Un passeig que s’esvaeix

Si una cosa tenen els veïns de Boti­gues de Mar és que poden seguir millor que ningú les esco­me­ses del Medi­ter­rani sobre el pas­seig marítim d’Alta­fu­lla. Viuen a les icòniques case­tes de pri­mera línia de costa, ves­tigi del desen­vo­lu­pa­ment comer­cial del poble cap al mar al segle XVIII, i estan acos­tu­mats a veure avançar les ona­des cada cop que hi ha un tem­po­ral. Fins al punt que, més enllà de men­jar-se la sorra de la platja, l’aigua ha arri­bat a sal­tar sobre el pas­seig i, en oca­si­ons pun­tu­als, fins i tot ha entrat a les cases, ara recon­ver­ti­des per a l’ús turístic. Però mai abans un tem­po­ral havia tin­gut un efecte tan impor­tant a nivell estruc­tu­ral com el que va asso­tar la costa cata­lana a finals del mes pas­sat. L’ímpetu de les ona­des va bui­dar el pas­seig per sota, fent que el muret que separa la platja del poble des­a­pa­regués en alguns trams. També es van enfon­sar diver­ses zones del pavi­ment del mateix pas­seig, un dels indrets més bonics de la Costa Dau­rada.

Els veïns i comer­ci­ants de la zona (l’ensor­ra­ment ha afec­tat el tram amb més con­cen­tració de ter­ras­ses de res­tau­rants) han dit prou i recla­men mesu­res urgents i defi­ni­ti­ves que posin fi a un pro­blema que fa anys que s’arros­sega i que obliga a una des­pesa cons­tant de diners que, per a molts, “aca­ben llançats al mar”. Es refe­rei­xen, per exem­ple, a les apor­ta­ci­ons periòdiques de sorra a la platja, l’última de les quals va ser d’uns 20.000 metres cúbics i es va fer una mica abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals del mes de maig. “Havia de durar dos anys i ha des­a­pa­re­gut en només uns mesos. Ara el front marítim no és la sorra. El pro­blema és què passa amb el pas­seig”, es lamenta el coal­calde d’Alta­fu­lla, Jordi Moli­nera.

El con­sis­tori ha hagut de fer una actu­ació d’urgència a Boti­gues de Mar per fre­nar els cops de mar reom­plint amb gai­rebé vuit tones de roques les zones mal­me­ses del pas­seig marítim per evi­tar una afec­tació més gran amb el pròxim tem­po­ral. L’Ajun­ta­ment hi va inter­ve­nir amb l’apro­vació del Minis­teri de Tran­sició Ecològica, que és qui té la com­petència per arre­glar l’escu­llera, i també qui no va pla­ni­fi­car a temps unes obres de con­so­li­dació que hau­rien evi­tat l’erosió i l’ensor­ra­ment.

Men­tres­tant, els veïns de Boti­gues de Mar veuen el mar cada cop més a prop i dema­nen solu­ci­ons de debò. Ells són a Alta­fu­lla, però la seva pre­o­cu­pació no és única. La com­par­tei­xen amb els habi­tants de pobla­ci­ons pro­pe­res com Roda de Berà o el Ven­drell, del delta de l’Ebre i de bona part del Maresme, per posar alguns exem­ples de punts del lito­ral català on el vigor del Medi­ter­rani també com­pro­met el fun­ci­o­na­ment nor­mal de diver­ses acti­vi­tats, sec­tors econòmics i eco­sis­te­mes.