Societat

L’emigrant barceloní té 30 anys

L’Hospitalet, Badalona i Madrid reben el gros dels veïns de Barcelona que van marxar de la capital l’any passat

Per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera, segons dades del padró municipal

Es diu sovint que Bar­ce­lona expulsa els seus habi­tants. Posem-hi números. L’emi­grant bar­ce­loní és jove, sobre­tot d’entre 30 i 34 anys, i se’n va majo­ritària­ment cap a algun altre muni­cipi de Cata­lu­nya. El per­fil del veí que se’n va anar de la ciu­tat el 2023 té una titu­lació acadèmica més qua­li­fi­cada que el con­junt de la població. Es des­plaça a viure–per ordre– a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Bada­lona, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gra­me­net, Ter­rassa, Saba­dell, Cas­tell­de­fels i Cor­nellà. Són dades del padró muni­ci­pal d’habi­tants, que quan­ti­fica en 114.000 els bar­ce­lo­nins que van mar­xar de la ciu­tat l’any pas­sat –es tracta d’una xifra infe­rior en un 12,5% a la de l’any ante­rior–, dels quals es coneix la des­ti­nació de gai­rebé 65.000.

En con­cret, la mei­tat dels emi­grants tenen entre 25 i 44 anys, tot i que el grup més nombrós és el de la tren­tena, for­mat per quasi 10.000 per­so­nes, segui­des de les que tenen de 25 a 29 anys (8.600). Els jubi­lats es mouen menys, però hi ha al vol­tant de 6.000 que se’n van a viure la ter­cera edat a fora de la capi­tal. “En el con­text post­pandèmic, la per­sistència del que sem­bla un per­fil fami­liar de les emi­gra­ci­ons s’expli­ca­ria per les difi­cul­tats d’accés a l’habi­tatge”, cons­tata el dar­rer informe del Depar­ta­ment d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ofi­cina Muni­ci­pal de Dades de l’Ajun­ta­ment. I és que 7.000 infants de fins a 14 anys van acom­pa­nyar els pares en la nova vida.

Pel que fa al nivell d’estu­dis dels emi­grants, un 40% acre­di­tava titu­lació uni­ver­sitària. Entre aquells dels quals se sap la des­ti­nació, gai­rebé la mei­tat són nas­cuts a Bar­ce­lona, a la resta de Cata­lu­nya o a la resta de l’Estat espa­nyol (el 46%). El 67% s’ins­tal·la en algun altre muni­cipi del país, men­tre que el 24% se’n va a la resta de l’Estat. De fet, després de l’Hos­pi­ta­let i Bada­lona, els bar­ce­lo­nins trien Madrid. Els que es mouen a l’estran­ger són només un 8,5%. En aquest sen­tit,el 2023 van emi­grar-hi prop de 5.500 per­so­nes, a des­ti­na­ci­ons com el Regne Unit –també per ordre–, els Estats Units, Ale­ma­nya, França, Suïssa, Itàlia, l’Argen­tina, Colòmbia, la Xina i el Perú.

D’altra banda, de les 168.000 noves ins­crip­ci­ons al padró, es coneix l’ori­gen de 141.000, un 6% més que un any enrere. La major part (un 82%) són nas­cuts a l’estran­ger. Per lloc de pro­cedència, un 24% prové de la resta de Cata­lu­nya; un 11%, de la resta d’Espa­nya, i el 63%, de l’estran­ger, prin­ci­pal­ment de Colòmbia, l’Argen­tina, el Perú, el Pakis­tan, Veneçuela, Itàlia, Rússia, Hon­du­res, el Mar­roc i la Xina.

La lec­tura del padró a 1 de gener del 2024 situa en 1.702.814 els resi­dents a la ciu­tat, un 2,6% més que un any enrere (54.000 per­so­nes més). L’edat mit­jana de la població de Bar­ce­lona es manté esta­ble al vol­tant dels 44 anys. El 2024 és el cinquè any en què el nom­bre de per­so­nes empa­dro­na­des no nas­cu­des a la ciu­tat és supe­rior al de les nas­cu­des a la ciu­tat. La població autòctona empa­dro­nada repre­senta un 46,1% del total, el per­cen­tatge més baix de la història recent.

