Administracions

Un escut com ha de ser

Malgrat de Mar afronta el canvi de la icona municipal, que fa cinquanta anys que no compleix amb la normativa heràldica

El símbol es nodreix d’elements erronis o que no li corresponen i ha estat considerat l’exemple d’allò que mai s’ha de fer

Dijous passat es va decidir posposar l’aprovació del ple per buscar el màxim consens polític
“L’heràldica es regeix per unes normes que donen sentit als símbols”

Mal­grat de Mar, com la majo­ria de muni­ci­pis, té un escut que llu­eix, entre altres llocs, sobre el balcó de l’ajun­ta­ment. La imatge, cone­guda i reco­ne­guda per la ciu­ta­da­nia, amaga, però, un secret de domini públic: és total­ment il·legal. La icona muni­ci­pal s’ha impo­sat durant 50 anys a l’espai públic i en la docu­men­tació del con­sis­tori mal­grat que ofi­ci­al­ment ocupa un lloc que no li cor­res­pon. Tot i ser-ne conei­xe­dors, en aquest període de temps, els dife­rents con­sis­to­ris han fet cas omís d’aquesta situ­ació i dels dife­rents reque­ri­ments de l’admi­nis­tració com­pe­tent, o bé perquè ja els estava bé la irre­gu­la­ri­tat o bé perquè con­si­de­ra­ven que es trac­tava d’un assumpte poc urgent que podia que­dar rele­gat al calaix dels temes pen­dents i poc impor­tants. En qual­se­vol cas, durant aquests anys de manera esporàdica i pun­tual, “l’assumpte” de l’escut ha tor­nat a la taula del govern de torn recla­mant una atenció que li ha estat negada, però mal­grat els esforços no s’havia avançat gens. Fins avui. A prin­ci­pis d’any, el govern que encapçala la soci­a­lista Sònia Viñolas va recu­pe­rar l’expe­di­ent i va posar fil a l’agu­lla per garan­tir que el muni­cipi obtin­dria l’ofi­ci­a­li­tat del seu escut. Els tràmits seguits han estat rela­ti­va­ment ràpids i aquest dijous pas­sat estava pre­vista l’apro­vació de la pro­posta del nou escut de Mal­grat de Mar, però, tot i tenir una àmplia accep­tació, final­ment es va deci­dir ajor­nar-la. “És una pro­posta prou impor­tant per tro­bar el màxim con­sens entre les dife­rents for­ma­ci­ons i per això la dei­xem sobre la taula per por­tar-la al pro­per ple”, va argu­men­tar l’alcal­dessa.

L’inici de tot ple­gat

Segons consta en l’expe­di­ent sobre l’escut de Mal­grat, el dis­seny actual neix a par­tir d’un estudi rea­lit­zat per Josep Sam­pere i Minis­tral l’any 1968 i que res­pon a dos con­cep­tes clau: les armes dels senyors de Pala­folls –el muni­cipi va for­mar part de la baro­nia de Pala­folls fins que a mit­jans del segle XVI va asso­lir la inde­pendència– i la corona de vila com­tal. La imatge par­tida en dues mei­tats ver­ti­cals iguals mos­tra a l’esquerra les armes locals, sobre un camp ver­mell tres fai­xes de plata sem­bra­des de cre­ue­tes bla­ves, i a la dreta sobre camp d’or, qua­tre pals ver­mells (com­tes de Bar­ce­lona).

L’abril del 1981 el ple de l’Ajun­ta­ment aprova el nou escut i cinc mesos després es remet a la direcció gene­ral de l’Admi­nis­tració Local del Depar­ta­ment de Gover­nació de la Gene­ra­li­tat perquè hi doni el vis­ti­plau. La res­posta que arri­barà al desem­bre des del govern català és taxa­tiva: l’escut no com­pleix amb la nor­ma­tiva heràldica i cal can­viar-lo. L’estudi en què es fona­menta la decisió no el signa qual­se­vol. Prové d’un eru­dit en heràldica, gene­a­lo­gia i nobiliària i asses­sor ofi­cial de la Gene­ra­li­tat: Armand de Fluvià. Fluvià va asse­nya­lar punt per punt les feble­ses i les erra­des històriques de l’escut, que, a grans trets, es con­cen­tra­ven en tres aspec­tes clau: el tim­bre, la forma i les armes. En el pri­mer cas, la icona de Mal­grat lluïa una corona com­tal que no li cor­res­po­nia perquè no havia estat seu de cap com­tat ni casa noble; per tant, havia de dur una corona civil, una corona de vila. La forma de qua­dri­long francès tam­poc és l’ade­quada, ja que per llei tots els escuts locals han de ser un rombe o cai­ro­nat. Final­ment, les armes plas­ma­des a l’escut tam­poc eren les cor­rec­tes. A la banda dreta apa­rei­xen les dels com­tes de Bar­ce­lona, que no hi hau­rien de ser perquè Mal­grat no va rebre cap pri­vi­legi de la casa com­tal, i a la banda esquerra hi sur­ten les armes dels barons de Pala­folls, que, mal­grat ser cor­rec­tes, por­ten els colors inter­can­vi­ats: les creus han de ser bla­ves i les fran­ges on es tro­ben han de ser pla­te­ja­des.

