Educació

llengua

El TSJC admet un recurs contra el decret d’ús del català a l’escola

Nou entrebanc del Tribunal superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per al català a l’escola. La mateixa setmana que ha emès diverses resolucions obligant a impartir el 25% de classes en castellà a diverses escoles, ha admès a tràmit el recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe contra el decret de règim lingüístic a l’escola que va aprovar el Govern el 14 de maig passat, i que faculta els centres i en el seu defecte, el departament, per fixar els projectes lingüístics de cada centre escolar.

L’entitat contrària al català sosté que el decret vulnera drets fonamentals emparats a la Constitució, com el de no discriminació; i suposa una infracció de l’ordenament jurídic “per haver estat aprovat per un govern en funcions”. A més, rebat que no reconeix el castellà com a llengua ni oficial ni pròpia i, per tant, “no gaudeix de la condició de llengua de l’ensenyament ni de l’administració educativa”. L’AEB sol·licita la nul·litat del decret i demana que se suspengui la seva entrada en vigor de manera cautelar. El tribunal ha decidit formar una peça separada per tramitar la mesura cautelar que sol·liciten, i en decidirà els pròxims dies.

La norma estableix el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular” i d’aprenentatge del sistema educatiu i en l’acollida dels alumnes nouvinguts. Inclou també que ho és en les activitats educatives, incloses les extraescolars; les comunicacions internes dels centres i en la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. El decret mirava de protegir els drets lingüístics davant del degoteig de peticions d’implantació de percentatges en l’ensenyament, arran de la sentència del mateix TSJC que obligava els centres a impartir un mínim del 25% en castellà.

El decret aprovat s’empara en la Llei de 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern va impulsar aquestes normatives per tal d’intentar blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials del 25%. També es cercava de dotar de seguretat jurídica les direccions. La resolució final del cas estaria en mans del Tribunal constitucional, on el mateix TSJC va elevar la decisió sobre quina normativa havia de prevaldre. El TC no s’hi ha pronunciat encara i té pendent de fer--ho des de fa dos anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia