Educació

Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica

Educació per combatre les ‘fake news’

Organitzacions internacionals i locals alerten de la necessitat d’educar els més joves per detectar la desinformació

El 74% de l’alumnat està desinformat, segons els professors

L’educació mediàtica no forma part del currículum educatiu i s’imparteix a criteri de cada docent

Els més joves apareixen com el col·lectiu més vulnerable a la desinformació
Un problema detectat és la dificultat dels adolescents per distingir opinió d’informació

Diu la dita que la veri­tat és la pri­mera víctima de la guerra. Més enllà de les inter­pre­ta­ci­ons que es puguin fer de tal asse­ve­ració, es fa més evi­dent que mai aquests dies la difi­cul­tat de dis­cer­nir entre infor­mació veraç i infor­mació interes­sada, si ate­nem les notícies que arri­ben des de Gaza. Però la desin­for­mació no es dona només en temps de guerra o de con­vul­si­ons com la recent pandèmia de covid. “La desin­for­mació sem­pre ha exis­tit, però ara tenim nous canals i la intel·ligència arti­fi­cial”, recorda Sergi Bar­rera, cap de l’Ofi­cina del Par­la­ment Euro­peu a Bar­ce­lona, dilluns al para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB). I en aquest con­text en què hi ha més infor­mació que mai i amb més canals que mai on difon­dre-la, és fàcil per­dre-s’hi, sobre­tot quan apa­rei­xen ele­ments que desin­for­men, ja sigui de manera deli­be­rada o incons­ci­ent. I els més joves, que tot just s’ini­cien en el maneig del mòbil i les xar­xes soci­als i estan en ple procés for­ma­tiu, apa­rei­xen com el col·lec­tiu més vul­ne­ra­ble a la desin­for­mació. Per aquest motiu, cal plan­te­jar una edu­cació mediàtica, amb l’objec­tiu de donar-los eines per nave­gar en el mar d’infor­mació.

Aquesta és la tesi que ha pla­nat sobre les dife­rents tau­les rodo­nes i tallers que s’han fet aquests dies a Bar­ce­lona, amb motiu de la Set­mana Mun­dial de l’Alfa­be­tit­zació Mediàtica i Infor­ma­ci­o­nal que orga­nitza la Unesco entre el 24 i el 31 d’octu­bre. Enguany, l’edició ha estat dedi­cada a l’alfa­be­tit­zació mediàtica als espais digi­tals. Dues jor­na­des, cele­bra­des dilluns i dime­cres a la UB i a la Fun­dació Jaume Bofill, han ser­vit per refle­xi­o­nar-hi, per conèixer el trac­ta­ment de l’alfa­be­tit­zació mediàtica que es fa en països com Finlàndia i Estats Units i per divul­gar ini­ci­a­ti­ves que dife­rents col·lec­tius fan a les esco­les i ins­ti­tuts. “La gent jove té dret a la infor­mació, i ha de saber nave­gar en el pai­satge immens de les notícies”, va defen­sar Ebo­nee Otoo, vice­pre­si­denta de par­ti­ci­pació del pro­fes­so­rat en el pro­jecte nord-ame­ricà News Lite­racy Pro­ject. Ho va fer a la UB, en l’acte orga­nit­zat per Learn to Check, un pro­jecte edu­ca­tiu i divul­ga­tiu que pretén refle­xi­o­nar a Cata­lu­nya sobre la desin­for­mació i acos­tar l’edu­cació mediàtica a la soci­e­tat des del 2020. Ho fa a través de for­ma­ci­ons per a tots els públics, espe­ci­al­ment amb recur­sos i guies didàcti­ques per a joves, famílies i docents.

