educació
Arraconar el valencià deixant triar la llengua a la família
El govern de PP i Vox vol reformar la llei d’educació amb un model en què el català en alguns centres només representarà un 10%
El sistema actual, de plurilingüisme, va ser aprovat el 2018 i estableix que les classes en llengua catalana seran com a mínim del 25%
El govern de coalició de PP i Vox al País Valencià va començar a caminar tot just fa un any, després de les eleccions del 28 de maig del 2023. Des de llavors l’urpa del partit d’extrema dreta s’ha fet notar en diferents decisions, sobretot relacionades amb la llengua catalana (el cas de la polèmica cancel·lació de subscripcions de revistes en català a Borriana només n’és un exemple). La que ha provocat més indignació i una gran mobilització civil ha estat la reforma de la llei d’educació que han anomenat “de llibertat educativa” i que arracona totalment el valencià. La llei atorga a les famílies la potestat per triar la llengua d’escolarització i marca uns mínims de sol·licituds per poder obrir classes en valencià, un percentatge (20%) al qual tant des d’Escola Valenciana com des del sindicat d’ensenyament STPEV creuen que serà complicat arribar, sobretot a les zones amb predomini del castellà.
El model lingüístic educatiu té els seus orígens en la llei d’ús d’ensenyament del valencià (LUEV), que es va aprovar el 23 de novembre de 1983, la primera llei que es va desplegar després de l’Estatut. Aquesta primera normativa lingüística va establir en el seu títol cinquè dues zones diferenciades de predomini lingüístic, una de castellanoparlant, amb 147 municipis de 12 comarques, i la resta valencianoparlant, amb 395 de 22. En l’article 19 de la llei també es diu que en acabar l’educació obligatòria tots els alumnes “han d’estar capacitats per utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”. Per això s’especifica que és competència de la Conselleria d’Educació determinar la progressivitat de la implantació de l’estudi del valencià en els centres de zones castellanoparlants, cosa que a la pràctica no ha passat, amb un clar perjudici per als alumnes.
El model lingüístic valencià inicial oferia un programa de línies, en què es podia triar entre l’escolarització en castellà (amb l’assignatura de valencià) o en valencià (amb l’assignatura de castellà). Es podia donar el cas, doncs, que en un mateix centre escolar hi haguessin dues línies diferents. Amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP el 2015, el PSPV, Compromís i Podem van firmar el conegut com a “Acord del Botànic”, que va permetre formar un govern tripartit d’esquerres amb Ximo Puig com a president, que es tornaria a reeditar el 2019. Durant el primer mandat es va aprovar un decret (2016) que, amb l’objectiu d’apostar per la inclusió, va eliminar el model de línies i afavorir un programa únic plurilingüe. Aquesta modificació, però, va topar amb les sentències sobre el 25% de castellà a Catalunya, que va fer escapçar la idea original del govern de Puig, que tot i buscar estendre l’escolarització en català no es va escapar de les crítiques per part de la comunitat educativa, ja que fins llavors la línia de valencià permetia gairebé tota l’escolarització en aquesta llengua. Finalment, la llei del plurilingüisme es va aprovar el 2018 i va establir un percentatge mínim d’ensenyament en castellà i en català del 25% i un 15% de temps lectiu en anglès. A partir d’aquests mínims, els consells escolars tenien llibertat per aplicar el projecte lingüístic del centre que podia fer ampliar les hores en català o castellà (fins a un 60%). Ara, amb el PP i Vox, el mínim del 25% se suprimeix i pot provocar que en alguns centres el valencià acabi representant només un 10% (l’assignatura de llengua). I és que s’amplia la possibilitat d’escolaritzar en anglès entre un 15 i un 25%. Així, en les zones castellanoparlants el català només hi serà present en l’assignatura de valencià, mentre que l’anglès pot tenir un 25% d’ús vehicular i el castellà, un 63%. A més, les famílies podran demanar-ne l’exempció, és a dir, que els seus fills no s’avaluïn de la matèria. En les zones catalanoparlants l’ús vehicular de les dues llengües no pot superar la diferència del 20%. Així, si un 50% es fa en català, un 30% s’haurà de fer en castellà, i a l’inrevés. La resta serà per a l’anglès. Això posa fi al 25% del govern del Botànic i el mínim del 25% de valencià als centres.
A part, la proposició de llei de PP-Vox també elimina el requisit de coneixement del valencià per exercir de docent, que passa a ser un mèrit en alguns cossos docents, inclòs el d’inspecció. També determina que les comunicacions dels centres hauran de ser en català i castellà, i l’alumnat podrà fer les proves en català o castellà independentment de la llengua vehicular de l’assignatura.