El Lector Informa: "El negoci telefònic"

No, no us pen­seu que vull par­lar de l’abús de les com­pa­nyies telefòniques, ja prou cone­gut i sofert per tots, em refe­reixo en aquest cas a un altre “negoci”.
Des de ja fa uns anys, estem vivint una pro­li­fe­ració extra­or­dinària de sis­te­mes ano­me­nats “interac­tius” en tots els mit­jans audi­o­vi­su­als, sobre­tot ràdio i tele­visió. En altres sec­tors s’uti­lit­zen com una eina de comu­ni­cació molt útil. En els mit­jans també sem­bla­ven una magnífica eina per a rela­ci­o­nar-se (interac­tuar) amb l’audiència, per­me­tent que aquesta inter­vingués en el con­tin­gut dels pro­gra­mes i mostrés la seva opinió. “Uns mit­jans més oberts”, pensàvem molts, “una demos­tració més de país lliure i democràtic”.
Doncs no, resulta que aquest sis­tema de mar­que­ting interac­tiu s’ha con­ver­tit en un autèntic negoci lucra­tiu per als mit­jans que l’uti­lit­zen. La limi­tació teòrica del temps des­ti­nat a publi­ci­tat, sovint incom­plerta, ha fre­nat els ingres­sos de les tele­vi­sons i ràdios. Si hi afe­gim que l’audiència està cada vegada més repar­tida entre les dife­rents ofer­tes, i que mol­tes cade­nes inver­tei­xen quan­ti­tats indig­nes en con­trac­tes amb equips de fut­bol, ens tro­bem que s’han hagut de bus­car fonts d’ingres­sos alter­na­ti­ves. I vet aquí que a algún espa­vi­lat se li va acu­dir que qui pot pagar part d’aquest pastís és, com quasi sem­pre, l’audiència.

Pri­mer sem­blava que només la tele­visió-escom­bra­ria, com la del grup Gest­mu­sic-Ende­mol (Gran Her­mano, OT, Mira quién baila, etc), uti­lit­za­ria aquest asquer recap­ta­dor, però actu­al­ment no se’n lliura ni TVC. Ben al con­trari, s’hi ha afe­git de plè, tant en pro­gra­mes d’entre­te­ni­ment (El Club de TV3), com en d’altres de debat socio-polític (Àgora al 33).

Si vol vostè donar la seva opinió, “que ens interessa molt, eh!”, doncs enviï un sms al XXXX, escri­vint "Pro­grama A, B o C". Dels milers que reben en mos­tren en pan­ta­lla uns 10 o 12, els que cre­uen més “addi­ents”. D’altres més “gene­ro­sos” sor­te­gen alguna cosa als soferts par­ti­ci­pants, sovint regals apor­tats per patro­ci­na­dors (negoci rodó!). Això sí, en lle­tra petita t’avi­sen que el cost del mis­satge és de 1,20 € + IVA, és a dir, quasi 1,40 €. Però que consti que ho fan perquè volen conèixer la teva opinió!

Doncs si volen fer negoci amb la nos­tra opinió pot­ser aca­ba­rem tots callats.