El vehicle privat duplica el transport públic a l’àrea de Barcelona

El vehicle privat torna a guanyar la partida al transport públic a l’àrea de Barcelona. I és que, segons dades de les Enquestes de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) de l’ATM i Institut Metròpoli entre el 2004 i el 2023, fa com a mínim dues dècades que per cada trajecte en metro, tren o bus se’n fan dos en cotxe o moto. En xifres, significa que 1,1 milions de trajectes diaris es fan en cotxe i similars, per 456.800 en bus o tren, segons les dades analitzades per l’ACN. La dinàmica, però, és diferent en el cas del desplaçaments amb origen o destí a Barcelona, ja que qui domina el transport públic. L’enquesta de 2023 també mostra, però, que un 51,1% dels desplaçaments al Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), l’àmbit de planificació de l’ATM, es van fer amb mobilitat activa és a dir, per exemple, caminant, en bicicleta o en patinet elèctric. Per tant, aquesta modalitat se situa per davant del 32,5% dels desplaçaments que es van fer amb vehicle privat, i el 16,4% amb transport públic. Deixant de banda la mobilitat activa, l’any passat dos de cada tres desplaçaments es van fer en cotxe.

La diferència entre l’ús del vehicle privat i el transport públic s’ha mantingut almenys en la darrera dècada. Donada aquesta tendència les valoracions són diferents. Mentre que el president de la Plataforma pel Transport Públic, Adrià Ramírez, creu que “queda molta feina per fer” i exigeix “polítiques valentes” per promoure els mitjans “sostenibles”, el de la Federació Catalana de Venedors de Vehicles de Motor (Fecavem), Jaume Roura, apunta a l’agència que la mobilitat privada és “un bé social i un signe de llibertat i necessitat”, i que ara mateix està “perseguit injustament” amb l’argument de la contaminació, tot i que en alguns casos no hi ha alternativa.

En el cas dels desplaçaments que es fa entre les comarques incloses a l’ATM però fora de l’Regió Metropolitana de Barcelona –l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona–, els viatges en vehicle privat sumen vint vegades més que la competència pública. Segons l’informe, més del 90% dels desplaçaments entre comarques frontereres com el Moianès i el Vallès Occidental, el Moianès i Osona, l’Alt Penedès i el Garraf, l’Alt Penedès i l’Anoia o entre el Maresme i el Vallès Oriental es fan en cotxe o similar. Entre el Barcelonès i el Garraf, 6 de cada 10 desplaçaments es fan en tren o bus, així com pràcticament la meitat de les connexions entre el Barcelonès i el Vallès Occidental. Entre la comarca que acull la capital i el Baix Llobregat, l’Alt Penedès o el Vallès Oriental, el percentatge cau al voltant del 40%. L’anàlisi de les dades per comarques també mostra que en conjunt, per cada 100 trajectes en vehicle privat, al Barcelonès hi ha 181 en transport públic, una xifra que baixa en picat fins al voltant de 25 al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, i a 10 al Maresme. A Osona o al Berguedà, per cada 100 viatges en cotxe, n’hi ha dos amb la seva alternativa.

Pel que fa al perfil sociodemogràfic, l’enquesta de 2023 revela com els homes tendeixen més a conduir vehicles privats que les dones. La franja d’edat que agafa més el cotxe és la de 30 a 64 anys, una cosa que el president de PTP interpreta que és en part per “un cert canvi cultural” dels joves, que es pregunten per què necessiten un cotxe a la ciutat.

Segons l’estudi, la xifra mitjana d’1,18 persones per cada vehicle privat en els desplaçaments, cosa que tant el representant de Fecavem com el de PTP creuen que cal augmentar. Amb tot, plantejat per l’alternativa pública, Roura es pregunta “quin empresari estarà disposat a comprar una flota d’autobusos que potser durant el dia va amb un 10 o 20% d’ocupació” i afegeix que això ho hauria de cobrir l’administració pública.