Tard i sense planificació

Anem tard. És el punt en el qual van coincidir els ponents a la taula rodona que sobre la gestió de l’aigua va organitzar Guanyem Girona ahir al vespre al centre cultural La Mercè, moderada per la biòloga Verónica Couto, i amb la presència d’una cinquantena de persones. Un anem tard que inclou tant inversions com planificació per part dels polítics que no s’han pres “seriosament” un problema global i una sequera al país diferent de la de fa quinze anys. No s’esperen pluges normals fins a la tardor del 2024, segons va assenyalar Vicenç Acuña, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, que es va mostrar molt crític amb la Taula Nacional de l’Aigua, que va qualificar de “mal plantejada”.

Hi ha sectors, però, que sí que han fet els deures. Narcís Jordi Poch, en representació d’Unió de Pagesos, va exposar el cas dels agricultors de la fruita a les comarques gironines: “El 90% de les instal·lacions són de reg per goteig i amb una infraestructura modèlica quant a l’estalvi d’aigua.” I és que sense aigua no hi ha ni l’arròs de Pals ni la poma de Girona. Per Poch, no té sentit que un sector que ha fet molts esforços econòmics “es quedi sense aigua”. Va instar a deslligar els usos urbans, sobretot de les grans urbs, dels usos naturals: “L’aigua de la conca del Ter s’ha de fer servir per als usos d’aquella conca; la del Fluvià, tres quarts del mateix.” “El que no té sentit en temps de sequera és que t’abastaràs de casa d’un altre”, va reblar. En relació amb les afectacions que la sequera té al camp, Narcís Jordi Poch va explicar que la conca de la Muga “està més que seca”, ja que en la campanya del 2023 els pagesos només han tingut un 10% de l’aigua. Va indicar que a l’embassament de Darnius “hi queda aigua per a abastament humà per sis mesos”. Va insistir que els pagesos de la conca del Ter i de la Muga “han fet els deures” cada any. Va explicar que s’està sembrant en camps de regadiu cereals d’hivern “amb l’esperança que plogui una mica i es puguin tirar endavant”. Per Poch, si es vol mantenir el consum d’aigua actual i en relació al turisme, com a primer sector econòmic del país, va assenyalar que s’haurà de dessalar aigua i fer més inversions. Xevi Garcia, president de l’Associació d’Hostaleria de Girona, va replicar que cal prendre consciència ciutadana d’un estalvi d’aigua, ja que considera que com a societat i en relació amb l’aigua s’està “vivint per sobre de les nostres possibilitats”. Xevi Garcia considera que és un problema global que cal resoldre de manera empàtica, i no amb acusacions de qui gasta més o menys aigua en relació amb les crítiques al turisme. Garcia va destacar la importància de la pagesia: “Sense ells no hi ha consum.” Va assenyalar els polítics de falta de planificació històrica. “Ara faran dues coses: restriccions i apujaran la factura de l’aigua”, va afegir. L’activista Edurne Bagué, de la plataforma Aigua És Vida, va posar l’accent en la necessitat d’un canvi de model de societat. En relació amb les dessalinitzadores va recordar el cost energètic i l’impacte ambiental que tenen.