El Parc del Garraf vol créixer

La direcció del Parc del Garraf planteja ampliar fronteres per crear un gran espai protegit que agrupi els parcs d’Olèrdola i el Foix, les muntanyes d’Ordal, les Costes del Garraf i l’àmbit Colls-Miralpeix. La intenció és agafar més múscul per reclamar a la Generalitat el reconeixement com a parc natural, fet que permetria reforçar la protecció ambiental i jurídica. El nou director del Parc del Garraf, José Luis Herrera, destaca que “afavoriria la preservació” i seria el primer parc natural maritimo-terrestre gestionat per la Diputació de Barcelona. Mentrestant, Herrera ressalta la voluntat d’impulsar l’activitat agrícola i el turisme sostenible “perquè els veïns tinguin un futur millor i es puguin guanyar la vida dins el parc”.

Herrera ha assumit recentment la gestió de les més de 12.300 hectàrees del Parc del Garraf, les quals reben cada any més de 400.000 excursionistes, a banda dels usuaris als equipaments d’educació ambiental. Ja fa més de deu anys que la Diputació i els ajuntaments de la zona reclamen que la Generalitat declari l’espai parc natural, “per poder jugar a la Champions League de la preservació”. La nova direcció s’ha proposat aconseguir aquesta fita, però de manera més ambiciosa, segons ha explicat el director en una entrevista a l’ACN.

Per millorar la gestió d’aquest entorn natural i reforçar la protecció de bona part del Garraf i l’Alt Penedès, planteja aglutinar un gran espai natural que ocuparia més de 26.000 hectàrees. La intenció és unir Garraf i Olèrdola, i incloure-hi les muntanyes d’Ordal, les quals són la frontera interior entre l’Alt Penedès i el Baix Llobregat i actuen com una prolongació del massís del Garraf cap a l’interior.

També formaria part del nou àmbit el parc que envolta el pantà de Foix, així com tota la zona de les costes del Garraf i la seva prolongació amb els Colls-Miralpeix, fins a Vilanova i la Geltrú. La creació d’aquest gran parc maritimoterrestre constitueix ara l’objecte d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona que té per objectiu delimitar exactament l’extensió que abraçaria i quines són les seves singularitats i necessitats.

Quan acabi l’anàlisi, la Diputació i els ajuntaments afectats es volen adreçar a la Generalitat per insistir a reclamar la declaració de parc natural, que la Diputació continuaria gestionant. “Tindríem un àmbit de gestió molt més ampli i més protegit jurídicament, fet que ens permetria un treball homogeni”, assenyala Herrera

En paral·lel, la direcció del Parc del Garraf també vol reforçar l’activitat econòmica sostenible perquè sigui rendible, tant del sector primari com del sector de serveis.

Pel que fa a la sequera, Herrera lamenta que el Parc del Garraf és una de les zones de Catalunya amb més mortalitat d’arbres degut a la falta de pluges dels últims anys, “i al fet que és un terreny càrstic, on hi ha moltes escletxes que fan difícil retenir l’aigua”.