Segons l’estudi d’alfa­be­tit­zació mediàtica en cen­tres d’edu­cació secundària obli­gatòria que va publi­car el Minis­teri d’Edu­cació i For­mació Pro­fes­si­o­nal al març, el 69,5% de la població d’entre 10 i 15 anys té mòbil, i el 91,8% és usuària d’alguna xarxa social. Els ado­les­cents per­ce­ben que són més hàbils en el maneig de les tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació que els seus pares, sobre­tot, i també que els pro­fes­sors, tot i que en menor grau. Aquests adults, doncs, no són pri­o­ri­ta­ris a l’hora de dema­nar ajuda quan s’enfron­ten a la tec­no­lo­gia, segons la inves­ti­gació lide­rada per Eva Her­rero. A l’hora d’infor­mar-se, usen més inter­net que els mit­jans tra­di­ci­o­nals, i molts con­tin­guts infor­ma­tius els arri­ben a través de les xar­xes soci­als. Segons l’ins­ti­tut esta­tal d’estadística, el 58,7% dels inter­nau­tes van tro­bar el 2021 infor­mació dub­tosa. El 51% en va com­pro­var la vera­ci­tat i el 48%, no. Els que no ho van fer van al·legar en el 69% dels casos que ja sabien que no era fia­ble, men­tre que un 35% no ho va fer per falta d’habi­li­tats. Les alar­mes van sal­tar durant la pandèmia, quan les notícies fal­ses sobre la salut es van pro­pa­gar a una velo­ci­tat mai vista. Pla­ta­for­mes veri­fi­ca­do­res com Mal­dita, New­tral i Veri­fi­cat van tenir més feina que mai.

La Comissió Euro­pea ja va con­si­de­rar el 2007 que l’alfa­be­tit­zació mediàtica en l’entorn digi­tal resulta espe­ci­al­ment impor­tant per a la cre­ació d’una eco­no­mia del conei­xe­ment més com­pe­ti­tiva i par­ti­ci­pa­tiva. S’entén aquesta alfa­be­tit­zació com les habi­li­tats, els conei­xe­ments i la capa­ci­tat de com­prensió que per­me­ten als usu­a­ris usar amb eficàcia i segu­re­tat els mit­jans de comu­ni­cació. El 2018, la Comissió Euro­pea va ani­mar els estats mem­bres a incloure en les polítiques edu­ca­ti­ves l’alfa­be­tit­zació mediàtica i a donar for­mació als docents. L’objec­tiu és capa­ci­tar la població per nave­gar en un entorn mediàtic cada cop més com­plex per tal de reduir les pos­si­bi­li­tats de mani­pu­lació de les per­cep­ci­ons dels fets, i com­pren­dre l’ori­gen de les notícies i els interes­sos sub­ja­cents. És una for­mació que s’hau­ria de donar a l’escola des d’una edat pri­me­renca, i el reial decret d’orde­nació dels ense­nya­ments mínims que deriva de la llei esta­tal d’edu­cació ja la inclou com a part de la com­petència digi­tal. Falta, però, el pas per fer que sigui una edu­cació trans­ver­sal i que els docents la inclo­guin en les pro­gra­ma­ci­ons didàcti­ques de totes les assig­na­tu­res, segons alerta l’estudi. N’hi ha que ho tre­ba­llen, però sense unes direc­trius específiques, i a volun­tat de cada pro­fes­sor. Segons un informe de la Fun­dació Luca de Tena, el 74% dels docents per­ce­ben que l’alum­nat està desin­for­mat i un 67% asse­nya­len que no s’han inver­tit prou recur­sos per impar­tir alfa­be­tit­zació mediàtica a les aules.

Opi­ni­ons i infor­ma­ci­ons

Un pro­blema detec­tat per l’estudi arran d’entre­vis­tes amb pro­fes­sors i alum­nes és la difi­cul­tat dels ado­les­cents per dis­tin­gir opinió d’infor­mació, mal­grat conèixer-les teòrica­ment. També, la falta d’incen­tius perquè el pro­fes­so­rat abordi con­tin­guts rela­ci­o­nats amb l’alfa­be­tit­zació mediàtica. I mol­tes vega­des ho és per falta de temps. Així es va posar de mani­fest en les inter­ven­ci­ons que van fer alguns docents en la jor­nada que va orga­nit­zar Veri­fi­cat a la fun­dació Bofill.