El mateix Armand de Fluvià, amb el vis­ti­plau de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, ja va fer lla­vors una pro­posta que s’ha recu­pe­rat ara com a base per fer el nou dis­seny de l’escut, tot i que s’ha donat una major importància a la presència de la torre del cas­tell. La nova imatge llu­eix una corona de vila en forma de mura­lla, es manté la divisió, però en aquest cas horit­zon­tal, i men­tre que a la mei­tat de dalt, que s’ha fet un xic més gran, llu­eix la torre sobre el món i les ona­des del mar, la part de sota recu­pera les armes dels barons de Pala­folls i les del ves­com­tat de Cabrera, a qui Pala­folls ofe­ria vas­sa­llatge. “Durant massa temps l’Ajun­ta­ment ha estat conei­xe­dor que man­te­nien un escut il·legal i ens con­gra­tula saber que final­ment es resoldrà aquesta situ­ació anòmala”, explica l’inves­ti­ga­dor local Joan Piña, que també va asses­so­rar el grup muni­ci­pal d’ERC que va pre­sen­tar l’última moció el 2015 per inten­tar resol­dre l’atzu­cac. “L’heràldica és una dis­ci­plina científica i no pas una acti­vi­tat lúdica que es pot resol­dre amb qua­tre dibui­xets per fer bonic, a banda que es regeix per unes nor­mes que donen sen­tit als símbols”, asse­nyala Piña, que afe­geix que en el cas de Mal­grat l’escut “fins i tot s’uti­lit­zava sovint com a exem­ple a les xer­ra­des científiques perquè sumava tots els errors que calia can­viar”. Piña cele­bra que “o bé la insistència de certs sec­tors o bé una major sen­si­bi­li­tat per part del govern local” hagin des­en­ca­llat el canvi. “Una de les excu­ses que se’ns havien donat és que triar un nou escut supo­sava una gran inversió imme­di­ata per part de l’Ajun­ta­ment, quan en rea­li­tat estem par­lant d’una adap­tació pro­gres­siva en el temps”, con­si­dera l’inves­ti­ga­dor local. Joan Piña valora posi­ti­va­ment que el nou escut generi un debat al vol­tant del sen­ti­ment de per­ti­nença al muni­cipi. “No hi ha res que vin­culi més fer­ma­ment una iden­ti­tat que un símbol que per­tany a aquesta iden­ti­tat”, des­taca. Un parer que també com­par­teix la regi­dora de Cul­tura i Patri­moni, Lur­des Bor­rell. “Un cop tin­guem el nou escut, ens caldrà fer una tasca de divul­gació i expli­cació a la ciu­ta­da­nia per apro­fun­dir en la nos­tra història com a poble i en un pas­sat que ens iden­ti­fica com a mem­bres d’una mateixa comu­ni­tat”, asse­gura.

Entomar-ho
L’alcaldessa de Malgrat considera que el canvi de l’escut “no podia esperar més”. “Era el tema recurrent que mai es resolia i no podíem continuar amb una anomalia tan flagrant amb un símbol del municipi”, considera. Sònia Viñolas, a més, està convençuda que s’aconseguirà un ampli consens amb el disseny final i que això “encara valida més que la proposta tiri endavant”. L’alcaldessa confirma que modificar l’escut no suposa cap gran despesa. “Quan s’hagi de canviar la placa d’un carrer també s’aprofitarà per posar-hi el nou disseny”, assenyala.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia