Urbanisme

begur

Aiguafreda, amb 180 parcel·les, també cau del PDU de la Costa Brava

Una nova sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat un altre article referent a sectors urbans inclosos per la Generalitat en el pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de la Costa Brava. Concretament, el 39.2, referent a la urbanització i zones hoteleres a Aiguafreda, a Begur, fet que anul·la la desclassificació de 180 parcel·les per a xalets i establiments d’hostaleria en terrenys que el govern havia passat a considerar sòl rústic el 2021. L’aprovació del document del Departament de Territori, amb la iniciativa del director general d’Urbanisme, Agustí Serra, va frenar la construcció de 15.000 habitatges entre el litoral de Blanes i Portbou.

Segons les dades d’aquest diari, és la cinquena sentència del TSJC que anul·la la inclusió de sectors concrets dins del PDU, després d’altres de prèvies al Port de la Selva, Pals i dues més també relatives a Begur. També hi ha constància d’una altra a Cadaqués que no va donar la raó a la propietat, però una font del col·lectiu de propietaris afectats a Aiguafreda estima que hi pot haver, pel cap baix, “una cinquantena de contenciosos actius” i, “només a Aiguafreda, cinc o sis” en total, incloent-hi el cas respecte al qual ara s’ha dictat sentència.

No s’han dictat, fins ara, sentències respecte als contenciosos presentats per altres propietaris afectats a Aiguafreda, com ara l’empresa que regenta l’hotel Cap Sa Sal, o una altra empresa propietària de terrenys on preveien construir diverses cases. Però tampoc caldrà, perquè per ara la sentència –no ferma i susceptible de recurs de cassació al Suprem, com les altres– ja tomba de iure tot l’article que engloba el polígon d’actuació (PA) 14, i els PA 14.2 –un hotels– i 14.4. Tot plegat, unes 70 hectàrees que SOS Costa Brava havia posat a la diana d’espais a protegir i on la Generalitat va cedir argumentant que “conservava l’estat natural”.

Un dels afectats que han presentat recurs denuncia que successius planejaments i “el TSJC i el Suprem ja ho van reconèixer com a sòl urbà consolidat des de l’any 1982”. I els peritatges que ha hagut d’encarregar il·lustren l’existència de vials asfaltats, xarxes d’enllumenat, aigua, clavegueram o altres càrregues d’urbanització satisfetes en el passat. De retruc, la sentència de moment salva els mobles també als propietaris dels més de 200 habitatges construïts, molts dels quals no han presentat recurs, però que veuen com les seves cases deixen d’estar en ús disconforme.

L’“autonomia municipal”

Malgrat això, com fins ara, els arguments dels magistrats de la sala han estat preservar l’“autonomia municipal”, i basant-se en jurisprudència anterior del mateix Tribunal Suprem on haurà de presentar recursos la Generalitat, una tasca que fins ara anaven a enfilar cas per cas, però que davant l’onada creixent de sentències adverses donarà feina afegida als lletrats públics.

La mateixa font dels afectats lamenta que les sentències no entrin més a fons en la resta d’aspectes jurídics i urbanístics. Però creu que evidencien que el PDU “està quedant com un colador, fa aigües”, i ho atribueix a “l’estratègia irresponsable de negar la realitat fàctica: la legislació vigent, planejaments o sentències judicials anteriors i actes propis del departament”. Fins i tot, rememorava una resolució de l’antic conseller, Quim Nadal, que reconfirmava característiques i drets urbanístics al PA 14, el 2008. En espera de l’avenç de noves sentències i recursos, els propietaris afectats estudien “reclamar responsabilitats patrimonials als responsables públics, tant autoritats com tècnics al seu servei”, ja que troben que el greuge no l’ha de pagar tota la ciutadania.

Reclamació de 100 milions que el consistori defugia

En paral·lel als contenciosos per recuperar els drets a edificar, diversos privats del sector van lliurar a la Generalitat una reclamació patrimonial de més de 100 milions en compensacions per la desclassificació que implicava l’entrada en vigor del PDU del 2021. A Begur, després de ser consultats per Territori, van refermar que l’Ajuntament de Begur “no ha incorregut en cap responsabilitat patrimonial”, arran d’un pla “promogut, aprovat i tramitat per la Generalitat de Catalunya sense que l’Ajuntament hagi adoptat cap acord d’aprovació d’aquest, ni tampoc hagi validat cap text refós”. Al marge d’això, els propietaris acumulaven anys de paràlisi per les suspensions de llicències i moratòries prèvies al pla director. Per al govern local, que per ara no vol fer declaracions, la bona notícia és que podrien tornar a ingressar 200.000 euros d’IBI que han deixat de rebre en els tres darrers exercicis de les 180 parcel·les considerades rústiques. Però enmig de l’atzucac esperen veure què acabarà resolent el Tribunal Suprem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.