“Això de la monarquia és insofrible!”

La concentració amb el lema “Fora el rei espanyol de l’Empordà”, que es va fer ahir a la tarda a Figueres, com a rebuig a la visita, avui, de Felip VI, amb motiu del cinquantè aniversari del Museu Dalí, s’escriu sola. De fet, com la majoria que he escrit els darrers anys del procés; no es necessiten gaires ratlles per fer-la. Concentració davant de l’ajuntament, a dos quarts de vuit de la tarda. Un centenar de persones, tirant alt. Dificultats amb la megafonia. Missatges com: “Monarquia corrupció”, no els falta pas raó; “Tallem el coll al rei”, aquí els francesos i, fins i tot els anglesos, ho van fer en uns moments en què no existien els drets humans, ara és un crit simbòlic. Ho deixem aquí. La concentració es va fer ahir, no avui, quan hi ha Sa Majestat el Borbó –quin nom més ideal per a un licor popular, per cert–. Darrerament, un té la sensació que tot és com massa normatiu. Normal, ens estan anestesiant. Al final, la crema de 20 imatges del rei, ara també un acte simbòlic. Ja no té allò de transgressor del Jair Domínguez, ara dins El Búnquer, tirant un tret al retrat del Borbó espavilat –el preparat s’estava preparant i vist el discurset de l’octubre del 2017, es podia aplicar més–. Les fotos –perdó, fotocòpies– les van apagar amb Coca-Cola i aigua de Vichy, ja ho saben, patrocinadors de l’acte. Aquests sí, les grans companyies són les que manen, fins i tot al Borbó! Una altra cosa, però, és si entrem al rovell de l’ou i caminem pel mig de la gent. Prop de cent persones? És poc? És molt? No ho sé, i més avui dia, que hi ha més gent pendent del duel entre El Homiguero i La Revuelta –ja ho veuen, dos programes espanyols– que concentrant-se, ni per les pensions! Com deia, si s’entra a dins i parles amb la gent t’adones que hi ha un sentiment latent. En Lluís té 66 anys i ha estat mestre tota la vida. Es declara un defensor republicà total. No defensa la monarquia, i més una feina que s’hereta. I quina herència! –No em malinterpretin, no parlo d’euros, aquests els té l’emèrit,; ho dic per la història que arrossega–. Al seu costat hi ha la Teresa, té 66 anys i ha estat infermera, que es declara antimonàrquica i creu que s’ha d’abolir. La solució d’un país nou ens estalviaria l’abolició. El rei se’l pot quedar un altre. També és una solució. A en Manel, de 66 anys, no l’espanta si hi ha més o menys gent perquè el que cal “és continuar sortint al carrer”. Uns dels organitzadors, abans de l’acte, ho comentava: “No podem deixar de manifestar-nos. La gent ha de comprendre que el rei no té legitimitat. Ha estat imposat per un feixista.” També ens podem quedar amb una especialista amb les tècniques terapèutiques relacionades amb l’estudi de l’inconscient. Aquí tenim la Isabel, de 71 anys, que és psicoanalista: “Això de la monarquia és insofrible.” Clara i directa. Un més enllà, en Joan, 64 anys, també és directe: “Vull la terra lliure i expulsar el Borbó –un nom per a una ratafia?– Aquesta crònica, segurament, s’escriu sola, però hi ha sentiment. Encara hi ha gent que surt al carrer, i això és bo. Em quedo, però, amb la Isabel: “Això de la monarquia és insofrible.”