Tanca el forn centenari de Pratdip

Després de 177 anys d’història, el forn cen­te­nari de Prat­dip tanca. “El negoci no dona i no podem aga­far a ningú. Per con­ti­nuar cal­dria can­viar tota la maquinària, una inversió que no podem assu­mir”, ha afir­mat a l’agència ACN Jaume Escrivà, el res­pon­sa­ble de l’empresa fami­liar. L’incre­ment de cos­tos de la matèria pri­mera i de l’ener­gia, a més de la com­petència de la pro­ducció indus­trial amb preus més econòmics han estat dos dels motius que han por­tat a la família apren­dre la decisió d’abai­xar la per­si­ana. La Fede­ració Pro­vin­cial de For­ne­res de Tar­ra­gona alerta que no es tracta d’un cas aïllat: en els dar­rers vuit anys han pas­sat de ser 150 agre­mi­ats a ser només 75. “La pro­fessió està mala­ment pel que fa a for­ners arte­sans. Veiem que no hi ha con­tinuïtat dels que es van jubi­lant. Estan crei­xent fle­ques i d’altres amb cafe­te­ria però la majo­ria són franquícies, no forns arte­sans”, ha apun­tat Car­los Martínez, vice­pre­si­dent del gremi tar­ra­goní. Per Martínez es tracta d’un ofici “sacri­fi­cat” i “sense massa avan­tat­ges labo­rals”. Tot i això, defensa que és una feina cre­a­tiva que per­met expe­ri­men­tar en diver­ses ves­sants.

En Jaume Escrivà és la cin­quena gene­ració al cap­da­vant del negoci fami­liar i alhora, l’última. Fins el 31 de desem­bre pas­sat, al forn de pa Escrivà hi tre­ba­llava jun­ta­ment amb la seva mare, qui ha apro­fi­tat el tan­ca­ment de l’empresa per jubi­lar-se amb 77 anys. Tot i tenir un forn de lle­nya i no haver de pagar llo­guer per l’obra­dor, els números no sor­tien pels cos­tos, la com­petència però també perquè el volum de ven­des no ha estat sufi­ci­ent en un pro­ble que no arriba als 700 habi­tants.