JUDICIAL
Llibertat per als dos detinguts acusats de fer violentes desocupacions extrajudicials
L’Audiència de Tarragona considera que “no es proporcional” la mesura cautelar de presó dictada pel jutjat d’instrucció de Reus
L’Audiència de Tarragona ha acordat la llibertat per als dos investigats de l’empresa Antiokupa Tarraco. Es tracta del gerent i un treballador acusats de fer desocupacions extrajudicials, els quals van interposar un recurs d’apel·lació a la decisió del jutjat d’instrucció 3 de Reus, que en va decretar presó provisional. La Sala argumenta que no hi ha risc de fuga per l’arrelament de tots dos, ni tampoc risc de reiteració delictiva. A més, considera que “no és proporcional” la mesura. La causa està oberta per diversos delictes com el de lesions, violació de domicili, danys, coaccions, assetjament, robatori amb força, amenaces, contra la integritat moral en l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques.
També està oberta pels delictes de descobriment i revelació de secret, falsificació de document públic, robatori amb violència i pertinença a organització criminal. Pel que fa a les mesures cautelars, el magistrat de la secció segona de l’Audiència de Tarragona els imposa l’obligació de comparèixer setmanalment als jutjats i la prohibició d’abandonar el país, així com l’entrega del passaport i l’obligació de comunicar qualsevol canvi de domicili.
La Sala ha resolt els recursos d’apel·lació per la resolució del jutjat d’instrucció número 3 de Reus, data del 17 de maig de 2024, en la qual es va acordar la mesura cautelar de presó provisional. En el recurs presentat per les parts, també se sol·licita la nul·litat de les actuacions fetes el 7 de setembre de 2023. Davant d’això, el magistrat sosté que “s’extralimitaria” i els situaria en una posició similar a l’òrgan de primera instància. “No tenim competència per fer-ho, ja que la nostra competència es limita a resoldre recursos d’apel·lació”, diuen.
El jutge subratlla en el seu escric, que la investigació judicial recull intervencions telefòniques entre els investigats que parlen de “qüestions relatives als immobles per ser desallotjats”. També que s’han identificat tant per part de la policia com per terceres persones com les “persones que s’han personat en els domicilis o que han contactat telefònicament amb els inquilins per pressionar-los i coaccionar-los per a aconseguir que abandonessin els seus habitatges.
Tot i això, el magistrat considera que la presó provisional no és una mesura “proporcional” perquè considera que no hi ha risc de fuga per l’arrelament de tots dos ni tampoc risc de reiteració delictiva, ja que sosté que la investigació judicial ha suposat el “desmantellament de l’activitat material” de l’empresa Antiokupa Tarragona. “Existeixen altres mesures que asseguren la presencia dels investigats en processos menys costosos”, argumenta. Per tot plegat, n’ha decretat la llibertat.
Els dos detinguts formaven part, segons els Mossos d’Esquadra, d’una organització criminal que actuava sota l’aparença d’una empresa legal per realitzar desocupacions extrajudicials. En la desarticulació d’aquesta organització van ser detingudes 14 persones més, que haurien actuat en més de 60 punts de Catalunya amb mitjans coactius i violents per expulsar els inquilins dels domicilis a canvi de rebre diferents quantitats de diners per part dels propietaris. Els arrestats actuaven en alguns casos moguts per l’odi i la discriminació per motiu d’origen, raça o ètnia, i eren especialment violents i expeditius contra persones de determinat origen.
Cinc dels detinguts en l’operació policial acumulen diversos antecedents per coaccions, amenaces, tracte degradant, lesions, danys, robatoris amb força o salut pública. Els arrestos es van produir el dimecres 15 de maig amb registres i entrades a domicilis de l’Hospitalet de l’Infant, Salou i Reus. Altres persones van ser detingudes a Sant Joan Despí, Rubí, Mataró o Barcelona. La policia va decomissar dos armes de foc, diverses armes prohibides, terminals de telefonia mòbil, documentació en format físic i digital, així com elevades quantitats de diners en efectiu i en comptes corrents, i material amb simbologia de l’empresa.
La investigació es va desenvolupar durant vuit mesos sota la tutela del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus. Segons els Mossos, l’empresa investigada utilitzava la cobertura d’un despatx d’advocats per donar aparença de legalitat a les seves actuacions. De fet, el propietari d’aquest bufet d’advocats era soci de l’empresa juntament amb el detingut com a líder la organització, segons han detallat els Mossos d’Esquadra. En paral·lel, alguns dels clients participaven activament de les accions, eren coneixedors dels mètodes emprats i es van convertir en col·laboradors necessaris de l’organització.
Els Mossos d’Esquadra van tenir coneixement el mes de setembre passat de diversos incidents relacionats amb Antiokupa Tarraco. Les primeres gestions van permetre identificar la forma d’actuar d’una organització jerarquitzada que, rebent diners a canvi i amb l’objectiu d’expulsar persones dels seus domicilis, de manera continuada vulnerava els drets dels inquilins. Entre les víctimes hi havia famílies en situacions diverses, algunes eren ocupants en situació de vulnerabilitat econòmica, i d’altres tenien contractes de lloguer vigents.
Les accions de l’organització criminal s’anaven expandint amb els mesos i, en paral·lel, el número i la gravetat dels fets. L’empresa, sota l’aparença d’oferir als seus clients un servei de mediació per desocupar inquilins dels immobles, cometia extorsions, danys i assetjaments amb violència fins a aconseguir els objectius pels quals havien estat contractats pels seus clients. Si no s’aconseguia la desocupació de manera voluntària, les accions escalaven amb visites i amenaces telefòniques, trucades repetitives en horari nocturn, el tall dels subministraments bàsics de la llar i desperfectes en els immobles.
Si tampoc s’aconseguia l’objectiu, sempre segons els Mossos, els membres de l’organització criminal provocaven danys greus als immobles, interposaven denúncies falses a diversos organismes públics, feien robatoris amb força a l’interior dels habitatges i fins i tot, robatoris violents amb lesions greus als inquilins, en presència de menors. Les víctimes tenien una sensació de desprotecció i ansietat que, en diversos casos, ha acabat amb necessitat d’atenció psicològica.