Un art que no és de segona

Palamós es va promocionar l’any 1967, després de guanyar el Premio Nacional de Turismo, amb un cartell. El podeu veure a les imatges que il·lustren el reportatge. Aquesta obra avui encara icònica és recordada per molta gent. El cartell simbolitzava l’essència d’aquest municipi turístic. Eren altres temps, és cert, però la imatge, com actualment, era essencial. Què en sabem, de l’autor? Es deia Ernest Moradell, dibuixant publicitari i dissenyador. A més, era fill de Palamós, tot i que la seva carrera professional la va fer a Barcelona.

Ernest Moradell (1920-2005) és, doncs, una oportunitat per descobrir, i de manera monogràfica, un gironí desconegut i, alhora, reivindicar el món del cartellisme. Antoni Monturiol, historiador de l’art i especialista en grafisme, s’ha proposat revertir aquesta situació de certa marginalitat del món del cartell. Juntament amb Arcadi Moradell, fill de l’artista, ha volgut reivindicar la seva figura i, a la vegada, fer una declaració d’amor al cartellisme. L’exposició Ernest Moradell, pioner del disseny gràfic, que es pot veure a la capella del Carme de Palamós fins al 19 d’octubre, ha estat el format escollit per donar-lo a conèixer. Monturiol, que també és comissari de la mostra, explica que “durant molt de temps, els grafistes d’aquesta generació no han tingut un tractament historiogràfic d’acord amb les seves realitzacions en el camp del disseny gràfic”, i hi afegeix: “És a partir de principis del segle XXI que apareixen algunes publicacions i que es parla d’ells com a grup i són qualificats de pioners del disseny gràfic.” Pel que fa a Moradell, i segons Monturiol, “aquest artista demostra que tenia un estil depurat, de gran pulcritud tècnica. En els seus treballs dona molta importància a l’estructuració, i es podria dir que és un mediador entre el sector publicitari i la creativitat artística”. Els cartells de Moradell, segons l’especialista, presenten “aspectes estètics de l’evolució del disseny, però també, i de manera paral·lela, ens transmet un missatge sobre què estava passant en la societat espanyola d’aquell moment des de tots els punts de vista: econòmic, social i cultural”.

Però qui pot parlar millor del procés creador és el mateix Moradell, quan ens diu: “Davant d’un paper en blanc es pot crear el que es desitgi. El més difícil és escollir el més adequat.” De fet, i posant els llums de llarg abast, què en sabem, dels cartellistes i grafistes que van treballar per a la publicitat, la indústria, les administracions i la propaganda política? A Catalunya, aquest és un món encara poc explorat i investigat. A la demarcació sobresurten noms com ara Josep Morell, nascut a Sant Esteve d’en Bas; Enric Moneny, vinculat a s’Agaró i a la família Encesa; Emili Vila, de Llagostera; Antoni Varés, a Girona, i l’exposició de cartells modernistes de Cigarrillos París, al Museu d’Olot.