Fil a l’agulla per endreçar-se
Rubí aprova un avanç del pla d’ordenació que ha de substituir el del 1981, després de 16 anys d’intentar-ho per primera vegada
S’aposta per no créixer enfora, fer 6.000 habitatges, repensar la riera, crear una anella verda i que la C-16 faci de ronda
Setze anys després del darrer intent per tenir endreçada la ciutat amb un nou planejament urbanístic que abandonés per fi el vigent del 1981 i modificat el 1987, l’Ajuntament de Rubí torna a posar fil a l’agulla per dissenyar i acotar els creixements d’un municipi que actualment té 80.034 habitants aprovant al ple del mes de juny la publicació i exposició pública del document d’avanç del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) fins al 2041. Aquell primer planejament dels anys vuitanta es va fer amb el punt de partida d’una població de 43.582 habitants, i ja era clar el 2008, quan ja en tenia gairebé 72.000, que calia redimensionar i repensar la ciutat. Es va aprovar inicialment la nova ordenació al ple que s’havia iniciat el 2005, quan la socialista Carme García n’era l’alcaldessa –fins al 2015–, primer amb el suport de CiU i ERC, i després només amb els republicans, però la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va suspendre la tramitació el 2010 requerint gairebé una desena d’informes complementaris. Des d’aleshores tot va quedar aparcat i, finalment, ja amb Ana María Martínez d’alcaldessa, el procés es va tornar a iniciar, però d’una manera més exhaustiva es va apostar per donar veu a la ciutadania amb un procés participatiu iniciat el 2023 i que tindrà continuïtat després de l’aprovació de l’avanç, un dels aspectes que havia criticat l’oposició del procés anterior. La intenció de l’equip de govern (PSC i En Comú Podem) és poder aprovar el text definitivament dins d’aquest mandat.
Créixer a l’interior
Aquest primer document no és normatiu, però sí una declaració d’intencions per ajustar el debat dels propers mesos sobre com es vol la ciutat del futur, i la ciutadania encara hi podrà aportar el seus suggeriments fins al 8 d’octubre. Per això comença a marcar uns primers eixos o línies mestres amb algunes directius estratègiques a seguir. Ho fa analitzant les característiques del terme municipal; del medi natural, dels indicadors de salut de la població vinculats a l’urbanisme; el planejament vigent, l’estat de la mobilitat, espais lliures, equipaments i dotacions, les característiques de l’habitatge, de la propietat del sòl i les edificacions, entre altres. Entre elles, l’aposta pel creixement interior, sense incrementar el límit urbà mantenint el sòl no urbanitzable de la meitat del terme. Els set quilòmetres de riera és un altre espai fluvial que es vol renaturalitzar i integrar al municipi. Actualment està molt artificialitzat des de Terrassa, però el tram del sud per Can Calopa es pot preservar i convertir-lo en una nova rambla o un parc fluvial, arranjant tres dels actuals ponts i construint noves passeres que uneixin el carrer del Pont del Calverí i el torrent de Can Corbera, l’Escardívol amb la plaça del Marquès de Barberà i el carrer Ample amb el de Brussel·les. Un dels puntals del nou POUM ha de ser la millora de la connectivitat amb els espais verds, però també amb les diverses urbanitzacions, incloent un projecte de restauració del torrent dels Alous i el desenvolupament d’una anella verda d’uns 20 quilòmetres o un gran parc entre el Vapor Nou i l’Arborètum d’unes vuit hectàrees.
Les actuacions de futur també incideixen en l’elaboració d’un projecte de parc agrícola, la interconnexió dels diversos equipaments presents i els planificats en el futur, o la reconversió de l’avinguda de l’Estatut en un eix cívic i la seva connexió amb el parc de Ca n’Oriol i la serra de Galliners; la remodelació de la plaça de Pearson o la reobertura del Casino, mentre que detecta que cal una nova piscina coberta i la millora del complex esportiu de Can Rosés, entre altres intervencions.
