Societat
La XEPC de Manresa rep el Premi Guillem Agulló per la lluita antiracista
La Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries (XEPC) de Manresa ha rebut aquest divendres, de mans del president en funcions Pere Aragonès, el Premi Guillem Agulló. El jurat li ha atorgat per unanimitat pel seu “treball per combatre el racisme”. Fins ara, aquest guardó, en memòria al jove independentista valencià assassinat per l’extrema dreta l’any 1993, l’atorgava la Generalitat Valenciana. Però el passat març la majoria del PP i Vox a les Corts Valencianes va decidir suspendre’l, i el Govern va acordar assumir-lo en el marc de Sant Joan. En el seu discurs, Aragonès ha dit que Catalunya farà “un pas endavant” davant qualsevol retrocés del PP i Vox al País Valencià i les Illes Balears. Els pares d’Agulló han estat presents a l’acte.
En el seu discurs de cloenda de l’acte, Pere Aragonès ha desitjat que el lliurament d’aquest premi sigui una “custòdia temporal” i que aviat torni a fer-se des de les institucions valencianes. I ha aprofitat per a enviar un “missatge” als governs del PP i Vox: “Davant de qualsevol passa enrere que es faci des d’alguns governs del País Valencià, des les Illes o de qualsevol altre punt dels Països Catalans, en la defensa dels drets i llibertats democràtiques, de la llengua, de la memòria històrica, nosaltres farem un pas endavant”.
Aragonès ha continuat: “El nou feixisme ha deixat d’amagar-se i aprofita la seva presència institucional per prohibir revistes en català, per estripar fotografies d’Aurora Picornell i per eliminar iniciatives com el Premi Guillem Agulló”, ha denunciat. En aquest sentit, s’ha mostrat “orgullós” de l’exili institucional del guardó, i ha insistit en el seu missatge: “Mentre el PP i Vox governin el País Valencià i les Illes, Catalunya hi serà”.
Denúncia del racisme institucional
En representació de la XEPC ha recollit el premi Nora Miralles, que ha assegurat que és “un honor compartir una part de Guillem Agulló” però ha evitat fer un “discurs complaent” amb la Generalitat, de qui ha denunciat el seu “racisme institucional”. Ha fet referència a un incident a la capital del Bages: “És difícil per nosaltres recollir un premi contra l’antiracisme i l’antifeixisme d’un Govern que el vespre i nit del 28 de setembre del 2023 va llançar un operatiu amb tres cossos policials per detenir xavals que s’havien barallat per un patinet; per un conflicte que s’hagués solucionat amb mediació”, ha denunciat Miralles, que ha subratllat que no és un cas aïllat.
“Aquell dia, algú va cometre un error de base, que és pensar que estaven sols; que cada jove a qui perseguiu, revictimitzeu o negueu drets està sol, però no ho està”, ha afirmat la membre de la XEPC de Manresa.
El jurat del premi està format pel director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó; pel periodista, activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez Ramos (per petició expressa de la família); per la professora de la Universitat de Lleida Özgür Günes Öztürk; per l’expresident de les Corts Valencianes Enric Morera, i per la historiadora Anna Sallés.
La feina de la XEPC
Amb el guardó, el jurat ha volgut reconèixer “el treball de base i comunitari com a forma eficaç de combatre el racisme, crear col·lectivitat i empoderar les persones en situació d’exclusió i discriminació”.
La XEPC Manresa va sorgir a partir del moviment pel dret a l’habitatge i va ampliar-se progressivament amb nous projectes sectorials però interconnectats. Actualment, en formen part la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC), l’Assemblea d’Afectades pel Masclisme i el Patriarcat (AAMAS), l’Espai Alqua d’acompanyament a joves migrades des d’una perspectiva antiracista, l’Escola Soror d’acompanyament i trobada entre dones, l’Escola Popular per a infants i joves, el Sindicat de treballadores al Bages i l’Escola Popular de Formació Política.