La monarquia
Una ‘persona normal’
Aquesta setmana hem celebrat un dels moments històrics i més brillants de la televisió catalana. El monumental homenatge que va i els seus col·laboradors van fer a la infanta Helena al Persones Humanes de TV3 (20 de gener del 1994). S’ha de dir que la trama ja venia d’abans perquè a cada programa podíem veure, sense un motiu aparent per a qualsevol espectador despistat, una imatge de la infanta de fons, com si fos un quadre de Miró.
Aquell dia l’aposta per fer un monogràfic de la filla gran del rei va acabar, ja ho sabem, amb Jordi Pujol demanant disculpes a la Casa Reial. Però va valer la pena. Helena, amb trenta anys, estava a punt de casar-se amb Jaime de Marichalar. “De tant veure-la sola i trista que ja ens l’havíem fet nostra”, va etzibar Calçada només de començar, mirant la foto que exhibien en cada programa. La cosa prometia i la bola es va anar fent gran.
El convidat del dia era Àngel Colom, que com a republicà va sucar-hi pa, però la gran estrella, davant fins i tot la sorpresa del conegut presentador, va ser la periodista Teresa Berengueras, convidada al costat d’Armand de Fluvià per comentar i fer tertúlia del compromís de la infanta. Va ser ella la que va insistir unes quantes vegades en la frase que més furor va causar aquell dia: “La infanta és una persona normal.” La cosa no hauria anat més enllà, però cada vegada que la deixava anar no només Calçada feia cara de murri, sinó que se sentien les rialles del públic.
La periodista, al final, prou llesta amb tot el que estava passant, es va acomiadar, conscient del que havien fet tots plegats, amb un dels presagis més clavats que he sentit mai a la televisió: “Ningú s’oblidarà mai més d’aquest programa.”
Mikimoto també va expressar uns “recels” sobre Marichalar, de família aristocràtica, que en aquells moments feien gràcia però que no anaven desencaminats: “Diu molt poc a favor d’un noble que hagi de treballar. No me’n refio.”
En tot el programa planava en l’ambient la pregunta clau. Si a Espanya no hi ha llei sàlica, com va deixar clar De Fluvià, per què Helena, que era la filla gran, no podia ser reina. I més, si com repetien tots plegats, era una “persona normal”?
Danys col·laterals
L’ona expansiva del programa sobre la infanta no només va arribar fins al Palau de la Generalitat. TVE no només va censurar sinó que va eliminar directament de la seva graella El peor programa de la semana, un espai humorístic conduït per El Gran Wyoming i dirigit per Fernando Trueba perquè un dels convidats havia de ser Quim Monzó, que al costat de Mikimoto va participar no només activament sinó amb la mala llet que el caracteritza en el recordat programa sobre la infanta. El programa no va acceptar canviar el convidat. La majoria de monàrquics asseguraven que no l’havien vist, però tots es mostraven indignadíssims.
Monzó i els reis
A banda de l’afer de la infanta, tampoc va caure bé el monòleg de l’escriptor, prou suavitzat, amb un tema prou recurrent: quina és la feina dels reis i la seva família. Ho va dividir en quatre parts: hípica, esquí, beneficència i inauguracions. “Per si no n’hi hagués prou, encara els obliguen a preparar i fer un discurs cada Nadal.” Monzó va precisar que la coneguda caiguda de la infanta Helena practicant l’hípica a Barcelona hauria de ser “accident laboral”. Respecte al tema dels cavalls, també va recordar que els monarques, des de ben petits, han d’aprendre la diferència entre “les regnes” i “els regnes”, un tema que als plebeus els és indiferent. “Ells estan, a més, obligats a fer vacances, és molt dur”, va reblar l’escriptor.
Colom, el ‘carlí’?
Àngel Colom, en aquells temps el líder d’ERC, va haver de precisar a Mikimoto què volia dir la “Catalunya carlina”, de la qual ell havia dit formar-ne part. “No vull reis ni borbons ni carlins, em referia a un concepte geogràfic, el de la Catalunya profunda.” Si bé Teresa Berengueras la va clavar quan va dir que aquell programa passaria a la història, Colom no va ser gaire precís quan li van preguntar sobre la futura independència. “La independència la veurem tots plegats.” Si es referia als set segons de la república, tenia raó.