Un 26% d’alumnes tenen necessitats de suport educatiu
El perquè cal un suport a l’escola és divers: trastorns, discapacitats i situacions econòmiques desfavorides
El nombre d’alumnes amb necessitats especials d’educació era de l’1% el 2012 i del 7,5% el 2022
En 10 anys, hem passat del 6% dels nens amb necessitats específiques de suport educatiu –NESE– al 26%. Són dades del Departament d’Educació dels cursos 2012/2013 al 2022/2023 des de l’etapa de segon cicle d’infantil fins a batxillerat, és a dir des dels 3 fins als 18 anys. Hi ha un gran ventall de causes en els alumnes que els duu a requerir un suport educatiu. D’una banda hi ha les especials, com són els trastorns de l’aprenentatge o la comunicació: les dislèxies, el trastorn específic del llenguatge –TEL–, les discalcúlies i el trastorn per dèficit d’atenció –TDAH. També una discapacitat física, intel·lectual, sensorial, visual o sonora, el trastorn de l’espectre de l’autisme –TEA–, el trastorn greu de conducta, el trastorn mental o malalties degeneratives greus i minoritàries. I, d’una altra banda, les necessitats educatives específiques; alumnat d’origen estranger amb –NESE– derivades d’una incorporació tardana al sistema educatiu, falta de domini de la llengua vehicular, una escolaritat prèvia deficitària, o derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides o alumnat amb altes capacitats, entre d’altres. El millor coneixement sobre les diferents tipologies dels trastorns que poden afectar l’aprenentatge, per part de les famílies i els professionals dels centres educatius, ha afavorit que hi hagi més detecció.
Crit d’alerta a partir dels 6 anys
En el cas de les necessitats especials que dificulten l’aprenentatge, se sol detectar aproximadament als 6 anys, al començament de la lectoescriptura. Susana Garcia és cofundadora i psicòloga de l’espai Cognoos de Granollers i explica: “Quan veiem que als nens els costa molt assolir la lectura, que és molt sil·làbica, no acaben de tenir fluïdesa o no són capaços de fer una lectura, o també en l’escriptura, comencem a veure aquest retard. Quan van passant cursos i el nen madurativament no ho acaba d’assolir, aquí ja des de l’escola es fa aquesta crida i se li diu a la família i es pot començar a fer diagnòstics.”
Segons dades del Departament d’Educació comparant les xifres del 2017/2018 i el 2022/2023, el percentatge d’alumnes de 3 a 18 anys amb TAE, trastorn de l’aprenentatge escolar, ha passat del 2 al 4% respecte al total d’escolars, un increment del 91% en 5 anys. I en el cas dels alumnes amb necessitats especials, que es pot veure en el gràfic adjunt, el 2012 era de l’1% i el 2022, del 7,5% sobre el total d’escolars. Montse Palet, cofundadora i psicòloga de l’espai Cognoos, detalla: “També hi ha trastorns específics del llenguatge, que són nens que els costa més el tema de la gramàtica de com estructurar el discurs. I els del neurodesenvolupament: TDAH, TEA, que solen ser diagnòstics abans dels 6 anys.” Els trastorns de l’aprenentatge són una de les causes més freqüents del fracàs escolar. La psicòloga Susana Garcia detalla que la detecció ha millorat molt i els professionals estan millor formats: “Quan jo estudiava, hi havia el típic nen que no aprenia o no tenia interès i allà estava, no es plantejava si hi havia un trastorn al darrere i el suport que hi ha ara des del Cdiap en edats molt primerenques.” Segons un estudi de l’hospital Sant Joan de Déu, la prevalença dels infants amb trastorn d’aprenentatge –TA– es mou entre el 5 i 15% de l’alumnat, i gual que a la resta de països desenvolupats. La neuropsicòloga Roser Colomé és una de les coordinadores de la unitat de trastorns de l’aprenentatge de Sant Joan de Déu, des de fa 20 anys. Colomé explica: “Atenem el que són trastorns del neurodesenvolupament molt enfocats a l’aprenentatge, i darrerament estem atenent molts nens amb TEA.” Colomé assegura: “A les escoles, cada vegada més, coneixen els signes d’alerta i estan derivant infants a unitats com la nostra, i els mateixos pares també tenen més eines.” Malgrat tot, Roser Colomé detalla que els TAE estan infradiagnosticats, “perquè els límits entre tenir un trastorn o no tenir-lo són molt difícils d’establir i no sempre són clars. A vegades els alumnes ho compensen sols: tenen bona capacitat, bon entorn, s’esforcen i ho supleixen”. I en el cas de les nenes especifica: “Encara estan més infradiagnosticades. Els trastorns del neurodesenvolupament es van identificar en un principi més en patró nen: eren més moguts, amb més problemes de conducta... però amb el temps s’ha vist que la proporció és la mateixa en els dos sexes. Les nenes no presenten símptomes típics i evidents i aprenen a desenvolupar estratègies per compensar dificultats. Moltes TDH no consulten per dificultats d’atenció sinó pel rendiment acadèmic, que no va bé. Molts cops s’han assabentat que tenen TDH per problemes emocionals o simptomatologia ansiosa en l’etapa adulta”, explica Colomé.
Escola per a tothom
Fa sis anys que es treballa perquè tots els alumnes amb necessitats especials puguin ser escolaritzats en centres ordinaris, i excepcionalment les famílies poden sol·licitar un canvi de centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat severa o greu. És el canvi de paradigma arran del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. També amb el Pacte contra la Segregació Escolar del 2019, en què les institucions es van comprometre a vetllar per una escola inclusiva i integradora. Una normativa que ha fet augmentar el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials i específiques a l’escola ordinària. I, a més, el mateix decret d’admissió i programació de l’oferta educativa per garantir un sistema educatiu més equitatiu, aprovat el 2021, comporta noves mesures i canvis en la denominació dels alumnes en situació vulnerable. D’aquí que, en el gràfic adjunt, el percentatge d’alumnat amb NEE per raó socioeconòmica vagi en augment.