Societat

Petits artesans recuperen el valor de la llana

Donen sortida a un recurs que es considera residu

Dues peti­tes empre­ses han tro­bat la manera de con­ver­tir la llana, con­si­de­rada actu­al­ment un residu, en matèria prima per fer pro­duc­tes arte­sa­nals amb molt bona sor­tida al mer­cat, també l’inter­na­ci­o­nal. Una es troba a Olvan (Ber­guedà), Eco­ma­ta­las­ser, i està espe­ci­a­lit­zada en fer mata­las­sos i pro­duc­tes de des­cans. I l’altra està a Camp­devànol (Ripollès), Ove­lla Lab, dedi­cada a l’ela­bo­ració de pro­duc­tes tèxtils, com jer­seis i gor­ros. El seu cofun­da­dor, segueix infor­mant l’agència ACN, Roger Vila, explica per què han esco­llit la llana: “N’hi ha molta, estem rode­jats de pas­tors i és un mate­rial noble, amb mol­tes pos­si­bi­li­tats i de futur”. Els dos han de por­tar a ren­tar la llana fora de Cata­lu­nya, però espe­ren reduir molt els cos­tos amb el pri­mer ren­ta­dor públic a Taga­ma­nent.

Car­les Casas està al cap­da­vant d’Eco­ma­ta­las­ser i és un dels pocs arte­sans del país que fa mata­las­sos amb llana. Des de la petita empresa que té a Olvan (Ber­guedà), ven també coi­xins, mata­las­sos i pro­duc­tes del des­cans a Cata­lu­nya i a la resta de l’Estat.

En un moment en què el petroli s’esgota i la consciència pel medi ambi­ent creix, Casas té clar que els de llana són els mata­las­sos del futur. “Són mata­las­sos fets amb tècni­ques tra­di­ci­o­nals del segle XIV, però adap­tats al segle XXI”, explica. I la prova és que el negoci està anant bé i la pre­visió és seguir crei­xent.

La llana que fa ser­vir la com­pra a Cal Pauet, una explo­tació agro­ra­ma­dera de l’Espu­nyola situ­ada a tan sols 20 quilòmetres del taller. El mateix dia que esqui­len les ove­lles, Casas n’escull la llana, però un dels incon­ve­ni­ents és que l’ha d’enviar a ren­tar a Conca, a cen­te­nars de quilòmetres de distància, perquè a Cata­lu­nya encara no hi ha cap ren­ta­dor. Per això, con­si­dera que és impor­tant que hi hagi pro­jec­tes com el de Taga­ma­nent, on es pre­veu que l’any 2024 hi hagi la pri­mera planta per trac­tar llana del país.

Qui també ha aplau­dit l’anunci del nou ren­ta­dor per la reducció de cos­tos de trans­port de llana és Roger Vila qui, jun­ta­ment amb Elena Novikova, ha posat en marxa Ove­lla Lab. Tre­ba­llen amb dife­rents rama­ders de la Vall de Cam­pro­don i la de Ribes. “Estan molt con­ten­tes per donar sor­tida a un residu, perquè ara mateix no la vol ningú”, explica Vila. Un cop la tenen, la sepa­ren, la nete­gen, la tenyei­xen, la car­den i filen, tot manu­al­ment. “És un procés lent i de seguida vam veure que la botiga se’ns bui­dava”, explica Novikova, que és engi­nyera tèxtil i amb experiència amb mul­ti­na­ci­o­nals del sec­tor.

Un pro­ducte apre­ciat pel con­su­mi­dor

Són mol­tes les hores que neces­si­ten per fer peces per­so­na­lit­za­des i “úniques” -cada madeixa de llana té un color dife­rent-. Però asse­gu­ren que els seus cli­ents ho valo­ren i apos­ten pel seu model de negoci cir­cu­lar i de pro­xi­mi­tat. “La pandèmia ens ha fet valo­rar el que tenim al nos­tre vol­tant, també allò artesà; com passa a França, on ho tenen claríssim, aquí també està pujant l’interès”, explica Vila. En el seu cas, han vist tri­pli­car les ven­des des que van posar en marxa el negoci que com­bina la venda per Inter­net i una botiga a Cam­pro­don que obre en fes­tius i cap de set­mana.

La mei­tat dels arti­cles estan fets amb llana ripo­llesa, després de com­ple­tar tot el procés, i la resta, pro­ce­dent d’altres punts del ter­ri­tori. Aquesta última la com­pren amb for­mat fil i després la tenyei­xen manu­al­ment per després fer-ne bufan­des i altres arti­cles. El més per­so­na­lit­zat són els jer­seis, fets a mida per a cada com­pra­dor. “Si la cui­des bé, pot durar molts anys”, con­clou Vila.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia