Educació
La importància de llegir
L’alumnat català té resultats baixos en expressió escrita i ortografia, competències lligades amb la comprensió lectora
Els agents educatius actuen amb diferents iniciatives per propiciar la lectura en l’alumnat a les escoles i a casa
L’ortografia és el veritable punt feble: un 56,5% de l’alumnat no la supera en llengua catalana
En general, l’alumnat català acaba la primària amb un domini correcte de la comprensió lectora en català i en castellà, com proven els resultats de les competències bàsiques de sisè. Les últimes proves, fetes el curs passat, assenyalen que la mitjana de la comprensió lectora és de 72,7 punts sobre 100 en llengua catalana, i de 72,1 punts en llengua castellana. Tanmateix, hi ha un 13,9% d’alumnes que acaben la primària sense haver-ne assolit el domini en llengua catalana i un 16,1% en llengua castellana. Si ens fixem en l’expressió escrita els resultats són força més baixos: 65,6 punts en llengua catalana i 67,5 en llengua castellana. El percentatge d’alumnat que no n’assoleix el domini és del 18% en llengua catalana i del 16,1% en llengua castellana. L’ortografia és el veritable punt feble: un 56,5% d’alumnes no la superen en llengua catalana i un 49,4% no ho fan en llengua castellana. I ho és especialment en català, ja que aquest percentatge s’ha mantingut pràcticament invariable respecte de les proves del 2022, mentre que en castellà ha remuntat força, ja que aquell any el percentatge d’alumnes que no havien superat l’ortografia en castellà era de 10 punts percentuals més. A quart d’ESO, només el 10,6% d’alumnes obtenen la puntuació màxima en llengua catalana i el 16,5% en llengua castellana.
El Departament d’Educació és plenament conscient de la necessitat de tenir una bona comprensió lectora. Ho recordaven el secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, i el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega, en la presentació dels resultats de les competències bàsiques fa uns dies: la comprensió lectora és primordial per a qualsevol assignatura, i té un reflex immediat en la manera en què s’expressen els estudiants per escrit. “S’ha de posar èmfasi des de l’inici de l’escolarització en elements de prelectura, ja que és d’especial importància garantir la plena competència lectora”, van assenyalar. Cal identificar els problemes que hi puguin aparèixer i reforçar la competència de manera primerenca, i fer-ho també amb l’expressió escrita, van destacar. Com a accions més immediates del departament, al gener es començarà un programa d’orientació a 200 centres per millorar la comprensió lectora, amb la idea d’arribar als 600 en tres anys i elaborar material d’aplicació a les aules per a tots els centres. A més, el govern de la Generalitat ha donat llum verd a un programa per reactivar les biblioteques escolars i incrementar alhora els nivells de comprensió lectora de l’alumnat. Començarà de forma pilot en 50 centres educatius amb la idea d’anar-los ampliant progressivament fins als 400 i actualitzar el model de biblioteca escolar. Arran de la pandèmia s’han perdut moltes biblioteques, ja que es van utilitzar com a aules durant els cursos amb restriccions per la covid.
A la comunitat educativa és general el consens entorn de la necessitat de tenir una bona comprensió lectora, i són diverses les iniciatives que es fan dins i fora de l’escola per fomentar la lectura. Des del 2011 la Fundació Jaume Bofill treballa amb el programa Lecxit, que té com a objectiu “impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora”, segons els seus responsables. Catalunya és a la cua en comprensió lectora, segons l’informe internacional Pirls del 2023, i segons destaca la fundació el context més proper és determinant perquè es desenvolupi l’hàbit de llegir. A quart de primària els alumnes més vulnerables presenten una diferència de fins a un any i mig d’escolarització respecte dels que tenen un context favorable, recorda la Jaume Bofill tot citant l’informe Pirls del 2021. Si l’entorn familiar no és el més favorable en la creació de l’hàbit lector, el Lecxit promou que persones voluntàries acompanyin alumnes de quart, cinquè i sisè de primària durant una hora de lectura a la setmana. Ja han aconseguit més de 25.000 voluntaris en 350 espais arreu de l’Estat.
Involucrar les famílies
La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FEEC) i la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (Ccapac) posen l’accent en la necessitat d’implicar les famílies i promoure la lectura a casa amb la campanya A casa, llegim en veu alta. L’han posat en marxa aquest curs perquè “les dades que ens arriben és que anem abandonant la lectura, quan és un element molt important en l’aprenentatge”. Així ho va manifestar la presidenta de la Ccapac, Mar Pla, en la presentació de la campanya,que va posar l’èmfasi en la preocupació que senten per les dades que estan aportant les avaluacions del sistema educatiu. “Les dades ens inquieten, i per això volem potenciar l’acció conjunta de les famílies i les escoles”, afirma Pla. La proposta que fan és dedicar una estona per llegir en família a casa i fer-ho en veu alta.
Maria Gajas, professora de llengua catalana i literatura d’ESO de l’escola Vedruna Àngels, enumera alguns d’aquests beneficis: facilita i potencia la comprensió lectora; desenvolupa tècniques d’expressió oral, facilita la comprensió de textos complexos, millora la capacitat d’escolta, i ajuda a desenvolupar el gust per la lectura. “Quinze minuts al dia equivalen al benefici d’un curs sencer”, assenyala Gajas, que es refereix també als lligams emocionals que s’enforteixen quan es practica l’activitat en família. Esmenta la recerca encapçalada per l’expert en neuroeducació David Bueno, que conclou que compartir lectures en veu alta amb els infants fa que els aprenentatges tinguin més impacte al cervell, que s’estableixin vincles emocionals amb els que comparteixen la lectura, que hi desenvolupin més consciència empàtica i que madurin la capacitat de planificar, reflexionar, prendre decisions i gestionar les emocions.
“Recomanem escollir un llibre que estigui una mica per sobre del nivell del nen, i fer-ho conjuntament”, anant junts a la llibreria o la biblioteca, diu Gajas, que destaca la necessitat de canviar les pantalles pels llibres per generar més pensament crític i creatiu. Les promotores de la campanya creuen que també és bo que els infants llegeixin en la seva llengua materna per assegurar la diversitat, i reivindiquen les biblioteques escolars. “De vegades, per bona voluntat que hi posem, és difícil crear l’estructura d’una biblioteca si no hi ha una empenta”, considera Gajas, que precisa que quan parlem de biblioteca “no parlem d’una aula amb llibres sinó d’un espai on passen coses” i al qual s’ha de dedicar un temps.
