“Alella ha deixat de ser poble dormitori per ser residencial”

Ens va afec­tar la dava­llada del 15% de la par­ti­ci­pació, pot­ser pel moment de des­en­cant polític gene­ra­lit­zat. No som indem­nes a tot el que ha pas­sat amb l’1 d’Octu­bre. En l’àmbit del poble sem­pre s’aspira a més, però estem con­tents del suport del 40% dels veïns. ERC governa des del 2003 i es manté la con­fiança en el nos­tre model. Tot i tenir dos man­dats majo­ries abso­lu­tes, no vam gover­nar sols.

Històrica­ment tretze anys havíem estat amb els par­tits dels soci­a­lis­tes, amb qui com­par­tim, més enllà de les qüesti­ons naci­o­nals que ens sepa­ren, pro­jec­tes locals i polítiques soci­als. On tenim visi­ons dife­rents ens com­pro­me­tem a treure les millors con­clu­si­ons per al poble.

Són posi­ci­ons embrionàries, com en el cas de la Miralda o la Vinícola, que en prin­cipi no veiem igual i que esta­ran damunt la taula. Els elec­tes tenim l’encàrrec de pren­dre deci­si­ons i escol­tar els veïns. No ho dei­xa­rem de fer, ni tam­poc les polítiques soci­als, d’edu­cació, cul­tu­rals i per avançar en la cohesió de poble.

L’objec­tiu és man­te­nir l’essència de poble, però això no vol dir cons­trucció zero. Neces­si­tem habi­tatge social i l’Ajun­ta­ment no té solars on cons­truir-lo. El crei­xe­ment està sotmès a les neces­si­tats del poble. El 2014 es va apro­var el POUM, amb tan sols una abs­tenció, on es defi­nien els nous sec­tors, a la Ser­reta, per fer habi­tatge social i desen­vo­lu­par la Miralda amb ofi­ci­nes i habi­tat­ges.

Així consta en a l’acord de govern. Volem poten­ciar l’espai públic i d’equi­pa­ments i reduir alçades d’habi­tat­ges, a les ofi­ci­nes i l’hotel. Ale­lla ha dei­xat de ser un poble dor­mi­tori per ser resi­den­cial amb una acti­vi­tat social i cul­tu­ral molt forta.

Ale­lla té dues ter­ce­res parts que són no urba­nit­za­bles, fores­tals o agràries. El POUM va atu­rar el polígon que es volia fer a la vall del Rials, el nos­tre gran pulmó agrari. Aca­bem de cons­ti­tuir un con­sell agrari muni­ci­pal amb els cellers i page­sos per con­ti­nuar poten­ci­ant-nos com a capi­tal de la DO. Sabem que en el futur no volem sòl indus­trial, però aquest sec­tor pot atraure empre­ses que bus­quen allu­nyar-se de Bar­ce­lona. De les con­ver­ses amb el Tec­no­cam­pus neix el pro­jecte de l’Àgora Ale­lla, que implica cinc admi­nis­tra­ci­ons, i que a llarg ter­mini ater­rarà a la Miralda. Tre­ba­llem perquè sigui un pol de recerca i empre­ne­do­ria de l’àmbit de la salut, i també amb la Gene­ra­li­tat, que hi té a tocar el cen­tre soci­o­sa­ni­tari de referència del Baix Maresme. Aquest ha de ser un pol de cen­tra­li­tat al pla metro­po­lità ja que s’hi pre­veu en un futur el tras­llat de la línia R1 i l’estació de trens entre Ale­lla i el Mas­nou.

Fa un parell d’anys els pro­pi­e­ta­ris van tan­car i tras­lla­dar el celler. Es va rebut­jar la pro­posta de fer-hi un gran super­mer­cat en defensa del comerç local. A les por­tes de les elec­ci­ons es parla dels habi­tat­ges sense que es modi­fi­qui res. La volun­tat és tro­bar-hi una solució, i volem fer can­vis en el POUM. Una part de l’edi­fici té la teu­lada mal­mesa i neces­sita man­te­ni­ment. Tots els grups estem d’acord que la Vitícola és una qüestió impor­tant per al poble i que com a mínim una part ha de ser pública. S’estu­dia des de l’expro­pi­ació directa fins a per­me­tre alguns apro­fi­ta­ments a par­ti­cu­lars que com­pen­sin cedint-ne una part.

Seria una pos­si­bi­li­tat, però s’ha de pen­sar més enllà, perquè només s’ocu­pa­ria un terç de la superfície. Expro­piar i reha­bi­li­tar la finca repre­sen­ta­ria mili­ons d’euros i pagar-ho tot no és assu­mi­ble. S’hau­rien de bus­car aju­des a altres admi­nis­tra­ci­ons.

Va cos­tar molts diners i les des­pe­ses per man­te­nir-lo. Com a equi­pa­ment públic no es busca el bene­fici i està boni­fi­cat àmpli­a­ment, però té bona aco­llida d’espec­ta­dors, un vin­cle amb les esco­les i amb cre­a­dors que hi fan esta­des com a resi­dents.

Som un poble diana per als cri­mi­nals que s’hi dedi­quen. Vam reforçar la plan­ti­lla de la poli­cia, les càmeres i vam ser dels pri­mers pobles a tenir un dron. Les dades han millo­rat amb una reducció del 20% dels roba­to­ris amb força a domi­ci­lis. Això és gràcies a la poli­cia i l’acti­vació dels veïns per estar més alerta.

En un veïnat on hi ha sereno no veiem que es redu­eixi. El que fem és posar poli­cia, i amb torns i hores extres de poli­cia. Dedi­quem molts recur­sos per fer patru­lles específiques o doblar-les. El con­trol de drons sí que per­met estar a llocs dife­rents amb poc temps i dona resul­tats.

Venim de con­sums molt ele­vats amb cases amb jar­dins i pis­ci­nes. S’ha fet una reducció molt impor­tant d’uns 60 litres per per­sona i dia. Amb les noves res­tric­ci­ons incom­plim de nou i és pre­vi­si­ble que ens tor­nin a mul­tar. S’han pres mesu­res als equi­pa­ments públics i fem una cam­pa­nya als domi­ci­lis que superen els límits per fer-ne segui­ment. La poli­cia al març començarà a fer ser­vir el dron per con­tro­lar jar­dins i pis­ci­nes, amb mul­tes de 50 euros per infrac­ci­ons lleus a 3.000 per les més greus.

Sí, estem tre­ba­llant un model de porta a porta o con­te­ni­dors intel·ligents. S’ha de fer una reunió interna del model i soci­a­lit­zar amb els grups de l’opo­sició i bus­car el màxim de con­sens. S’han d’ana­lit­zar els cos­tos i l’eficiència.

Els can­vis que es van fer del pla urbanístics, per ampliar el nom­bre d’habi­ta­ci­ons de l’hotel, i que espe­ren el vis­ti­plau de la Gene­ra­li­tat. Serà l’últim pas abans el pro­pi­e­tari reu­neixi els inver­sors i els 40 mili­ons d’euros per tirar enda­vant el pro­jecte en un esta­bli­ment de luxe enfo­cat en la salut i el benes­tar.