Es posa èmfasi en la mobilitat amb diverses alternatives i la necessitat d’ordenar les entrades i sortides des de la C-16, l’AP-7 i la C-1413. De la C-16 proposa convertir-la en la ronda urbana aprofitant que el 2036 acaba la concessió del peatge, i la carretera que uneix Rubí amb Terrassa proposa alliberar-la de trànsit desviant-lo cap a la Via Interpolar i convertir-la en una via urbana, igual que l’avinguda de Barcelona i el passeig de Francesc Macià.
El document d’avanç, el text inicial estratègic i tots els documents que el formen, s’exposaran durant tres mesos perquè la ciutadania pugui consultar-los i fer-hi més aportacions. Es farà arribar a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, per tal que emeti el document d’abast, i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, perquè faci l’informe d’adequació al marc normatiu urbanístic vigent. La documentació definitiva incorporarà la memòria d’ordenació, les normes urbanístiques, els plànols d’informació i d’ordenació, l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, la memòria social, l’agenda i l’avaluació econòmica i l’estudi ambiental estratègic.
Mancances
L’avanç es va aprovar per àmplia majoria, votant-hi a favor tots els grups municipals tret d’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i Vox, que es van abstenir en espera de poder concretar les seves aportacions futures i agraint la tasca de consens buscada fins ara. Tant l’AUP –Marina Dolset– com ERC –Joan Puntí– van insistir a demanar que la tramitació de l’avanç fet amb consens s’apliqui a les modificacions del planejament en curs o que s’aturin els que no siguin urgents. L’oposició també va fer la seva llista de mancances detectades, com ara una proposta de cobriment dels FGC a l’antiga Masia de Can Fatjó (ERC), la reserva d’espais per a un nou jutjat o la rebaixa de pisos previstos a Can Pujol (Veïns per Rubí), la manca d’aparcaments perimetrals, la previsió d’un quart centre d’assistència primària (CAP) i d’espais per a ús agrari (AUP), entre altres.
En el procés participatiu endegat hi van participar 404 persones, que van acabar fent 1.320 aportacions, de les quals 573 van ser propostes concretes.
Horitzó de 6.000 habitatges
Un dels aspectes que generaran debat són les previsions de creixement amb un horitzó de 6.000 habitatges nous que s’afegirien als 32.476 censats el 2021, una xifra que els redactors asseguren que es troba a la franja mitjana baixa dels escenaris futurs d’augment demogràfic de 86.096 habitants el 2041. L’AUP i Vox la van considerar massa elevada en el ple, cosa que deixa entreveure que serà complicat trobar consens. El nou POUM vol garantir l’objectiu de solidaritat urbana (OSU) i que un percentatge no inferior al 15% del parc principal d’habitatges estigui sota alguna tipologia dels diferents habitatges protegits i proposa fórmules d’ús compartit i sense divisió horitzontal, experiències cooperatives, plurifamiliar i promoure cessions de sòl per a espai públic. Les noves unitats de planejament residencial (UPR) es dibuixen a la plaça Vallès, la Llana, Pich Aguilera, el Vapor Nou, Rubí Desenvolupament, el passeig de les Torres, Molins de Rei, el Collet del Pi de les Tres Branques, el sector de Can Pujol, el carrer de l’Esperança, l’avinguda Castellbisbal, Cova Solera, el turó de Can Rosés, l’avinguda de l’Estatut, Ipagsa, Tres Camins, el carrer de la Solidaritat, el camí de Ca n’Oriol, el carrer de l’Escultor Benlliure, la plaça de l’Agricultura, el passatge Circumval·lació, el carrer del Francolí, el carrer de l’Inventor Edison, el passeig de les Torres, la torre de la Llebre, l’avinguda de l’Electricitat, els Quatre Vents, el camí de les Martines i can Matarí.