Quantifiquen els beneficis dels horts urbans

Una bona planificació d’horts urbans podria arribar a generar 3.500 llocs de treball en una ciutat com Sant Feliu de Llobregat, on també permetrien tenir assegurat l’accés a la meitat dels productes frescos que es consumeixen normalment. Aquest és el resultat d’un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-Cerca), publicat a ScienceDirect d’Elsevier, on s’avaluen els beneficis d’omplir les ciutats d’horts urbans. La recerca l’han fet els investigadors Josep Pueyo-Ros, Quim Comas i Lluís Corominas, en col·laboració amb la Universitat de Ljubljana, i s’ha agafat com a model Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) atès que la ciutat forma part del projecte Edible Cities Network (Xarxa de ciutats comestibles). Tot i això, els resultats es poden extrapolar a la resta de ciutats mitjanes de la geografia catalana i del nord del Mediterrani, segons indiquen els autors. En concret, la recerca ha simulat onze escenaris en diferents espais de la ciutat que es podrien omplir progressivament d’horts urbans. Es tracta majoritàriament de jardins privats, parcel·les sense construir i teulades planes. Les onze propostes han anat variant el percentatge d’horts comunitaris i comercials a cada escenari.

Segons fonts de l’ICRA, en el panorama més optimista, per al cas de Sant Feliu de Llobregat, els horts urbans podrien arribar a generar el 50% dels aliments frescos consumits a la ciutat, complementant d’aquesta manera tota la producció que ja té lloc al Parc Agrari de la mateixa ciutat. Un altre dels beneficis descrits és que l’agricultura urbana reduiria de manera significativa el risc d’inundació, milloraria la infiltració de sòls, la retenció d’aigua i incentivaria la instal·lació de sistemes de captació d’aigua de pluja per al reg d’aquests mateixos horts.

Altres beneficis estimats serien la reducció de l’illa de calor urbana, un millor accés a espais verds de qualitat en el cas dels horts comunitaris o la millora de la qualitat de l’aire gràcies a la fixació de partícules contaminants com ara el diòxid de nitrogen.

Tot plegat, però, dependria molt del tipus d’hort, així com de la seva localització dins la trama urbana. Així, segons afirmen els responsables de l’estudi, per maximitzar els potencials beneficis “cal que les ciutats trobin noves formes de planificació estratègica que permetin unir la visió integral de ciutat pròpia de la planificació urbana amb la naturalesa fragmentada dels horts urbans”. Tot i tractar-se d’una simulació, els investigadors asseguren que l’estudi pot ajudar a convèncer ajuntaments i governs regionals del paper que pot tenir l’agricultura urbana en la transició ecològica.