Societat

Societat

Temps de Pastorets

La representació nadalenca és present a les comarques gironines, on hi ha alguns dels Pastorets més antics de Catalunya, com els de Ripoll o Figueres

Girona i Pals estrenen nous textos, mentre que altres poblacions, com ara Olot, segueixen representant les obres tradicionals

A tot Catalunya s’oferiran més de 255 funcions

Els més petits hi descobreixen la màgia de Nadal i els grans hi retroben la que van viure d’infants

Ja és temps de Pas­to­rets. A tot Cata­lu­nya, la tra­dició nada­lenca torna a l’esce­nari en parròquies, casals, tea­tres o audi­to­ris per esce­ni­fi­car l’eterna lluita del bé con­tra el mal. Aque­lla que té lloc men­tre les vides de pas­to­res i pas­tors es com­pli­quen i s’embo­li­quen en aven­tu­res impen­sa­bles. Així ho expli­quen la majo­ria de tex­tos dels Pas­to­rets, que cada any con­vo­quen al tea­tre famílies sen­ce­res amb infants que en des­co­brei­xen la màgia, i pares i avis amb la il·lusió de tro­bar-hi la que hi van viure d’infants.

Les comar­ques giro­ni­nes són riques en repre­sen­ta­ci­ons nada­len­ques, fins al punt que aple­guen alguns dels Pas­to­rets més antics de Cata­lu­nya. Així, els de Ripoll arri­ben aquest any als 125 anys de la pri­mera repre­sen­tació en català, fet que els podria fer merei­xe­dors, segons con­si­de­ren –i volen dema­nar– els seus res­pon­sa­bles, de la Creu de Sant Jordi. La repre­sen­tació a la capi­tal del Ripollès s’ha anat fent durant més de cent anys de manera gai­rebé inin­ter­rom­puda. Només van dei­xar de fer-la en dues oca­si­ons, durant els anys setanta i per la pandèmia de la covid-19. El nai­xe­ment del Sal­va­dor o la redempció de l’esclau, d’Antoni Molins i Gelada, s’inclou dins el gènere cone­gut com a sar­su­ela pas­to­ral. El 1880 l’Acadèmia Catòlica va encar­re­gar el text a Antoni Molins i Gelada, i la música a Ignasi Rubió, que el van escriure en cas­tellà. L’estrena va ser el desem­bre del 1886 al tea­tre de l’Acadèmia Catòlica cone­gut com La Lira. L’any 1898 mossèn Josep Parer, vicari de la parròquia de Ripoll, el va tra­duir al català.

A Figue­res cele­bren 100 anys de la pri­mera repre­sen­tació d’El pri­mer Nadal dels pas­tors, el 25 de desem­bre del 1923. Decla­rats bé cul­tu­ral d’interès local, els figue­rencs cele­bra­ran l’efemèride amb diver­ses ini­ci­a­ti­ves, entre les quals des­taca un lli­bre que es pre­sen­tarà l’abril de l’any vinent i que enllaçarà amb un que es va publi­car fa 25 anys. Dins els actes de cele­bració també es donarà a conèixer una sar­dana que l’autor del text figue­renc El pri­mer Nadal dels pas­tors, mossèn Ros­send For­tu­net, va escriure per a la repre­sen­tació nada­lenca i que es ballarà el pro­per 11 de setem­bre. També hi haurà una expo­sició al Casino Menes­tral que es con­ver­tirà en una mirada per la història d’aquests pas­to­rets; un con­cert dedi­cat a la sar­su­ela ori­gi­nal, banda sonora de la repre­sen­tació; un club de lec­tura entorn de l’obra dins les ses­si­ons de Lle­gir el Tea­tre, i l’edició d’un conte dedi­cat a la Llufa, un dels per­so­nat­ges emblemàtics de la repre­sen­tació.

Nous tex­tos a Girona i a Pals

D’altra banda, al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona aquest any s’estre­nen uns Pas­to­rets de nova cre­ació que s’ambi­en­ten en ple segle XXI i que, reflec­tint els temps actu­als, pre­sen­ten un pro­ta­go­nista tik­toker que vol acon­se­guir likes. La història té d’esce­nari la mateixa ciu­tat, en la qual pas­tors, àngels, dimo­nis i per­so­nat­ges de la cul­tura cata­lana viu­ran aven­tu­res ple­nes humor, amb música –com­posta expres­sa­ment–, moder­ni­tat i tra­dició. Tot i l’aspecte inno­va­dor, no hi fal­tarà la màgia del nai­xe­ment de Jesús o l’arri­bada dels Tres Reis, que tin­dran més pro­ta­go­nisme i també diàleg. A través d’aquest nou relat, segons els seus cre­a­dors, els nous Pas­to­rets de Girona –que aple­guen més de cent per­so­nes– volen trans­me­tre valors com ara l’amis­tat, la soli­da­ri­tat o la inclusió.

Una altra nove­tat d’aquesta tem­po­rada és a Pals, on el grup de Pas­to­rets pre­sen­tarà el text Els pas­to­rets de casa nos­tra, de Roc Esquius i Miquel, actor, direc­tor i dra­ma­turg jove i emer­gent del tea­tre català actual. Aquesta obra és un encàrrec de la Coor­di­na­dora de Pas­to­rets de Cata­lu­nya. És un guió de Pas­to­rets del segle XXI, que beu de la tra­dició, però que actu­a­litza els valors, el con­text i l’acció.

D’Olot a Sant Feliu de Guíxols

També es pot reno­var la tra­dició nada­lenca en pobla­ci­ons com ara Olot, on hi ha l’opor­tu­ni­tat de des­co­brir una de les cites clàssi­ques d’aquesta obra; a Sant Feliu de Guíxols, que els repre­sen­ten a l’Audi­tori des de l’any 1990, o a Banyo­les, a càrrec de Cor de Tea­tre i amb música en directe. A Llo­ret els pre­senta el Casal de l’Obrera; a la Bis­bal també tor­na­ran al Tea­tre Mun­dial, i a Amer els pugen a l’esce­nari el Grup de Joves.

A tot Catalunya
Segons la Coordinadora de Pastorets, la nova temporada comptarà amb 63 grups teatrals de 52 municipis diferents. Es preveu que hi hagi entre 6.000 i 7.000 persones involucrades en les representacions, els grups portaran a escena 255 funcions i s’espera que hi assisteixin entre 60.000 i 65.000 espectadors, més que la temporada passada, en què es va arribar als 58.500.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.