Lleons gòtics en perill
Grafits murals descoberts fa vint anys en una casa de la plaça del Teatre de Banyoles, ara els experts apressen perquè es protegeixin
El Centre d’Estudis Comarcals ha elaborat una llista d’edificis civils per millorar-ne la protecció i una ruta per divulgar el patrimoni
Descobertes el 2001 en una casa particular situada al costat est de l’actual plaça del Teatre de Banyoles, i des d’aleshores coneguda com Casa dels Lleons, els grafits murals pertanyents al gòtic civil que hi ha tenen un valor excepcional alhora que són un patrimoni desconegut. Ara els experts apressen perquè es conservin, ja que el seu estat, situades al segon pis d’un edifici abandonat, i a sota teulat, és molt precari. El doctor en història de l’art Pere Freixas considera que és inqüestionable el valor d’aquestes pintures murals i que, per tant, “s’hauria de procurar salvar-les, de totes totes”. Freixas recorda que a Europa es conserven molts pocs exemples de pintura mural gòtica de l’entorn de l’any 1300, i remarca la pèrdua de pintures i d’objectes d’orfebreria i escultura en fusta de la baixa edat mitjana. Per tant, la troballa, fa més de vint anys, dels grafits de lleons i la decoració geomètrica a Banyoles, ja era excepcional i singular. Formen part del que es considera primer període de la pintura gòtica a Catalunya, molt cal·ligràfica i que alguns experts anomenen d’estil lineal o francogòtic.
Trasllat ràpid
Per evitar-ne encara més la degradació i garantir-ne la protecció, Pere Freixas no hi veu cap més solució que treure-les de la casa i dur-les a un museu, i fer-ho com més aviat millor. “Ignoro la voluntat dels propietaris, però sospito que si hi ha hagut aquest abandó durant tants anys no deuen tenir gaire interès en la seva conservació”, afegeix. Pere Freixas insisteix en la degradació de l’edifici. Al teulat hi ha degoters, les bigues estan podrides i les pintures estan situades sota la teulada. “Si es mullen, la deterioració s’accelera.” Hi ha un factor que complica la gestió d’aquest patrimoni particular. Caldria negociar amb dos propietaris, perquè hi ha pintures a banda i banda de la paret mitgera. El 2002 les pintures van ser declarades bé cultural d’interès local (BCIL) i l’any següent l’Ajuntament va signar un conveni amb un dels dos propietaris de la casa per traslladar les pintures a un espai del monestir. Aquell conveni, però, no va fructificar i es va extingir. Fa anys que la Casa dels Lleons és un dels cavalls de batalla del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB). El 2022, l’entitat va organitzar una jornada amb experts per reflexionar entorn del valor d’aquestes pintures murals. Ara el CECB planteja la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN). En el ple del 22 de juliol del 2002, l’Ajuntament va aprovar sol·licitar a la Generalitat la protecció de l’edifici com a BCIN. La Casa dels Lleons és un “dels patrimonis de categoria que tenim, i acabarà caient”, es lamenta la presidenta del CECB, Roser Masgrau.
El CECB també demana que es comenci la tramitació de BCIN de l’església de Santa Maria dels Turers com una de les esglésies gòtiques més antigues de les comarques gironines, amb un model de nau únic. Amb la declaració de BCIN s’obtindria un reconeixement nacional del seu valor, assenyalen.
El CECB ha elaborat un inventari d’una seixantena d’elements patrimonials de Banyoles que consideren poc protegits, i per fer-ne difusió ha organitzat un itinerari el 14 d’abril. Per una banda hi ha els edificis que, tot i estar inclosos en la protecció del pla especial del nucli antic de Banyoles (PENAB) el CECB considera que caldria declarar BCIL pel seu valor arquitectònic i històric: El Tint (segle XVI), Can Torrent (1854), al carrer de les Escrivanies; Can Lavall, dit també Can Perpinyà, i Can Bach (segle XVI i XIX), al carrer de les Escrivanies; Can Carré (principis segle XX), al carrer Sant Martirià; Can Coromina (finals del s. XIX) i Can Boschdemont (1941), d’inspiració noucentista. Fora de l’àmbit del PENAB, i poc protegits, el CECB cita Can Canova, al carrer de Jacint Verdaguer i d’estil modernista; Can Gelada (1915), al mateix carrer i on a l’interior hi ha pintures murals de Manel Pigem; Can Betlem o Can Surribas, al passeig de la Indústria, iniciat per Puig i Cadafalch el 1912, o Ca l’Alzina (principis del segle XX), al carrer Baldiri Reixach. També les cases de la plaça Perpinyà (1929) d’inspiració modernista.