L’aug­ment pobla­ci­o­nal és trans­ver­sal a tots els dis­tric­tes, amb unes taxes que van del 4,4% de Ciu­tat Vella a l’1,4% de Sarrià-Sant Ger­vasi. En el cas de Ciu­tat Vella, amb 111.000 empa­dro­nats, no s’asso­lia un nom­bre de resi­dents tan ele­vat des de 2008. Nou Bar­ris (3%) és el segon dis­tricte que més creix.

L’informe dis­tin­geix entre les 572.000 per­so­nes empa­dro­na­des a Bar­ce­lona nas­cu­des a l’estran­ger –un 27,6% de les quals tenen la naci­o­na­li­tat espa­nyola– i les 432.000 per­so­nes de naci­o­na­li­tat estran­gera empa­dro­na­des a la ciu­tat. Del pri­mer grup, els més nom­bro­sos són els ame­ri­cans (amb 310.000 empa­dro­nats), la resta d’euro­peus (120.000), els asiàtics (102.000) i els afri­cans (38.000).

Els prin­ci­pals països d’ori­gen de la població nas­cuda a l’estran­ger són: l’Argen­tina, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakis­tan, l’Equa­dor, el Mar­roc, Itàlia i Hon­du­res. En el cas dels 45.000 nas­cuts a l’Argen­tina i resi­dents a la ciu­tat, només un 30% té naci­o­na­li­tat argen­tina com a pri­mera naci­o­na­li­tat, el 34% la té ita­li­ana i un 32%, espa­nyola. Comp­tat i deba­tut, la població nas­cuda a l’estran­ger el 2024 mul­ti­plica per set la de l’any 2000.

Pel que fa al nom­bre de per­so­nes de naci­o­na­li­tat estran­gera empa­dro­na­des, aug­menta un 10,4% i suposa un màxim en la història recent de la ciu­tat en pes rela­tiu. Són un 25,4% del total, o el que és el mateix: per pri­mer cop, un de cada qua­tre bar­ce­lo­nins té naci­o­na­li­tat estran­gera –de 180 naci­o­na­li­tats–. Per con­ti­nents, con­ti­nua la tendència: pri­mer són els ame­ri­cans (160.000) i, després, la resta d’euro­peus (150.000). Per dis­tric­tes, Horta-Gui­nardó, Nou Bar­ris i Sant Andreu tenen una alta con­cen­tració d’ame­ri­cans, men­tre que a Sarrià-Sant Ger­vasi, Gràcia i l’Eixam­ple és on viuen més euro­peus no espa­nyols. Ciu­tat Vella és el dis­tricte amb un nom­bre més gran d’asiàtics (22.000), el 36% dels estran­gers resi­dents al dis­tricte.

Un 43% dels estran­gers que viuen a Bar­ce­lona decla­ren tenir estu­dis uni­ver­si­ta­ris o supe­ri­ors. Per naci­o­na­li­tats, la més pre­sent és la ita­li­ana (més de 50.000), seguida de la colom­bi­ana (28.000), la pakis­ta­nesa (25.000), la xinesa (quasi 22.000) i la peru­ana (21.000).

Els nas­cuts a Espa­nya amb naci­o­na­li­tat espa­nyola repre­sen­ten el 65% del total d’empa­dro­nats.

On són els nens?

Quant al nom­bre de nai­xe­ments, con­ti­nua a la baixa. Els poc més d’11.000 del 2023 són el valor més baix des del 1900 (al marge de l’any que va aca­bar la guerra). Els nadons de naci­o­na­li­tat estran­gera van vore­jar el 30%, sis punts més que el 2015. En ter­mes rela­tius, les zones amb més nens se situen prin­ci­pal­ment al nord (Ciu­tat Meri­di­ana, Vall­bona, la Tri­ni­tat Vella) i a l’oest (Vall­vi­drera, el Tibi­dabo i les Pla­nes i Sarrià), men­tre que Ciu­tat Vella marca mínims, així com algu­nes zones de l’Eixam­ple i Gràcia.

Els noms pre­fe­rits per a les nenes van ser Olívia, Sofia, Júlia, Lucía, Mar­tina, Emma, Gala, Ona, Mia i Chloe. I per als nens, Mateo, Liam, Lucas, Leo, Pol, Martí, Max, Bruno, Marc i Biel.

114.000
barcelonins
se’n van anar de la capital l’any passat, un 12,5% menys que el 2022.
168.000
noves inscripcions
va rebre el padró el 2023, un 6% més que l’any anterior.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia