El sector del turisme rural vol que es regulin els pisos turístics als pobles

La confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) i l’Associació Turisme Rural Girona-Costa Brava-Pirineu denuncien una “mala gestió i falta de regulació” dels Habitatgs d’Ús Turístic (HUT) que, segons diuen, ja concentra més del 33% de l’oferta d’allotjament. En un manifest presentat aquest dimecres al Parlament, exigeixen al Govern regular-lo amb “contundència i sense demora” amb noves eines, com ara incloure el sòl rústic i nuclis de menys de 2.000 habitants com a zones tensionades en l’accés a l’habitatge. “El turisme és positiu si està ben gestionat i en la justa mesura”, ha defensat Montserrat Coberó com a representant de TURALCAT, segons informa ACN.

Durant la seva intervenció, la directora de serveis tècnics de TURALCAT ha explicat els beneficis que ha comportat el turisme rural a Catalunya en les últimes dècades, contribuint a la generació d’oportunitats als pobles i millorant la supervivència d’explotacions al permetre complementar els ingressos amb el turisme. Però també ha alertat que “si és excessiu i descontrolat es converteix en un problema molt greu”. Així ho han demostrat les darreres protestes de veïns en diferents punts del territori català i espanyol, queixant-se de la massificació del turisme i les conseqüències negatives que comporta. En aquest sentit, assenyalen els Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i la falta de regulació com a desencadenants de problemàtiques “molt greus” per a la ciutadania, com ara l’encariment dels lloguers, la manca d’habitatges per als residents i altres fenòmens derivats de la massificació.

El turisme rural i altres entitats ja van preveure que l’eclosió dels HUT, a partir del 2010, “portaria problemes”, però les administracions no els van escoltar, segons ha dit. “Ara el problema el coneix tothom, no s’ha pogut frenar i ara hem d’endreçar la situació”, ha afegit. Per il·lustrar el seu impacte, detallen que des del 2010 fins al desembre del 2023 els pisos turístics a Catalunya s’han incrementat fins als 55.550 establiments i un total de 305.718 places que suposen el 33,3% de l’oferta total d’allotjament.

Representants de les dues entitats rurals han subratllat durant la compareixença que el món rural no és aliè a aquests fenòmens, que acostumen a passar en àrees urbanes. I mostren molta preocupació per la “greu crisi” que ja pateixen els pobles que han d’afrontar problemes de despoblament, envelliment o manca d’oportunitats per guanyar-se la vida, entre d’altres. Alerten que, si no s’hi posa remei, en una o dues dècades s’agreujarà el despoblament i el món rural serà un “desert” per falta d’oportunitats.

És per això que han elaborat un manifest amb cinc apartats on es recullen diferents accions per revertir la situació. Així, reclamen que la Generalitat i altres organismes competents apliquin un nou sistema d’indicadors que permeti incloure el sòl rústic i els nuclis de menys de 2.000 habitants com a zones tensionades des del punt de vista d’accés d’habitatge. Aplaudeixen la regulació que s’ha fet en entorns urbans però alerten que, si no es limiten també al món rural, “incrementarà la pressió per crear nous HUT a les àrees rurals”. Creuen que els sistemes d’indicadors actuals estan pensat per entorns urbans i “no permeten detectar la gravetat de la problemàtica” als pobles, tot deixant-les fora. Per això demanen un nou sistema.

També demanen l’obligatorietat d’obtenir llicència urbanística per convertir un habitatge residencial en ús turístic i que tingui una vigència de 5 anys, així com la paralització de noves llicències per a HUT en totes les àrees rurals fins que els municipis “acreditin que disposen d’una oferta d’habitatges destinats a l’allotjament permanent i habitual suficient per a cobrir la demanda residencial”. Entre les condicions per aconseguir la llicència també proposen que els propietaris resideixin a la mateixa comarca o municipis limítrofs -condició que s’ha exigit als allotjaments rurals des dels seus inicis el 1983) o que contribueixen a dinamitzar l’economia local, amb l’obligacióa donar-se d’alta com a activitat econòmica dins l’epígraf ’Activitat turística extrahotelera’.

El manifest també proposa mesures de control per assegurar que compleixen les obligacions de seguretat, fiscalitat i la qualitat del servei, axí com prioritzar nous models productius que potenciïn el medi rural i el turisme sostenible. El document també fa una crida a entitats i ajuntaments del món rural perquè s’adhereixin al document, obrint un període de recollida de signatures.