Societat

Celebració al museu que més vocacions científiques genera

CosmoCaixa obrirà portes el 6 d'octubre per celebrar que fa vint anys va recollir el llegat del Museu de la Ciència de Barcelona

En dues dècades d’història ha programat 52 exposicions, que han atret més de setze milions de visitants d’arreu del món

“L’essència del projecte no ha canviat i no crec que ho faci en el futur”, diu el director, Valentí Farràs

Consolidat com el primer museu de divulgació científica de l’Estat i un dels més destacats d’Europa, CosmoCaixa celebra aquest setembre 20 anys d’història. Per això ha programat pel diumenge 6 d'octubre una jornada de portes obertes per a totes les persones que vulguin visitar-lo. A més, el mateix dia també hi haurà nou sessions –igualment gratuïtes però amb reserva prèvia obligatòria– per assistir al Planetari a la projecció de Biosfera fosca, reconeguda com a millor pel·lícula del prestigiós Fulldome Festival de Brno (República Txeca). El film, dirigit pel geòleg i cineasta Javier Bollaín, du els visitants en un viatge des de l’interior de la Terra fins als confins de la nostra galàxia, convidant-los a replantejar-se l’origen i l’evolució de la vida, tal vegada present en altres punts de l’univers.

En dues dècades de trajectòria com a CosmoCaixa, el centre dedicat a la divulgació i al foment de les vocacions científiques ha acollit 52 exposicions i més de 4.200 activitats diferents per a tots els públics, però adreçant-se principalment a un perfil clarament familiar. L’èxit de la proposta és evident i ve avalat pels més de 16,5 milions de visitants que han passat pel centre, dels quals 1,2 milions es van registrar l’any passat, en un rècord històric que converteix l’espai en el més visitat dels que té la Fundació ”la Caixa”.

Tot i celebrar el 20è aniversari, la història del Museu de la Ciència de Barcelona es remunta a fa gairebé mig segle, quan l’Obra Social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis va identificar que, si bé l’oferta cultural artística ja estava ben establerta a la ciutat, hi havia un buit en ciència i tecnologia. Per omplir-lo, va proposar utilitzar l’edifici modernista que l’any 1904 l’arquitecte Josep Domènech i Estapà havia erigit com a seu d’un asil per a persones cegues que les Germanes Carmelites havien gestionat durant 75 anys. Remodelat i ampliat per convertir-lo en el Museu de la Ciència de Barcelona, va obrir portes el 1981 i va estar operatiu fins a finals de la dècada del 1990, quan va afrontar una nova remodelació amb l’objectiu d’adaptar-lo a l’augment de visitants i les expectatives de l’imminent canvi de segle.

Durant cinc anys de reformes, la construcció modernista original es va integrar amb l’espai del que actualment és el Museu de la Ciència CosmoCaixa, inaugurat finalment el 24 de setembre del 2004 amb més de 30.000 m² d’instal·lacions dedicades a la divulgació (55.000 m² si es compten les places i jardins exteriors on es fan observacions astronòmiques i altres activitats).

Una oferta única i viva

Aquestes remodelacions dels espais, com també la de la col·lecció permanent ara fa pocs anys (el 2019), han convertit CosmoCaixa en un espai viu i en adaptació a les noves tendències i necessitats a l’hora de divulgar els darrers coneixements científics. Hi destaquen el Bosc Inundat, que reprodueix un fragment de 1.000 m² de selva amazònica brasilera, i la sala Univers, una àrea d’exposició de 3.500 m² que permet fer un viatge conceptual des del big-bang fins a les fronteres més actuals del coneixement. Però no es poden oblidar els espais educatius i d’experimentació científica per als més petits com Clik, el Planetari o el Micràrium o el Creactivity.

Menció a part requereixen les exposicions temporals. Entre les més visitades destaca la mostra inaugural del nou CosmoCaixa, Els iguanos, que va romandre 21 mesos al museu i va atraure gairebé 1,7 milions de persones. Top Ciència (1,4 milions) i Nombres de bona família (amb més de 700.000) completen un podi on no apareixen dues mostres ben recents que han passat pel museu d’una manera molt fugaç però alhora molt intensa: La ciència de Pixar i Dinosaures de la Patagònia, que van batre rècords de visitants per dia, amb una mitjana de 3.900 i 2.800, respectivament.

“CosmoCaixa és molt més que un museu, és un espai on diverses generacions de visitants han crescut descobrint la màgia de la ciència. Per a molts, aquest museu guarda records d’infantesa i és on se’ls va despertar la curiositat pel món que ens envolta. Al llarg d’aquests vint anys, hem treballat per oferir una experiència que sigui educativa i amena, fomentant així l’aprenentatge en un ambient inspirador i motivador”, reflexiona el director del Museu de la Ciència CosmoCaixa, Valentí Farràs.

Durant aquests 20 anys, dels més de 16,5 milions de visitants que s’han submergit en les iniciatives del museu, un 69,8 % són de la demarcació de Barcelona; un 6,4 %, de la resta de Catalunya; un 8,8 %, de la resta de l’Estat, i un 14,9 %, visitants internacionals. El 51% dels visitants afirmen que hi han anat en família. A més, l’àmplia oferta científica dirigida a les escoles ha atret més de 3,4 milions d’estudiants i públic escolar, que han gaudit i han après al centre.

Com serà CosmoCaixa d’aquí a vint anys més? Caldrà veure com impacta la revolució de les pantalles en la nostra vida, però el director del centre no creu que hi hagi grans canvis en l’essència del projecte: “Com a Museu de la Ciència hem demostrat un gran capacitat d’evolució i d’adaptació en funció del que hem anat aprenent de la gent que ens visita i de com ha canviat el paradigma de la comunicació i difusió de la ciència. Sempre hem tingut l’usuari en el centre de l’equació i els objectius fundacionals del 1981 i del 2004, que vam revisar també el 2020, són els mateixos: fomentar vocacions científiques entre els més joves, divulgar ciència per a tot tipus de públic i destacar els avenços que la recerca aconsegueix per a la societat.”

Científics de primera fila
Més enllà de l a vessant museística, CosmoCaixa és un epicentre per conversar, debatre i reflexionar sobre ciència. Entre altres, hi han fet conferències personalitats com ara els premis Nobel de física Peter Higgs, Donna Strickland, Serge Haroche i Michel Mayor; l’etòloga Jane Goodall; els astrofísics Jocelyn Bell i John M. Grunsfeld; els astronautes Luca Parmitano i Terry Virts, i els premis Nobel de medicina Erwin Neher i Richard Roberts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat Francès

Esclaten violentes protestes a Martinica per l’augment del cost de la vida

Barcelona
Successos

Justícia convoca una reunió d’urgència arran del suïcidi d’un pres a Lledoners

Barcelona

La Taula de Mobilitat i Ús Públic de la Garrotxa reivindica el bus Rumbus

LA GARROTXA
la crònica

Les delícies de la cuina d’aprofitament

L’AENTEG trasllada la seva seu i estrena identitat corporativa

GIRONA
SOCIETAT

Trànsit preveu que 460.000 cotxes sortiran de l’àrea de Barcelona en un pont de la Mercè marcat per la pluja

BARCELONA
ciència

La UB i el VHIR s’alien per crear pell humana bioimpresa

Barcelona

L’Ajuntament fomentarà la salut i la mobilitat sostenible a la Sea Otter

GIRONA

Reparen el passadís i el vestíbul d’entrada de l’Escola Montjuïc

GIRONA