Societat

religió

Barcelona recorda que fa 1.700 anys es va configurar la fe de l’Església

El concili de Nicea va decretar que el “Fill de Déu” és de la mateixa naturalesa que el “Pare”

L’Ateneu Sant Pacià reuneix els millors experts del món en el concili convocat per Constantí el 325

L’Ate­neu Uni­ver­si­tari Sant Pacià (AUSP) ha reu­nit els millors experts del món sobre el con­cili de Nicea per deba­tre què va repre­sen­tar i què repre­senta encara per a l’Església, 1.700 anys després de la seva cele­bració. Aquell con­cili va supo­sar un abans i un després per a l’Església cris­ti­ana –que s’havia estès per tot l’imperi mal­grat la per­se­cució a la qual havia estat sot­mesa des dels ini­cis–, perquè va plan­te­jar la natu­ra­lesa del Fill de Déu i “si el Fill de Déu pro­ve­nia del Pare”. Nicea va decre­tar, en con­tra de les tesis del bisbe Arri, con­si­de­rat el pri­mer heretge, que el “Fill de Déu” és con­subs­tan­cial al “Pare”. “La con­subs­tan­ci­a­li­tat és la clau del con­cili de Nicea, en què s’afirma que el Fill és de la mateixa natu­ra­lesa que el Pare”, explica Joan Torra, pro­rec­tor de l’AUSP.

De fet, el con­cili de Nicea (con­vo­cat per Cons­tantí el 325) es va plan­te­jar, sobre­tot, per reba­tre les tesis d’Arri (i l’arri­a­nisme, el cor­rent dels seus segui­dors), que negava la natu­ra­lesa divina de Jesu­crist.

“Tot i el con­cili de Nicea, el debat de la con­subs­tan­ci­a­li­tat –què vol dir Jesús, què és la cris­to­lo­gia, què vol dir Déu, què és el debat de la Tri­ni­tat...– va durar tot el segle IV”, explica Mn. Torra.

El con­cili de Nicea, diu Joan Torra, “va anar con­fi­gu­rant la fe de l’Església, el que l’Església creu”. I pun­tu­a­litza: “Els cre­dos ja hi eren, però el 325 és quan es comença aquest credo, que passa a ser uni­ver­sal i que després es reto­carà el 381, el credo llarg, i ja no es tor­narà a tocar, tot i que la reflexió durarà fins al con­cili de Cal­cedònia del 451, el que tanca tota aquesta època dogmàtica de l’Església dels qua­tre pri­mers con­ci­lis.”

El congrés que se cele­bra des d’ahir i fins avui tindrà dues parts. La pri­mera, aquest any, dedi­cada sobre­tot a la història d’aquell con­cili i a la recepció que hi va haver en aquell moment, fent espe­ci­al­ment èmfasi en el que va sig­ni­fi­car l’arri­a­nisme i el que va sig­ni­fi­car el credo, les impli­ca­ci­ons filosòfiques, els cànons i les con­seqüències litúrgi­ques que van com­por­tar, i el paper de Cons­tantí. L’any que ve, que serà exac­ta­ment el 1.700è ani­ver­sari de la cele­bració del con­cili, es deba­tran les con­seqüències que va tenir i la seva impli­cació en la història.

L’AUSP ha reu­nit en aquesta pri­mera part del congrés sobre el con­cili de Nicea, titu­lat Con­cili de Nicea (325). Història i recepció (I), els millors experts mun­di­als en la matèria, entre els quals hi ha el bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona, David Abadías; el pro­fes­sor bar­ce­loní Albert Vici­ano, expert en arri­a­nisme, i el pro­fes­sor xilè Samuel Fernández, l’estudiós més reco­ne­gut del món sobre el con­cili de Nicea.