat a TV3 el director de l’ACA, Samuel Reyes. “Si es mira la corba de reserves, la inclinació a la baixa és molt més lenta que el 2008; amb una situació climatològica idèntica, estem molt més ben preparats”, remarcava.

La mateixa ACA calcula que un hectòmetre cúbic al dia aproximadament és el que gasten 7,5 milions de persones en una situació de normalitat hídrica, fet que d’entrada faria que, si es depengués exclusivament dels pantans de les conques internes, a la major part del país hi hauria disponibilitat d’aigua per a poc més de cinc mesos. Però cal tenir en compte que, precisament, de la sequera de fa 15 anys, que es va superar gràcies a pluges abundants i generals en les setmanes següents –el 16 de juny les conques internes ja s’havien enfilat fins als 433 hm³, el 62,3%, i a l’Ebre, fins al 77%–, el govern en va treure conclusions que ara han ajudat a amorosir la greu situació. Així, hi ha molts elements correctors que permeten disposar de més reserves en el conjunt del sistema, gràcies sobretot a les noves infraestructures hidràuliques que s’han posat en marxa.

Entre les quals, destaquen les dessalinitzadores de la Tordera –que llavors encara no estava connectada a la xarxa general, si bé estava disponible des del 2002, i avui hi aporta 20 hm³/any– i del Prat de Llobregat, en marxa des del 2009 i amb una capacitat ara de 80 hm³/any, que funcionen al màxim rendiment des de l’agost del 2022. En paral·lel, a més, s’han anat activant altres fórmules, com la recerca de pous i la regeneració –destaca, per exemple, l’actuació en la indústria petroquímica de Tarragona, tot i que les reserves no hi perillen tant perquè el Camp s’abasta del minitransvasament de l’Ebre–, que, sumades a la dessalinització, fan que, segons l’ACA, en l’últim any i mig s’hagin afegit a la xarxa uns 240 hm³ d’aigua a Catalunya, l’equivalent al consum de Barcelona durant 28 mesos.

També han ajudat a la contenció en la davallada els canvis en la gestió, que es poden resumir en les accions de prevenció incloses en el pla especial de sequera (PES) aprovat pel govern el 2020. El document, així, agilitza i sistematitza les mesures a adoptar –fins llavors s’havien d’anar improvisant decrets de govern– com a resposta a mesura que baixen les reserves. “Fa dos anys que hem anat introduint mesures quirúrgiques”, destaca Reyes, que sosté que això ha permès dilatar l’aplicació de mesures més dràstiques. Segons ell, encara que en les properes setmanes no caigués ni una gota més, l’àrea metropolitana de Barcelona no entraria fins al desembre, d’aquí a dos mesos, en situació d’emergència, un estat que es declara, en general, quan els pantans estan al voltant del 16 %, si bé també depèn d’altres factors. Ara mateix ja hi ha 36 municipis de l’Alt Empordà i del Baix Camp en aquesta situació, que obliga els ajuntaments a reduir el consum total fins als 200 litres per persona i dia, sumant tots els usos. I entre les mesures que poden adoptar, hi ha també els talls d’aigua puntuals a les llars, que de fet ja viuen avui molts dels municipis que depenen exclusivament de reserves pròpies i no estan connectats a cap gran xarxa.

L’ACA no descarta, si la situació es continua agreujant, recórrer a accions més dràstiques com ara la portada d’aigua en vaixell, que ja es va assajar el 2008, si bé Reyes afirma que la prioritat és invertir els diners en infraestructures “de llarg recorregut”, que, encara que no arribaran a temps per solucionar la urgència actual, pararan el cop amb vista a probables episodis futurs. El govern, en aquest sentit, ja té dues noves grans instal·lacions en tramitació, que pagarà en part amb fons europeus i que confia a posar a licitació al gener: una ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, fins als 80 hm³, i una de nova al Foix, de 20 hm³. A més, invertirà en la potabilització, sobretot al riu Besòs, que ha de permetre aprofitar molta més aigua regenerada per a ús agrícola o la neteja de carrers. Entre tot plegat, confia a obtenir uns 200 hm³ més cada any, que li han de permetre complir, tot i la sequera, el compromís de retallar dels 130 hm³ actuals als 90 la captació del riu Ter per a l’àrea de Barcelona. “Amb totes aquestes actuacions, en un termini d’uns quatre anys, sequeres així les passarem molt bé”, clou Reyes, que encara fa una última crida per superar l’actual: reduir al màxim el consum d’aigua a casa. Elemental.

Multes a la vista.
La gran majoria de la població del país ja es troba limitada avui en el consum d’aigua en funció dels diferents nivells d’excepcionalitat que hi ha decretats a la seva àrea, i que els municipis tenen l’obligació de complir. Arran d’això, l’ACA ja ha enviat després de l’estiu uns 170 requeriments, que ara podrien acabar en sanció, a ajuntaments que sobrepassen el límit que tenen assignat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia