Societat

La tragèdia ‘silenciada’

El negoci del tràfic transatlàntic d’esclaus i l’esclavisme (XV-XIX) són encara una de les assignatures pendents de la societat catalana

El Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala és pioner com a museu a la demarcació en l’estudi i divulgació d’aquest fenomen

El tràfic transatlàntic d’esclaus entre els segles XV i XIX encara és un tema que a la soci­e­tat cata­lana li cal abor­dar, més enllà dels tre­balls de recerca, exhaus­tius i rigo­ro­sos. La Unesco l’ha con­si­de­rat la segona gran tragèdia de la huma­ni­tat, després de l’Holo­caust nazi. El Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala n’és un refe­rent en l’àmbit gironí. L’orga­nit­zació d’un sim­posi inter­na­ci­o­nal sobre aquest tema a l’Escala con­clou que cal la impli­cació ferma dels museus i del Depar­ta­ment d’Edu­cació per divul­gar-lo a la soci­e­tat.

Fem abans un viatge en el temps. L’Havana, 1884. Una dida negra té als braços Sara Oli­ve­ras Puig, de pocs mesos. A la imatge –a la part supe­rior de la plana–, la podeu veure amb part de la família Oli­ve­ras i Puig. El patri­arca tenia esclaus. Nas­cut a l’Escala, Jaume Oli­ve­ras, pro­pi­e­tari de plan­ta­ci­ons de canya de sucre, va ser també gover­na­dor de Matan­zas. Era maçó i seguia els seus ide­als. Segu­ra­ment per això Puig va llui­tar per la inde­pendència de Cuba i, soli­dari amb la revo­lució, va alli­be­rar tots els seus esclaus.

La revolta de l’‘Amis­tad’

Un segon exem­ple. Pere Mane­gat Sallés (o Sellés) també era de l'Escala (1788). Mane­gat va fun­dar la pri­mera "fac­to­ria" espa­nyola d'esclaus a Cabinda (actual Angola). Mane­gat va fer deu viat­ges i va trans­por­tar 2.500 per­so­nes, en aquell moment només ani­mals que ser­vien de mà d'obra. Un viatge inhumà per a un destí qui sap si, fins i tot, pit­jor. Alguns s'hi van resis­tir. Un vai­xell, l'Amis­tad, el 2 de juliol del 1839 va ser l'esce­nari de la revolta dels 53 esclaus, lide­rats per Sengbe Pieh, natu­ral de Sierra Leone. Arri­bats a la costa dels Estats Units i després d'un judici, el Tri­bu­nal Suprem els va decla­rar lliu­res el març del 1840. Spi­el­berg en va fer un film. Oli­ve­ras i Mane­gat for­men part de les cares de la mateixa moneda, amb­dues repro­va­bles, però amb mati­sos dife­rents. A les comar­ques giro­ni­nes també tro­bem Josep Carbó, de Sant Feliu de Guíxols, i a Begur, poble emblemàtic dels indi­ans, tot i no tenir-ne constància docu­men­tal, també n'hi podria haver. Les xifres són esgar­ri­fo­ses. Entre els segles XV i XIX es va mer­ca­de­jar amb 15 mili­ons de per­so­nes, sense comp­tar les que van morir pel camí, abo­ca­des a la fossa comuna de l'Atlàntic.

Recerca i cons­ci­en­ci­ació

Al Masle, una expo­sició tem­po­ral de llarg recor­re­gut i la inclusió d’aquest tema en el Museu de l’Escala l’Alfolí, ava­len el seu com­promís. Això i tre­balls com el catàleg de l’expo­sició, L’escla­vatge i les seves seqüeles, de Lur­des Boix, o Comer­ci­ants i negrers de l’Escala, de Jesús Faig Sureda. Lur­des Boix, direc­tora del Masle, explica que en abor­dar la temàtica dels indi­ans es va ado­nar d’aquesta rea­li­tat, la del tràfic d’esclaus i l’escla­visme. Hi ha feina per fer. De fet, “altres països ens por­ten dècades d’avan­tatge”, explica. Boix des­taca els espais a l’illa de Goréé, al Sene­gal; elFort de Cac­heu, a Gui­nea Bis­sau; el Port de Boffa, a Gui­nea Conakry; el Bany de l’Oblit, a la Costa d’Ivori, o l’illa de Kunta Kin­teh, a Gàmbia. A Europa tenim espais a Liver­pool (Angla­terra), el 2007, o al Museu d’Aquitània de Bor­deus (França). (2009)Al cemen­tiri mari­ner de l’Escala, una placa ho recorda.

Un llarg procés
Els catalans van tardar a entrar en el negoci. Van haver d’esperar fins al segle XIX, arran de la prohibició de comerciar amb les Amèriques. La seva implicació és clara i documentada. Les potències més importants van ser el Brasil, Anglaterra i Espanya. El 1807 Anglaterra aboleix el tràfic per mar, però l’esclavitud a les colònies ha d’esperar fins al 1833. Després vindran els Estats Units, Dinamarca, Cuba o el Brasil. Espanya va ser dels tardans i, a més, va fer els ulls grossos. Una última dada i rellevant: el Pakistan va abolir l’esclavatge el 1992. Ha estat el darrer. La Unesco ha fet un treball rellevant amb la Ruta de l’Esclavatge. El dia internacional d’aquest fenomen és el 20 d’agost.
Lurdes Boix Directora del Masle

“Cal assumir el paper en la història, per fosc que sigui”

La directora del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala (Masle), Lurdes Boix, va descobrir la importància i necessitat d’estudiar i divulgar el tràfic transatlàntic d’esclaus i l’esclavisme arran de l’interès pels indians. L’organització d’un simposi internacional sobre aquest tema i una exposició avalen el compromís. Però hi ha molt camí per recórrer, explica.

A la societat li cal abordar finalment el tema de l’esclavitud?
Hi ha països de la resta d’Europa que ens porten quinze o vint anys d’avantatge, com és el cas d’Anglaterra, que ho va abordar el 2007 a Anglaterra o França, el 2009.
Què s’ha extret del simposi?
Hi vàrem tenir experts internacionals de primer nivell. Entre les conclusions hi ha que cal fer un pas endavant i reconèixer la participació del nostre país en el tràfic transatlàntic de persones esclavitzades.
Fer pedagogia?
Els museus hem de ser una peça clau, com ara treballant conjuntament dins la xarxa de museus europeus que toquen aquest tema. Una altra conclusió, i important, és sol·licitar al Departament d’Educació que el tema de l’esclavatge sigui inclòs en els programes curriculars. L’educació sobre l’esclavatge és un eix prioritari per als equipaments culturals.
Per assolir...?
Una societat més justa, més equitativa, més integradora, més sana. I per això ens cal que mirem enrere i assumim la nostra part de responsabilitat en la història, per fosca que sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia