URBANISME
La pagesia alerta que el pas sota el tren a Santa Susanna amaga l’interès per fer una marina seca
Denuncien que s’ha anunciat l’inici de les obres sense haver resolt les expropiacions dels camps afectats
Recorden que la zona agrícola compta amb la màxima protecció urbanística
La pagesia de Santa Susanna i del Maresme ha aixecat aquest matí la veu per denunciar el que consideren un atac contra la zona agrícola del Pla de Balasc, afectada per l’ampliació del vial inclosa dins la construcció d’un pas sota la via del tren per a vehicles i vianants. Una vuitantena de persones han assistit a l’actes organitzat per Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa del Maresme i la Coordinadora Preservem el Maresme i Salvem la Vall de la Riera per explicar el futur immediat d’unes obres anunciades aquesta mateixa setmana pels Ajuntaments de Santa Susanna i Pineda de Mar, que compartiran l’ús del pas. Segons defensen els representants dels pagesos, la construcció del pas suposa l’ampliació del vial paral·lel a la zona del tren que passa dels set metres actuals d’amplada a quinze amb la conseqüent afectació d’un espai agrícola que des del 2005 compta amb la màxima categoria de protecció dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC).
D’altra banda, denuncien que s’ha anunciat l’inici immediat de les obres quan encara no s’han resolt les expropiacions corresponents d’alguns dels camps afectats, tot i que admeten que hi ha hagut altres propietaris que han acceptat fer la cessió corresponent dels terrenys.
“Darrera d’aquest pas subterrani hi ha la intenció d’habilitar un accés a la futura marina seca anunciada pel mateix alcalde de Santa Susanna”, explica David Pavón de Salvem la Vall de la Riera que afegeix que “es tracta d’un projecte on hi podrien tenir cabuda fins a 300 embarcacions”. Pavón lamenta que sota l’enunciat d’invertir en un projecte sostenible –el pas subterrani es finançia amb fons europeus Next Generation– el que és busca és trinxar el territori per beneficar un projecte turístic. “No cal omplir-se la boca amb un carril per a bicicletes i vianants, perquè a la banda de mar ja existeix un que fa aquest mateix servei”, apunta i insisteix que la marina seca “és l’objectiu final” tot recordant que en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Susanna es qualifiquen els terrenys limítrofs al nou pas subterrani com a “subzona esportiva privada front marítim”.
Pressionats
Els pagesos afectats denuncien que se senten pressionats i assetjats per l’Ajuntament de Santa Susanna i que ja s’han començat els primers moviments d’ocupació dels terrenys afectats per l’obra sense que se’ls hagi notificat oficialment l’inici de les obres ni que hagin acceptat cap procediment d’ocupació o d’expropiació dels seus terrenys.
Les entitats organitzadores de l’acte defensen, entre d’altres propostes, que es recullen en un comunicat, conjunt que s’aturin les obres i s’estudiï l’alternativa proposada de traslladar el pas al terme municipal de Pineda “que permetria evitar l’afectació de sòl agrari protegit i del conjunt del litoral no urbanitzat del Pla de Balasc”. També reclamen que es mantingui el vial “amb el seu caràcter rural actual tal i com estableixen les disposicions recollides al PDUSC dins de la plana agrícola del Pla de Balasc”.
El representant al Maresme d’Unió de Pagesos, Josep Maria Baqués ha recordat que la comarca “només té tres espais agraris amb cara i ulls: les Cinc Sènies de Mataró, el Pla de Balasc de Santa Susanna i l’espai agrícola de la Baixa Tordera”. “No ens queda massa més que defensar un rebost alimentari molt necessari davant l’amenaça d’una àrea metropolitana que s’ho vol menjar tot i de la qual potser ens acabem convertint en una barriada”, ha assegurat. Veus històriques en defensa del territori maresmenc com l’excoordinador d’Unió de Pagesos, Pep Riera o l’arquitecte Agàpit Borràs també han exigit actuacions per aturar la construcció del pas subterrani igual que ho han fet a títol personal les famílies pageses afectades. Tots ells han coincidit a lamentar el poc interès mostrat per la Generalitat, en especial del departament de Territori i d’Acció Climàtica, per atendre les seves demandes. “Continuarem defensant la terra fins al final”, han conclòs.