El fin­landès Kari Kivi­nen, expert en divul­gació edu­ca­tiva de l’Euipo Obser­va­tori, va plan­te­jar la que al seu parer és la solució a aquesta falta de temps: incloure-la en el currículum, de manera que s’hagi de tre­ba­llar obli­gatòria­ment com es fa amb altres com­petències. Això sol, però, no és garan­tia d’èxit, com ha com­pro­vat al seu país, que és refe­rent en edu­cació. “En el currículum fin­landès, és obli­ga­tori incloure-hi l’alfa­be­tit­zació mediàtica. Tots els mes­tres l’han d’incor­po­rar en les seves lliçons, però neces­si­ten més for­mació perquè aquest món digi­tal evo­lu­ci­ona molt ràpid”, va asse­nya­lar. “Finlàndia no és el paradís, s’ha de fer molta feina i estem tre­ba­llant amb enti­tats i peri­o­dis­tes. És millor que un peri­o­dista vin­gui a l’aula i expli­qui aques­tes coses.” És un plan­te­ja­ment simu­lar al que fan als Estats Units, on orga­nit­za­ci­ons com Lie Detec­tors i Detec­tor Media Wise tre­ba­llen en cen­tres edu­ca­tius per for­mar alum­nes i pro­fes­sors. Amb les difi­cul­tats que això com­porta. “Als Estats Units el repte ve de dalt de tot; els peri­o­dis­tes no tenen recur­sos per estar a l’altura de la dis­se­mi­nació de la desin­for­mació. La pola­rit­zació fa que tot es com­pli­qui més i afecta el sis­tema edu­ca­tiu. És molt difícil arri­bar als estu­di­ants perquè els mes­tres tenen por de par­lar-ne”, explica Alex Maha­de­van, de Detec­tor Media Wise. En aquest con­text, es recorre molt a la con­fiança entre iguals: veri­fi­ca­dors de notícies –els ano­me­nats fact-checkers– són sovint joves de 16 anys que par­ti­ci­pen del mate­rial que es com­par­teix als ins­ti­tuts. “La con­fiança és molt impor­tant i l’ense­nya­ment entre iguals és molt útil”, va asse­nya­lar Maha­de­van en l’acte de la Bofill. Els ponents van coin­ci­dir en les tres coses que hem de fer per inten­tar detec­tar les fake news: bus­car la font que genera la notícia, bus­car evidències i pro­ves sobre allò publi­cat i con­tras­tar el que es diu en altres fonts.

A casa nos­tra també hi ha nom­bro­ses ini­ci­a­ti­ves per ense­nyar a moure’s en el maremàgnum digi­tal. La Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als té en marxa el pro­jecte SX3 Aca­demy, una pla­ta­forma per capa­ci­tar digi­tal­ment els mes­tres perquè puguin tras­pas­sar aques­tes com­petències als alum­nes. “Si no ho fem, no els podrem garan­tir una inte­gració social, política, labo­ral i democràtica en la soci­e­tat del segle XXI”, segons la cap de la Uni­tat Estratègica d’Infan­tils de la CCMA, Vanessa Hernández. Un altre pro­jecte és el Des­fake, una pro­posta pedagògica cre­ada per Veri­fi­cat que s’implan­tarà, en aliança amb la Fun­dació Bofill, en una desena de cen­tres aquest curs per aju­dar en la capa­ci­tació de docents i alum­nes i “pro­moure una comu­ni­tat edu­ca­tiva més infor­mada, crítica i democràtica”, segons els res­pon­sa­bles del pro­jecte. Un dels quals, Héctor Martínez, va recor­dar que “els dis­cur­sos d’odi afec­ten els més vul­ne­ra­bles. S’ha d’apren­dre a dis­cer­nir el dis­curs d’odi i ser ciu­tadà crític”.

LES FRASES

A Finlàndia tots els mestres han d’incorporar l’alfabetització mediàtica en les seves lliçons, però necessiten més formació
Kari Kivinen
expert en divulgació educativa de l’EUIPO Observatori
La gent jove té dret a la informació, i ha de saber navegar en el paisatge immens de les notícies
Ebonee Otoo
vicepresidenta de participació del professorat a News Literacy Project
La desinformació sempre ha existit, però ara tenim nous canals i la intel·ligència artificial
Sergi Barrera
cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona
Els discursos d’odi afecten els més vulnerables. S’ha d’aprendre a discernir el discurs d’odi i ser ciutadà crític
Héctor Martínez
Impulsor del Laboratori d’Equitat Digital


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.