Societat

Joan Torra

Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP)

“Nosaltres pensem Déu des de la societat catalana, un goig i un repte”

“Som hereus del Concili Vaticà II i del Concili Provincial Tarraconense, que el va aplicar a casa nostra”

“Reivindiquem la història des de la mateixa Església, les fonts originals. És el nostre plus afegit al coneixement”

“És que es pot entendre el conflicte d’Israel i Gaza i Palestina, o la guerra d’Ucraïna, sense el fonament religiós?”

Editem autors que, pel fet de ser cristians o pares de l’Església, ja no editaria ningú, i són essencials

El Dr. Joan Torra i Bitlloch, prevere de la diòcesi de Vic i que havia estat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va ser nomenat el 10 de maig passat rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), en substitució d’Armand Puig, a qui el papa ha donat un càrrec al Vaticà. L’AUSP, erigit canònicament el 2015, és l’única institució universitària de l’Església a Catalunya, dedicada a la docència, la recerca i la reflexió sobre les àrees principals del pensament cristià. Està integrat per la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia, la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes i l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis.

Per primer cop l’AUSP té un pla estratègic (fins al 2029).
Sí, que descriu la missió de la institució, la visió que té de la seva situació i la seva posició institucional. Nosaltres partim de la idea que volem ser el pulmó intel·lectual de l’Església a casa nostra, que pensa Déu en la societat i des de la societat catalana. Som una institució catalana i en català, amb una mentalitat d’una tradició de cent anys. Catalunya, en les circumstàncies en què es troba, continua pensant Déu, i això és un goig i un repte.
Sou un dels pilars més importants de l’Església catalana.
Evidentment, perquè l’Església catalana necessita tenir aquesta dimensió de formació. Els seminaris ja no hi són en cada diòcesi i els seminaristes necessiten aquesta dimensió de formació. Allò que es feia als seminaris, en cada bisbat, ara es fa aquí a la facultat. Per tant, això és una estructura essencial de l’Església de Catalunya, dels deu bisbats de Catalunya.
Sou hereus del Vaticà II.
I del Concili Tarraconense, el nostre, que és el que va aplicar el Concili Vaticà II, i del qual va sorgir la necessitat de crear la Facultat de Teologia, que va ser seguida per les altres. Nosaltres preparem els alumnes per al ministeri, però estem oberts a tothom. Les nostres facultats tenen el nostre segell, que és el plus afegit de coneixement del pensament cristià. La Facultat de Teologia, és evident, però també les altres. Mirem la Facultat de Filosofia, per exemple: hi ha una colla d’autors que ja no s’estudiaran en altres facultats del sistema, bé perquè són autors cristians o pares de l’Església. Doncs nosaltres creiem que és essencial conèixer-los. Un altre exemple: tothom es veu amb cor de fer molta història de l’art, però no es pot ensenyar sense conèixer els símbols cristians i la història cristiana. Reivindiquem la història des de la mateixa Església, les fonts originals. Per això nosaltres volem donar-nos a conèixer i establir relacions amb les altres universitats catalanes, perquè tenim aquest plus que podem oferir. Volem esdevenir un campus universitari cohesionat, plural i obert a la societat amb prestigi internacional.
Col·laboren amb universitats?
És el nostre objectiu, tenir-hi relació, fer intercanvi de coneixement. Aquest any, i per primera vegada com a rector, estic en el consell interuniversitari de Catalunya. Cal dir que, amb les universitats pròximes a l’Església, sí que hi tenim relació, i també amb la UB i la UAB, però la idea és que aquesta presència nostra sigui de relació amb tots i tothom, i que es conegui l’especificitat nostra.
Les principals potes de l’AUSP són la docència i la recerca?
La docència, evidentment, perquè som una universitat; la recerca, també, perquè aquí fan recerca tots els professors i els departaments... Ara acabem de fer un congrés sobre el Concili de Nicea, que el curs que ve tindrà una segona part; a final de mes farem la Setmana de Gaudí, amb els millors experts que hi ha; vam fer unes jornades sobre les basíliques històriques... Però tenim una tercera missió.
I és...?
Les universitats i les facultats eclesiàstiques tenim la missió de donar a conèixer, de formar, d’explicar a tothom aquelles coses que són específiques nostres. Per exemple, la gent avui anirà a un museu i què entendrà? Què en saben, els guies, de tota la dimensió cristiana que hi ha en un museu? Nosaltres hem de preparar, formar, divulgar l’essència de l’Església i del cristianisme als historiadors, als guies, a la gent que ha d’explicar l’art. Això és la tercera missió: ser útils a la societat. A la Sagrada Família, per exemple, hi ha història i arqueologia, tot és el simbolisme religiós, bíblic i catequètic que tenia Gaudí. El professor Torralba, per exemple, ha fet una tesi monumental sobre la façana que s’ha de fer de la Sagrada Família, la façana de la Glòria. Això és tercera missió.
I també fan publicacions.
Publiquem coses que no es publicarien. Ara, amb la col·lecció Grans Textos Cristians, en què confrontem el text original amb la traducció al català, hem publicat les Confessions de sant Agustí, que ja no es trobaven en català. Simultàniament, hem començat a fer el primer volum dels Comentaris als salms, també de sant Agustí, una obra amb cinc volums, monumental, i que tampoc estava traduïda al català. Estem fent un servei de traducció al català de llibres imprescindibles, un servei al país.
Què més publiqueu?
Les actes dels congressos que fem: les del Congrés Internacional sobre el Conjunt de Centcelles, les Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona –ja n’hem fet vuit volums–... Si no ho fem nosaltres, no ho fa ningú.
Molt especialitzats.
Quan et poses a parlar de l’arqueologia d’una basílica, per exemple, cal saber què és una basílica, cal saber la litúrgia cristiana... Aquesta és la riquesa que nosaltres podem aportar a la nostra societat. I així donem visibilitat a la nostra història i en preservem la memòria.
Es percep la creixent ignorància en temes religiosos?
S’han confós les qüestions de religiositat amb les de cultura i amb això han condemnat els alumnes a no tenir cap coneixement no només del fet cristià, sinó del fet religiós. Però: és que es pot entendre el conflicte d’Israel i Gaza, o el problema de Palestina, sense el fonament religiós? O la guerra d’Ucraïna?
I percebeu un creixement del pensament més conservador?
Ens pertoca la dimensió acadèmica, intel·lectual, teològica de la formació i, per tant, aquesta és la que nosaltres hem de fer. Sigui algú “conservador” o sigui “progressista”, la Bíblia és la mateixa per a tothom. No ens pertoca fer ideologia. Tenim professors i alumnes de tot l’arc ideològic i és un goig poder ser plurals. No som un moviment, som la Santa Mare Església, catòlica, apostòlica i romana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia