Urbanisme

Natura intramurs a Banyoles

Can Torrent i Can Lavall “oculten” jardins interiors d’època reflex de l’esplendor dels edificis civils dels segles XVIII i XIX a Banyoles

Els badius i galeries, així com les lloses de travertí, són les característiques arquitectòniques pròpies del barri vell

La glicina enfiladissa d’una ornamentació i espessor civilitzada i escènica, amb ramells menys explosius que la buguenvíl·lea magenta i envellutada, floreix aquest juny al jardí de Can Torrent com si el temps no s’hagués aturat en un dels edificis més importants del segle XIX a Banyoles, inclòs en el catàleg de béns protegits del municipi. Està situat a l’inici del carrer de les Escrivanies, una via inclosa en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’edifici va ser construït el 1854 per la família Torrent, propietària de la fàbrica de xocolata Torrent situada a la ronda Fortià i que s’anunciava a la premsa com a “casa fundada el 1796” i “la más antigua de toda la provincia”. La de Can Torrent va ser la primera marca de xocolata banyolina, segons recordava Josep Blanch en un article el 1986 a la Revista de Banyoles. “La xocolata, d’acurada elaboració, era d’una qualitat excel·lent i es presentava en rajoles embolcallades amb paper apergaminat”, detalla Blanch. Van ser també els primers a incloure-hi una estampa amagada; cromos que parlaven de fets històrics a l’Àfrica, d’aventures robinsonianes. Exportaven a ultramar i van tancar el negoci el 1929.

A la façana del número 11 del carrer Escrivanies, a Can Torrent, s’obren tres arcs de mig punt d’estil classicista francès amb reixes ornamentals. Darrere l’escut de Banyoles esmaltat al vidre, entelat, s’hi endevinen estances nobles, relleus en estuc, forjats, peces ceràmiques que ara estan embolcallades per guardar-les de la pols, que es pressuposa en un habitatge clos, amb reminiscències viscontinianes; objectes preparats per a alguna mudança perquè els nous propietaris, forasters, projecten donar una altra vida, una nova oportunitat, a un patrimoni arquitectònic i de memòria de la ciutat de l’estany del qual no es parla, que no surt a les guies. De la mateixa manera que els visitants de Ferrara busquen el jardí que rodejava la casa Finzi-Contini, a la recerca del que representava, del món dels museus antics. Es diu d’El jardí dels Finzi-Contini, de Giorgio Bassani, que “és un gran monument al passat” però sobretot “la inevitable desaparició del record en l’oblit col·lectiu i individual”. La glicina perdura monumental, tossuda a no desaparèixer igual que els arbres frondosos que són l’únic que es veu des de la talaia d’una casa veïna de Santa Maria dels Turers on des d’un terrat privilegiat es pot veure la part posterior de Can Torrent: el pati, el jardí interior i la galeria triple d’arcs.

“El barri vell de Banyoles té dos elements arquitectònics importants que són les galeries dels patis i els badius d’aquestes cases benestants”, remarca l’arquitecte i membre del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) Josep Callís: “Són elements de transició entre el dins i el fora que ens permeten deixar entrar la llum i el raig de sol directe a l’hivern, aprofitant l’energia solar. I a l’estiu ens protegeixen de l’ombra, fan que la casa no s’escalfi tant.”

Les torres són un altre element destacable. Des del terrat veïnal es veu la torre de planta quadrada de Can Torrent, la de la Providència però també la de Can Lavall, una altra casa imponent situada davant per davant al carrer Escrivanies. “Exemplifiquen el poder econòmic. Al carrer Gran també hi ha Can Gelada, amb una torre arabitzada”, contextualitza l’arquitecte Callís. Des de la torre, és una manera subtil de mostrar una posició de domini: ser vist i gaudir de les vistes.

Bé cultural d’interès local

Can Lavall, al número 10 del carrer Escrivanies, s’allarga fins al carrer de la Muralla. Casa noble de grans dimensions del segle XVIII, és la unió de dos habitatges medievals i havia estat propietat de la família Bach. L’industrial tèxtil Pere Lavall i Cisa la va compar el 1941.

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles va organitzar una passejada per divulgar alguns dels edificis catalogats de la ciutat dels segles XVIII, XIX i principis del XX i la família Lavall va permetre accedir-hi. Els visitants van poder veure-hi les sales nobles i les decoracions pictòriques del primer pis, molt ben conservades. La visita va ser una oportunitat també per poder passejar pel jardí elevat sobre el mur de la muralla, a l’extrem del qual es troben dues magnífiques glorietes fetes de llosa de travertí. Per l’arquitecte Josep Callís, és una de les singularitats del jardí de Can Lavall, amb un aire romàntic gràcies a l’ordenació geomètrica de passadissos i jardineres de lloses de pedra, típics de la històrica constructiva de Banyoles. Josep Callís remarca la peculiaritat del jardí de Can Lavall amb el passeig elevat adornat als extrems amb les dues glorietes “espectaculars, amb els pinacles i fetes amb llosa de travertí”. És un dels jardins privats més grans del recinte emmurallat i el CECB l’ha proposat perquè sigui declarat bé cultural d’interès local.

Ús ciutadà dels jardins del monestir
La campanya per recuperar l’ús públic dels jardins del monestir continua. Durant l’exposició de flors, l’associació de veïns del barri vell de Banyoles va fer diverses accions reivindicatives, com ara cartells i sotagots amb el lema ‘I tu, què hi plantaràs?’. Reclamen que els jardins del monestir siguin la zona verda del barri vell, que aglutina prop de 1.500 habitants i és un dels pocs barris de Banyoles on no hi ha cap zona verda àmplia. Els veïns fan una crida a tots els banyolins a implicar-s’hi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia