la contra

La llei dels rètols

El CNL conclou que tres de cada quatre cartells d'establiments fan servir el català en sis poblacions vallesanes

EL QUE DIU LA NOR­MA­TIVA. L'arti­cle 32.3 de la llei 1/1998 de política lingüística esta­bleix que «la senya­lit­zació i els car­tells d'infor­mació gene­ral de caràcter fix i els docu­ments d'oferta de ser­veis per als usu­a­ris dels esta­bli­ments oberts al públic han d'ésser, almenys, en català».

El Cen­tre de Nor­ma­lit­zació Lingüística (CNL) ha fet un segui­ment de 3.282 rètols comer­ci­als en sis muni­ci­pis de la comarca –Sant Cugat, Cer­da­nyola, Ripo­llet, Mont­cada, Bar­berà i Badia– i s'ha tro­bat que, res­pecte al 2002, la presència glo­bal del català aug­menta fins al 61,5% dels car­tells. En con­junt, com que hi ha rètols que no tenen con­tin­gut lingüístic, l'estudi Els usos lingüístics en la reto­lació comer­cial ha conclòs que un 77% de comerços s'adeqüen a la nor­ma­tiva. I el 30% de nego­cis que fa sis anys tenien la reto­lació només en cas­tellà s'havien reduït fins al 25,5% l'any 2007. Les pro­por­ci­ons, però, varien segons el muni­cipi.

Sant Cugat del Vallès.

Era i és la població on més comerços s'adeqüen a la llei de política lingüística (88,9%), tot i que el CNL ha com­pro­vat que el nom­bre de rètols en català ha dava­llat lleu­ge­ra­ment (un punt per­cen­tual), men­tre que el de noms de nego­cis sense con­tin­gut lingüístic –com ara les mar­ques o les franquícies– pas­sen del 14,5% al 19,2%.

Bar­berà del Vallès.

És el muni­cipi amb menys reto­lació exclu­siva en català (36,3% del total), però el segon en nom­bre de boti­gues que com­plei­xen la nor­ma­tiva. L'ús exclu­siu del cas­tellà ha cai­gut 6 punts per­cen­tu­als i, com a Sant Cugat, gua­nyen ter­reny les mar­ques i franquícies.

Ripo­llet.

El català ha gua­nyat molt de pes en els rètols (del 37,2% del 2002 al 51,8% del 2007), en detri­ment del cas­tellà. De fet, entre els sis muni­ci­pis que s'han ana­lit­zat, és el segon amb més presència de la llen­gua cata­lana. 29% en cas­tellà.

Mont­cada i Rei­xac.

El volum de rètols en català evo­lu­ci­ona favo­ra­ble­ment, del 40,5% del 2002 al 47,2% del 2007. Però hi con­ti­nu­ava havent un 28% de car­tells escrits, només, en llen­gua cas­te­llana. Tres de cada qua­tre s'adeqüen a la nor­ma­tiva.

Cer­da­nyola del Vallès.

Dos de cada tres rètols res­pec­ten la llei, i el català ocupa el lloc que van dei­xant lliure els vells rètols en cas­tellà, apro­xi­ma­da­ment. El 2002 la reto­lació cas­te­llana era majo­ritària (40,1%) i el 2007 el català havia pres la davan­tera (43,6%).

Badia del Vallès.

És el muni­cipi on més comerços incom­plei­xen la nor­ma­tiva (37,1%), tot i que pre­senta la millor pro­gressió entre les sis pobla­ci­ons. La reto­lació exclu­si­va­ment en català hi ha gua­nyat prop de catorze punts per­cen­tu­als (fins al 38,3%), per bé que el cas­tellà –que en recula dis­set– con­ti­nua al cap­da­vant (en un 42,3% de nego­cis). Es tracta, con­clou l'estudi, de «l'únic muni­cipi amb més pro­porció de reto­lació prin­ci­pal en cas­tellà que en català».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.