L’emigrant barceloní té 30 anys
L’Hospitalet, Badalona i Madrid reben el gros dels veïns de Barcelona que van marxar de la capital l’any passat
Per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera, segons dades del padró municipal
Es diu sovint que Barcelona expulsa els seus habitants. Posem-hi números. L’emigrant barceloní és jove, sobretot d’entre 30 i 34 anys, i se’n va majoritàriament cap a algun altre municipi de Catalunya. El perfil del veí que se’n va anar de la ciutat el 2023 té una titulació acadèmica més qualificada que el conjunt de la població. Es desplaça a viure–per ordre– a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Sabadell, Castelldefels i Cornellà. Són dades del padró municipal d’habitants, que quantifica en 114.000 els barcelonins que van marxar de la ciutat l’any passat –es tracta d’una xifra inferior en un 12,5% a la de l’any anterior–, dels quals es coneix la destinació de gairebé 65.000.
En concret, la meitat dels emigrants tenen entre 25 i 44 anys, tot i que el grup més nombrós és el de la trentena, format per quasi 10.000 persones, seguides de les que tenen de 25 a 29 anys (8.600). Els jubilats es mouen menys, però hi ha al voltant de 6.000 que se’n van a viure la tercera edat a fora de la capital. “En el context postpandèmic, la persistència del que sembla un perfil familiar de les emigracions s’explicaria per les dificultats d’accés a l’habitatge”, constata el darrer informe del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament. I és que 7.000 infants de fins a 14 anys van acompanyar els pares en la nova vida.
Pel que fa al nivell d’estudis dels emigrants, un 40% acreditava titulació universitària. Entre aquells dels quals se sap la destinació, gairebé la meitat són nascuts a Barcelona, a la resta de Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol (el 46%). El 67% s’instal·la en algun altre municipi del país, mentre que el 24% se’n va a la resta de l’Estat. De fet, després de l’Hospitalet i Badalona, els barcelonins trien Madrid. Els que es mouen a l’estranger són només un 8,5%. En aquest sentit,el 2023 van emigrar-hi prop de 5.500 persones, a destinacions com el Regne Unit –també per ordre–, els Estats Units, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, l’Argentina, Colòmbia, la Xina i el Perú.
D’altra banda, de les 168.000 noves inscripcions al padró, es coneix l’origen de 141.000, un 6% més que un any enrere. La major part (un 82%) són nascuts a l’estranger. Per lloc de procedència, un 24% prové de la resta de Catalunya; un 11%, de la resta d’Espanya, i el 63%, de l’estranger, principalment de Colòmbia, l’Argentina, el Perú, el Pakistan, Veneçuela, Itàlia, Rússia, Hondures, el Marroc i la Xina.
La lectura del padró a 1 de gener del 2024 situa en 1.702.814 els residents a la ciutat, un 2,6% més que un any enrere (54.000 persones més). L’edat mitjana de la població de Barcelona es manté estable al voltant dels 44 anys. El 2024 és el cinquè any en què el nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat és superior al de les nascudes a la ciutat. La població autòctona empadronada representa un 46,1% del total, el percentatge més baix de la història recent.
L’augment poblacional és transversal a tots els districtes, amb unes taxes que van del 4,4% de Ciutat Vella a l’1,4% de Sarrià-Sant Gervasi. En el cas de Ciutat Vella, amb 111.000 empadronats, no s’assolia un nombre de residents tan elevat des de 2008. Nou Barris (3%) és el segon districte que més creix.
L’informe distingeix entre les 572.000 persones empadronades a Barcelona nascudes a l’estranger –un 27,6% de les quals tenen la nacionalitat espanyola– i les 432.000 persones de nacionalitat estrangera empadronades a la ciutat. Del primer grup, els més nombrosos són els americans (amb 310.000 empadronats), la resta d’europeus (120.000), els asiàtics (102.000) i els africans (38.000).
Els principals països d’origen de la població nascuda a l’estranger són: l’Argentina, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, l’Equador, el Marroc, Itàlia i Hondures. En el cas dels 45.000 nascuts a l’Argentina i residents a la ciutat, només un 30% té nacionalitat argentina com a primera nacionalitat, el 34% la té italiana i un 32%, espanyola. Comptat i debatut, la població nascuda a l’estranger el 2024 multiplica per set la de l’any 2000.
Pel que fa al nombre de persones de nacionalitat estrangera empadronades, augmenta un 10,4% i suposa un màxim en la història recent de la ciutat en pes relatiu. Són un 25,4% del total, o el que és el mateix: per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera –de 180 nacionalitats–. Per continents, continua la tendència: primer són els americans (160.000) i, després, la resta d’europeus (150.000). Per districtes, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu tenen una alta concentració d’americans, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l’Eixample és on viuen més europeus no espanyols. Ciutat Vella és el districte amb un nombre més gran d’asiàtics (22.000), el 36% dels estrangers residents al districte.
Un 43% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o superiors. Per nacionalitats, la més present és la italiana (més de 50.000), seguida de la colombiana (28.000), la pakistanesa (25.000), la xinesa (quasi 22.000) i la peruana (21.000).
Els nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola representen el 65% del total d’empadronats.
On són els nens?
Quant al nombre de naixements, continua a la baixa. Els poc més d’11.000 del 2023 són el valor més baix des del 1900 (al marge de l’any que va acabar la guerra). Els nadons de nacionalitat estrangera van vorejar el 30%, sis punts més que el 2015. En termes relatius, les zones amb més nens se situen principalment al nord (Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella) i a l’oest (Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes i Sarrià), mentre que Ciutat Vella marca mínims, així com algunes zones de l’Eixample i Gràcia.
Els noms preferits per a les nenes van ser Olívia, Sofia, Júlia, Lucía, Martina, Emma, Gala, Ona, Mia i Chloe. I per als nens, Mateo, Liam, Lucas, Leo, Pol, Martí, Max, Bruno, Marc i Biel.