Societat
Monti proposa soterrar la interconnexió elèctrica entre l'Estat espanyol i França
El coordinador europeu encarregat d'impulsar el pla d'interconnexió elèctrica entre l'Estat espanyol i França, Mario Monti, ha entregat el seu informe al departament del comissari europeu d'energia, Andris Piebalgs, on proposa soterrar la línia de connexió per evitar el rebuig ciutadà al projecte als dos països i reduir l'impacte mediambiental.
Tots dos països tenen previst recolzar aquesta proposta a la cimera bilateral que es farà el proper 10 de gener a París, amb presència del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i el presidetn francès Nicolas Sarkozy.
El soterrament del cablejat obligarà a la cooperació de les dues companyies encarregades de la seva construcció, Red Eléctrica Española (REE) i Réseau de Transport d'Electricité (RTE).
Zapatero parla de proposta "interessant"
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera "interessant" la proposta de soterrar una part de la línia de Molta Alta Tensió (MAT), tal com apunta en el seu informe el coordinador per a la interconnexió, Mario Monti.
Zapatero ha recordat, però, que aquest soterrament s'ha de veure com es finançarà. En la cimera francoespanyola que se celebrarà a París el pròxim 10 de gener s'abordarà aquesta proposta per a la polèmica línia d'alta tensió. La decisió final l'han de prendre els dos estats.
Repte polític i tecnològic
Aquesta opció suposa un repte polític i tecnològic ja que segons experts, citats pel diari econòmic Cinco días, la iniciativa pot portar a peticions similars en altres punts de la península per soterrar línies d'alta tensió i l'obra requerirà la construcció d'un túnel de dimensions suficients per permetre l'accés dels serveis d'urgència i la reparació del traçat.
El passat mes de setembre, un dels experts europeus més destacats en soterrar línies elèctriques, Daniel Depris, va dir a Girona en unes jornades organitzades pel CILMA (Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient) que soterrar la MAT és viable i que el cost no és tan important com diuen els qui s'hi oposen. Segons la seva opinió, consisteix en aprofitar el corredor d'infraestructures que suposa el desdoblament de l'eix Transversal, la N-II i el TGV.
Els veïns dels municipis afectats per la línia de molta alta tensió (MAT) ja van proposar a través de l'Associació de municipis de la MAT (AMMAT) el soterrament de la línia a través de tubs refrigerats per gas, que permeten llargues extensions de soterrament "sense problemes i amb menys pèrdua energètica que el cablejat aeri". Però aquesta opció va ser descartada pel govern espanyol per considerar que el seu cost podria incrementar-se "fins a deu vegades", segons va exposar el secretari General del Ministeri d'Indústria, Ignasi Nieto, el passat setembre.
Cost menor
Segons la AMMAT, el cost de construcció i instal·lació d'aquest tipus de soterrament té un cost quatre vegades superior a l'aeri, encara que al tenir menys necessitats de manteniment i accidents, l'amortització del cost inicial es recupera abans. A més, han insistit en el fet que països com Canadà, Japó i el nord d'Europa ja utilitzen aquesta tecnologia.
Les associacions volen tota la MAT soterreda
Les associacions contràries a la MAT han valorat positivament la proposta de soterrar la MAT en el tram transfronterer, tal com defensaria Mario Monti. Tot i això, tant la Plataforma No a la MAT com l'Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT) i el Cilma han recordat que Monti tan sols emet un informe sobre la interconnexió de la línia i defensen el soterrament en tot el traçat per les comarques gironines.
"Si s'ha de parlar d'alguna cosa és de la totalitat de la línia, no només de la interconnexió", ha assenyalat el portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente.
Tots dos països tenen previst recolzar aquesta proposta a la cimera bilateral que es farà el proper 10 de gener a París, amb presència del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i el presidetn francès Nicolas Sarkozy.
El soterrament del cablejat obligarà a la cooperació de les dues companyies encarregades de la seva construcció, Red Eléctrica Española (REE) i Réseau de Transport d'Electricité (RTE).
Zapatero parla de proposta "interessant"
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, considera "interessant" la proposta de soterrar una part de la línia de Molta Alta Tensió (MAT), tal com apunta en el seu informe el coordinador per a la interconnexió, Mario Monti.
Zapatero ha recordat, però, que aquest soterrament s'ha de veure com es finançarà. En la cimera francoespanyola que se celebrarà a París el pròxim 10 de gener s'abordarà aquesta proposta per a la polèmica línia d'alta tensió. La decisió final l'han de prendre els dos estats.
Repte polític i tecnològic
Aquesta opció suposa un repte polític i tecnològic ja que segons experts, citats pel diari econòmic Cinco días, la iniciativa pot portar a peticions similars en altres punts de la península per soterrar línies d'alta tensió i l'obra requerirà la construcció d'un túnel de dimensions suficients per permetre l'accés dels serveis d'urgència i la reparació del traçat.
El passat mes de setembre, un dels experts europeus més destacats en soterrar línies elèctriques, Daniel Depris, va dir a Girona en unes jornades organitzades pel CILMA (Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient) que soterrar la MAT és viable i que el cost no és tan important com diuen els qui s'hi oposen. Segons la seva opinió, consisteix en aprofitar el corredor d'infraestructures que suposa el desdoblament de l'eix Transversal, la N-II i el TGV.
Els veïns dels municipis afectats per la línia de molta alta tensió (MAT) ja van proposar a través de l'Associació de municipis de la MAT (AMMAT) el soterrament de la línia a través de tubs refrigerats per gas, que permeten llargues extensions de soterrament "sense problemes i amb menys pèrdua energètica que el cablejat aeri". Però aquesta opció va ser descartada pel govern espanyol per considerar que el seu cost podria incrementar-se "fins a deu vegades", segons va exposar el secretari General del Ministeri d'Indústria, Ignasi Nieto, el passat setembre.
Cost menor
Segons la AMMAT, el cost de construcció i instal·lació d'aquest tipus de soterrament té un cost quatre vegades superior a l'aeri, encara que al tenir menys necessitats de manteniment i accidents, l'amortització del cost inicial es recupera abans. A més, han insistit en el fet que països com Canadà, Japó i el nord d'Europa ja utilitzen aquesta tecnologia.
Les associacions volen tota la MAT soterreda
Les associacions contràries a la MAT han valorat positivament la proposta de soterrar la MAT en el tram transfronterer, tal com defensaria Mario Monti. Tot i això, tant la Plataforma No a la MAT com l'Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT) i el Cilma han recordat que Monti tan sols emet un informe sobre la interconnexió de la línia i defensen el soterrament en tot el traçat per les comarques gironines.
"Si s'ha de parlar d'alguna cosa és de la totalitat de la línia, no només de la interconnexió", ha assenyalat el portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.